diumenge, 30 de novembre del 2008

Un grup de bombers denuncia que el sindicat actua de forma despòtica


Els bombers contestataris a l’ABA anuncien que volen nomenar un interlocutor per negociar amb el ministeri

Ricard Poy
Andorra la Vella


• Un grup de bombers ha iniciat un procés per aconseguir poder negociar amb el ministeri d’Interior més enllà de la guerra oberta que el sindicat del cos i el ministeri han mantingut des de l’inici de les reformes. Aquest col·lectiu manifesta que la forma despòtica amb què consideren que actua el sindicat els impedeix sortir clarament a la llum pública per por a les represàlies. Segons un representant d’aquest grup, dins del cos hi ha “una vintena de talibans” que actuen coordinadament seguint instruccions de l’Associació de Bombers d’Andor ra (ABA). L’objectiu del sindicat seria, segons el grup, intentar donar “una visió d’unitat de tots els bombers en la mateixa sintonia que l’ABA”, però aquesta realitat és “només de cara a la galeria”.
El col·lectiu assegura que hi ha una part important dels bombers que els donen suport i que la voluntat és aconseguir nomenar un representant que pugui negociar amb el ministeri i rectificar alguna de les actituds derivades de la línia que defensa l’ABA. El col·lectiu segons un dels seus membres podria comptar com a mínim amb una trentena de simpatitzants. Una de les situacions que més lamenten el grup és la “mala imatge” que el cos té actualment entre bona part dels ciutadans pels posicionaments del sindicat. “No som uns mantes”, insisteix la mateixa font, i tota la problemàtica del canvi de torn s’ha falsejat.
Esperen que en breu es pugui articular la iniciativa sense haver-se d’amagar. Una de les accions que consideren més desafortunades per part de l’ABA és mantenir una “lluita perduda” en els tribunals, “que només costa temps i diners, quan tothom sap que no hi ha res a guanyar”. El grup es mostra, però, també crític amb l’acció de la direcció de Sergi Fluchà, al qual consideren “molt tancat”. A Jordi Boixader, el director, el consideren “un simple gestor mal aconsellat”.

diumenge, 23 de novembre del 2008

ELS SALARIS DELS CÀRRECS DE CONFIANÇA DEL GOVERN

Contractacions de relació especial

El coronel Axel Bousses lidera el rànquing, amb 16.079 euros mensuals
• Els honoraris dels 13 més ben pagats representen 970.943,52 € a l'any
ENRIC GUINART IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY


Enmig de la voluntat del Govern de reduir el nombre d'alts càrrecs per tal de contenir la despesa de l'Estat, aquest rotatiu ha tingut accés als honoraris que perceben bona part del personal que tenen subscrit un contracte de relació especial amb el Govern.
Així, entre els càrrecs de relació especial que apareixen en el llistat, el cas més flagrant és el del coronel Axel Bousses. De fet, quan va sortir a la llum la contractació per part del Ministeri d'Interior i Justícia del coronel com a assessor per tirar endavant la reestructuració del cos de Bombers, es va encetar una gran polèmica quan es va destapar el seu salari (15.480 euros mensuals, 186.000 euros a l'any). Entre d'altres, el Partit Socialdemòcrata va qualificar l'afer com un "escàndol". Tanmateix, aquest rotatiu també ha tingut accés al contracte de relació especial que va rubricar l'exministre de l'Interior Josep Maria Cabanes amb Bousses l'1 d'octubre del 2006. En aquest document, s'estableix que "com a contraprestació als seus serveis, el senyor Axel Gabriel Bousses percebrà una remuneració bruta mensual en concepte d'honoraris per un import de 15.000 euros. L'esmentada quantitat serà pagada en 12 mensualitats percebudes el dia de pagament habitual de Govern". Igualment, s'hi afegeix que "aquests honoraris professionals podran ésser revisats anualment d'acord amb la variació percentual de l'índex generals de preus al consum (IPC) aprovat pel Govern". Tanmateix, en el contracte també s'exposa que Bousses "en qualitat d'assessor tècnic, prestarà els serveis que en matèria de prevenció i extinció d'incendis i salvament i altres tasques específiques que li encomani el ministre de Justícia i Interior o, en qualsevol cas, el cap de Govern". I més concretament, les tasques que s'estableix en el contracte eren l'organització d'una estructura de Protecció Civil, el Reglament de seguretat contra incendis, els convenis d'assistència amb els estats veïns, la reestructuració de Bombers, la preparació dels plans de renovació del material i equipaments, l'anàlisi i cobertura dels riscos i l'organització del 112. Quant a la durada dels serveis, s'estipula que "el present contracte finalitzarà el dia 31 de desembre del 2007, i es podrà prorrogar fins al 31 de desembre del 2008". En aquest sentit, si bé diverses fonts consultades asseguren que teòricament el coronel ja havia deixat de ser assessor del Govern, en el llistat de contractes de relació especial a què ha tingut accés EL PERIÒDIC D'ANDORRA continua apareixent Bousses. I no només això, sinó que els seus honoraris d'avui encara estan per sobre dels que en el seu dia van ser font de la polèmica, ja que ara estaria percebent un sou mensual de 16.079 euros, que anualment suposarien 192.948,96 euros. Juntament amb Bousses, els altres quatre sous més elevats en concepte de relació especial corresponen a Benoit Melon, assessor del ministeri de Cultura (10.389,53 euros mensuals), Joan Ramon Peralba, director de la Policia (9.148,08 euros al mes), Josep Maria Francino, cap de la Unitat de Prevenció del Blanqueig (6.206,23 euros mensuals) i Joan Oliver, tècnic del ministeri de Finances (5.641,70 euros al mes).

DESPESES ANUALS
En el llistat en qüestió hi apareixen fins a 36 persones amb un contracte de relació especial amb el Govern. I entre el rànquing per departament, en destaca per sobre de tot l'Oficina per a la Innovació Empresarial (OIE) amb fins a nou persones amb aquest tipus de contracte. Altres departaments o ministeris on predominen aquests càrrecs especials són a Cultura; Salut, Benestar, Família i Habitatge; i l'Oficina del Portaveu, amb tres persones amb contracte de relació especial per cadascun d'ells. Igualment, si només es té en compte els honoraris dels 13 càrrecs del llistat amb els salaris més elevats, el cost per a l'Administració pública és de 80.911,96 euros mensuals i quasi bé un milió d'euros anuals (970.943,52 euros).
D'altra banda, el projecte de llei de mesures de reactivació econòmica precisament preveu iniciatives per reduir les despeses d'aquest tipus de personal. Així, s'estableix la congelació de les retribucions dels alts càrrecs i personal de relació especial durant l'exercici 2009 i es regula que fins a final de l'exercici pressupostari 2009 s'ha de reduir el 20% el nombre d'alts càrrecs

dijous, 20 de novembre del 2008

Els Bombers demanen l'estimació íntegra de la denúncia de l'escorcoll

L'ABA anuncia la querella que interposaran en breu contra Riberaygua

MARC RODRIGUEZ
ANDORRA LA VELLA

La polèmica dins el cos de Bombers entre direcció i treballadors va arribar ahir al Tribunal Superior a un dels punts d'inflexió, amb la demanda per part de la seva defensa d'una estimació íntegra del recurs presentat per vulneració del dret a la intimitat, la pròpia imatge i el secret de les comunicacions. Així, el recurs interposat en resposta a la negació de l'aute del batlle de guàrdia --el 19 de setembre passat-- es troba ara, a més, amb la complicació deguda al fet que el procés penal que va encetar totes aquestes protestes encara no avança per la via penal.
Els fets a què es refereixen els denunciants, juntament amb l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), són els escorcolls que es van produir a la caserna de Canillo el 13 d'agost passat, després d'una denúncia del director adjunt del cos, Sergi Fluchà, pels mateixos drets que reclamen els propis Bombers, la vulneració del dret a la intimitat, així com diverses sostraccions, després de trobar regirades, segons aquesta versió, les seves guixetes.
Però un dels aspectes més controvertits va ser la sostracció per part de la Policia de la torre de l'ordinador central, amb informació personal dels treballadors de la caserna. La defensa va denunciar que va ser Fluchà, i no la Policia, el que va endur-se la torre, no entregant-la als agents fins passades 19 hores de la sostracció. Aquest fet, juntament amb l'escorcoll de les taquilles, és, segons la versió dels Bombers, motiu suficient per a la vulneració dels drets. D'altra banda, l'advocada defensora va criticar la "denegació improcedent" d'algunes proves presentades pels treballadors, així com la incorrecta valoració d'altres documents. A més, hi va afegir que "en cap cas el director adjunt pot actuar com a investigador del seu propi problema" i va recordar que es tracta d'un escorcoll, i no d'una "inspecció ocular", tal com indicaven altres versions sobre el mateixos fets.
Acusació particular i fiscalia, d'altra banda, van coincidir en prioritzar el "deure jurídic del ciutadà per suportar una investigació", recordant que en tot moment l'actuació policial responia a una denúncia per uns fets greus contra la pròpia figura de Fluchà. L'acusació va recordar, en aquest sentit, que els Bombers pretenen establir "una cortina de fum" per tal de "capgirar la situació", concretant que "l'ultratjat, en aquest cas, és Fluchà", i no pas els Bombers. D'altra banda, els propis magistrats es van mostrar confosos pel fet que els fets denunciats a dependències policials encara no progressen per la via penal, una circumstància que fa pràcticament absurd el procés judicial sobre el procediment emprat en la investigació.

QUERELLA CONTRA RIBERAYGUA
Segons va explicar el vicepresident de l'ABA, Joan Torra, a aquest rotatiu, els Bombers iniciaran ara una nova querella contra el ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, pel nomenament del mateix director adjunt, Sergi Fluchà. Aquesta acusació es basarà, segons Torra, en el fet que Fluchà "no és del grup A ni B" de funcionaris, tal com assenyala la llei de Funció Pública. A més, el representant de l'ABA va recordar que el ministre es podria enfrontar a una sanció de cinc anys d'inhabilitació, a més dels 6.000 euros que hauria de pagar la persona que va acceptar el càrrec. Tot plegat, un capítol més de la polèmica dels Bombers.

S’al·lega vulneració de drets en l’escorcoll de la caserna


El Tribunal Superior va avaluar aquest dijous un recurs sobre l’aute de la Batllia del setembre que desestimava la vulneració dels drets fonamentals en l’escorcoll que es va practicar a la caserna dels bombers de Canillo el mes d’agost.

La defensa de diferents bombers i de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va demanar que es revoqui aquest aute i que es doni lloc a la petició que cessin les intervencions il·lícites i que es restitueixi la documentació requisada als seus propietaris. També pretén que es faci un inventari dels objectes comissats i que consti en poder de qui estan, contra qui se segueix la instrucció de la causa i quines són les acusacions.
En aquest sentit, la defensa va manifestar que durant l’escorcoll que es va practicar a la caserna arran d’una denúncia dels sostdirector dels bombers es van vulnerar una sèrie de drets fonamentals, entre els quals el de la intimitat i la inviolabilitat del domicili. D’aquesta manera considera que una simple notificació a les persones hauria estat suficient abans de dur a terme l’escorcoll dels armariets, un pas que no es va fer, i també va remarcar que en l’ordinador requisat hi ha correspondència privada dels afectats. També va posar en dubte que la custòdia d’aquest ordinador hagi estat la correcta ja que va estar en possessió del director adjunt, segons va aclarir, durant 19 hores.
Per la seva banda, la fiscalia es va oposar a aquesta petició formulada per la defensa i va remarcar que la policia té l’obligació d’actuar després d’una denúncia. Va destacar que cap dels denunciants ha especificat com l’ha afectat a ell de manera individual la vulneració. I també va afegir que el Constitucional ha determinat que tots els ciutadans tenen el deure de suportar una investigació.
La defensa del director adjunt s’oposa al recurs i va remarcar que si hi ha una persona “ultratjada” en tot aquest afer és el seu defensat, que va constatar, quan va anar a la caserna, que objectes que li pertanyien havien desaparegut, i va insistir que la demanda dels bombers és una “cortina de fum” perquè no s’entri a valorar el fons de la qüestió. El Tribunal es va interessar per saber si el cas és instruït per la via penal, ja que si és així hauria de ser el batlle qui examinés les proves i si s’han obtingut correctament.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Plataforma de Bombers de Barcelona




http://www.plataformabb.org/

Després d'esperar 40 dies des de l'anterior Taula Sectorial i de realitzar múltiples contactes entre Administració i sindicats per acostar postures, ens trobem en una situació de bloqueig a les negociacions del conveni. En el record i com una quimera queda la voluntat manifestada per l'Ajuntament d'arribar a un acord ràpid.

Després d'una sèrie d'importants mobilitzacions el Col•lectiu de Bombers observa amb indignació com les propostes municipals són genèriques i per tant no es pot concretar cap avanç significatiu sobre la base de xifres o avenços concrets...

dilluns, 3 de novembre del 2008

400 bombers de Barcelona surten al carrer amb taüts...



Anim companys!!!