Més rescats de muntanya que en el mateix període del 2008

Des del 27 de maig el GRIM ha fet set sortides més que l'any passat
• Els Bombers han hagut d'apagar 22 incendis, tot i que cap de consideració

CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA


Des del 27 de maig passat fins ahir, el Grup de Rescat, Immersió i Muntanya (GRIM) del cos de Bombers ha hagut d'efectuar un total de 23 serveis. Així ho va informar el nou director adjunt de Bombers, Jordi Far-
ré. Entre aquests rescats s'inclouen excursionistes, visitants que s'havien perdut o lesionat durant una caminada, esportistes de curses organitzades al país, ciclistes o fins i tot animals.
La xifra de 23 serveis de muntanya és lleugerament superior a la registrada en el mateix període de l'any passat, en què el GRIM va efectuar set serveis menys, un total de 16. En tot el 2008 la xifra de salvaments del grup de salvament es va elevar fins a 353.
La crescuda d'aquestes intervencions podria relacionar-se amb el fet que cada vegada més creix el nombre d'excursionistes i turistes que vénen al país per gaudir del senderisme i de l'experiència de les seves muntanyes, també sense neu. Per aquest motiu el GRIM recomana una sèrie de punts per seguir per evitar que aquests salvaments continuïn creixent. Per una banda, triar un itinerari adequat al nivell i equipar-se pel camí amb pals, telèfon mòbil, menjar i beure. A més, recomanen no anar mai sol a la muntanya i mirar prèviament les previsions meteorològiques.
El GRIM el formen 31 efectius que treballen per oferir servei les 24 hores del dia durant tot l'any.

MÉS INCENDIS
El que també ha crescut en comparació a l'any passat són el nombre de sortides de Bombers per apagar incendis, tot i que Farré va voler constatar que cap va ser "de consideració" i tots relacionades amb incidències en la vegetació, forestals i matolls. En total s'han hagut de fer 22 actuacions. L'última va ser dimecres passat en un incendi forestal originat al Coll d'Ordino, al vessant de Canillo. En concret, es van cremar dos arbres.
L'any passat, i també des del 27 de maig fins el 13 d'agost el cos va haver d'apagar 18 incendis. En tot l'any passat van haver-hi 258 d'incendis, comptant també els produïts en localitats i en finques particulars.
Pel que fa a les xifres d'aquest any, però, poden considerar-se bones tot i la crescuda lleugera d'incendis, especialment perquè cap d'aquests ha estat de rellevància, en un estiu marcat en els països veïns pels centenars d'hectàrees cremades a causa de les flames.

Víctor Naudi: “No escatimarem esforços per fer prevenció i potenciarem la formació”

...Passant ja al cos dels bombers, sembla que serà el que portarà més feina al ministeri…
En el cos de bombers es necessita, ja des de la base, una estructuració que sigui definitiva, i cal disposar de la llei de bombers que reguli el cos i tots els reglaments que se’n derivin. Jo crec que aquest és un punt bàsic i clau. D’aquesta manera tots sabran els seus drets i els seus deures. Evidentment, aquesta llei requereix un cert temps. Abans d’uns quants mesos no en podrem disposar, però és una prioritat poder-la tenir al més aviat possible.
¿El text actual serà un punt de partida?
Hi ha un text conegut per tothom, molt avançat. Caldrà tenir-lo en compte però el que volem és fer un text nou, tot i tenir aquest de base, que tingui en compte tots els aspectes que no estan previstos, i posteriorment desenvolupar tots els reglaments que se’n derivin.
¿Quins aspectes es poden incloure?
El text a grans trets és bo, però la llei hauria de preveure alguns reglaments bàsics de funcionament que no hi estan inclosos, com el de les atribucions noves que pensem que cal donar al cos dels bombers, per exemple perquè tinguin competències en prevenció i control en matèria de seguretat pel que fa a l’edificació.
¿Quines serien aquestes atribucions, concretament?
En el cos de bombers el que volem és potenciar la formació en dos sentits: la seva pròpia, que ja han anat fent, i la divulgació dels seus coneixements. Tenim persones molt ben formades i que podrien ensenyar el que saben a altres cossos, com els comunals, i també fer una tasca de divulgació a les escoles quant a la seguretat.
Pel que fa a l’edificació, ¿quina seria la seva tasca?
Creiem que els bombers haurien d’intervenir preceptivament en l’elaboració d’un informe que s’acompanyaria al d’Indústria a l’hora de donar permisos de construcció, i en una segona fase haurien de fer controls en matèria de seguretat dels mateixos edificis, sobretot els públics, una cosa que ara no es fa.
M’explico, de vegades trobem que hotels que són d’una certa categoria tenen l’escala de socors com a magatzem de begudes, i això no pot ser així. Actualment aquests controls no es fan i pensem que és bàsic per incidir en la prevenció i evitar problemes.
Quant al transport sanitari, ¿com recuperaran atribucions?
Hem començat unes reunions de treball amb Salut per clarificar quines són les atribucions i les responsabilitats dels diferents intervinents en el transport sanitari. És evident que tots hi tenen cabuda; hi ha una sèrie de prioritats en funció de cada acció.
La disfunció que hi havia és que el transport es va privatitzar fa dos anys, però fins al mes d’abril no es va establir un protocol d’actuacions clares que definís l’actuació dels diferents intervinents. Això és bàsic, cal establir aquest protocol perquè cadascú sàpiga exactament què ha de fer en cada cas i el departament de bombers ha de jugar un rol important en les atribucions que li són pròpies.
Llavors, ¿quina serà la seva tasca en aquest transport?, ¿s’optarà per un sistema mixt?
Serà un sistema mixt i és una qüestió més complexa perquè hi ha diferents tipus de transport, com per exemple l’extern, per dur persones a l’estranger, a un centre sanitari. En aquest cas crec que s’ha de mantenir un sistema externalitzat, privatitzat. Hi ha les evacuacions de les pistes d’esquí, que crec que ha de ser una funció privatitzada, i després el que és l’assistència primària en cas d’accidents. Aquí s’ha de fer una diferenciació, perquè ens podem trobar amb diferents casos.
Ha de ser un sistema mixt molt ben organitzat i coordinat per un sistema de regulació, que determinarà qui intervé i com. Ara treballem per definir això juntament amb el ministeri de Salut. Caldrà establir com es porta a terme cada cas.
Pel que fa als torns, ¿quina és la solució que es planteja?
És una altra qüestió que està sobre la taula i hi estem treballant de manera conjunta amb la direcció. És un aspecte de què s’ha parlat molt, però dir si seran torns de 12, 24 o 8 hores és un fals problema, perquè els torns han de ser els apropiats a les necessitats de l’època de l’any i de les diferents actuacions. Segurament s’optarà per un sistema mixt, però és una qüestió que s’ha d’acabar de determinar.
I no tots han de tenir necessàriament el mateix horari. Per exemple, els comandaments no han de tenir torns de 24 hores i els torns s’hauran de relacionar en funció de la prevenció que es vol fer. És una qüestió que s’ha d’analitzar molt acuradament i segurament serà una opció mixta.
¿En aquesta decisió es tindrà en compte l’opinió dels agents?
El resultat vindrà determinat per una qüestió d’efectivitat. És a dir, s’hauran de determinar els torns en funció de diferents paràmetres, com són l’època de l’any, els possibles riscos que hi pugui haver, els diferents comandaments i les persones que estiguin de servei. S’ha d’analitzar i ho hem encomanat a la nova direcció, però crec que els torns hauran d’estar lligats al nombre d’efectius, a l’època de l’any i als objectius a assolir. Haurà de ser una qüestió flexible i àgil. Segurament els comandaments no faran 24 hores, però els agents segurament podrien fer més hores que els comandaments.
¿S’han marcat un termini per enllestir aquesta qüestió?
S’ha deixar tot clarificat al més aviat possible, tot i que no ens hem marcat una data definitiva. Pensem que hem de fer les coses ben fetes i s’ha d’estudiar molt bé, perquè la decisió que es prengui serà ferma i definitiva. Per nosaltres la prioritat és optimitzar els recursos i que cadascú tingui fixat el seu rol a partir d’uns drets i unes obligacions.
Pel que fa als recursos, ¿és el cos dels bombers on més en calen?
Evidentment, igual que amb la policia, l’objectiu seria incrementar la quantitat de persones del cos, però hem de ser conscients que som en una època de dificultats econòmiques i hem d’optimitzar recursos. Una bona gestió i planificació ens permetrà veure quines són les necessitats reals a mitjà i a llarg termini. De moment treballem en l’òptica més immediata, per aconseguir amb els mateixos recursos les màximes prestacions. En els pressupostos vinents podré veure les necessitats reals. Ara no ens plantegem un augment immediat.
Respecte a les casernes, ¿la idea és mantenir el nombre actual?
Hem d’analitzar molt bé la situació. Ara tenim un sistema basat en aquestes casernes i caldrà veure quines són les necessitats, perquè cal recordar que en un moment donat es va plantejar fer una caserna a la sortida del túnel dels Dos Valires… S’ha d’avaluar quines són les necessitats i l’operativitat de tot el sistema.
Hi ha molta feina a fer però tenim clars els objectius. Hi ha d’haver unes prioritats i el que volem primer és suplir aquestes mancances i millorar els aspectes en els quals hi ha disfuncions organitzatives i de mitjans, i una vegada fet això avançarem en els altres projectes. I de manera paral·lela a tots aquests objectius, fomentar la formació per aconseguir el màxim de prevenció. Volem prioritzar la prevenció...

Els canvis del transport sanitari arribaran a la tardor