Els Bombers debaten la dimissió de la direcció

• Li recriminen els problemes en la gestió del calendari de torns

Els membres del cos de Bombers no només van qüestionar la gestió del director del cos, Jordi Boixader, sinó que van afirmar que "des de la seva presa de càrrec, el cos ha tingut una davallada important en l'organització i gestió". Per aquest motiu, el col.lectiu va debatre demanar la dimissió de Boixader, demanda que els representants del sindicat van intentar aplacar.
Dimecres a la nit es va convocar una assemblea a la caserna de Bombers per veure quines iniciatives es durien a terme a partir d'aleshores, decisions que van quedar obsoletes quan van llegir les declaracions que Boixader va realitzar a EL PERIÒDIC. Segons va afirmar ahir el vicepresident de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), Joan Torra, "ningú vol compartir el projecte de Boixader perquè tècnicament no s'aguanta". Assegurant respectar l'opinió del director del cos, l'ABA va manifestar no compartir-la en absolut, manifestant que Boixader no ha estat capaç d'establir una planificació de treball factible. Segons Torra, l'organització de les guàrdies i els torns s'ha hagut de repetir fins a cinc vegades en lloc d'acceptar la proposta de guàrdies rotatives de l'ABA. Torra va denunciar que la setmana del 29 de febrer al 8 de març aquesta mancança de gestió es va fer palesa perquè els Bombers van treballar sense que hi hagués la planificació feta per part de la direcció, "per inèrcia".

Els bombers volen una assegurança!!!

L'ABA va proposar incloure a la nova llei la proposta de l'informe del coronel del 2007.

Els Bombers volen una assegurança que equipari el cos amb Europa

1. L'ABA va proposar incloure a la nova llei la proposta de l'informe del coronel del 2007
2. • L'associació lamenta que s'hagin deixat de fer bona part de les tasques diàries de prevenció

IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY



Un dels punts forts de les propostes que l'Associació Bombers d'Andorra (ABA) va fer a la direcció i al Ministeri d'Interior durant la negociació sobre la reestructuració del cos era el referit a l'assegurança. Des de l'associació es va demanar incloure a la nova llei de Bombers un sistema d'assegurances com el proposat en l'informe del coronel de febrer de 2007 i que el col.lectiu ha reclamat des de fa molts anys.
"L'informe del coronel constatava que, a escala social, els Bombers d'Andorra estem a anys llum dels de França o Espanya", va explicar ahir el vicepresident de l'ABA, Joan Torra. La distància d'"anys llum" a què es refereix el sindicat s'evidencia, especialment, en els casos de mort o incapacitat derivada d'actes de servei. Mentre que el règim actual només preveu una única indemnització en cas de mort d'un bomber, consistent en l'equivalent a dos anys de salari, la proposta de l'associació inclou que la vídua percebi la integritat del salari. En cas d'incapacitat total, el sindicat també va proposar que es continués cobrant el salari i no una indemnització única. Aquesta solució també seria extensible als casos d'incapacitat parcial, ja que l'assegurança hauria d'incloure un complement per al cas que la nova feina tingui un salari inferior al que percebia el bomber.
La proposta de l'ABA sobre l'assegurança també es referia al pagament de les despeses mèdiques, que actualment són a càrrec dels efectius del cos. En aquest sentit, el col.lectiu demana anar més enllà del 75% que cobreix ordinàriament la CASS i que es cobreixin el 100% de les despeses mèdiques derivades d'actes de servei.
L'assegurança és un dels motius pels quals l'ABA s'oposa que la llei de Bombers s'aprovi tal com està redactada a l'avantprojecte, ja que el text actual només es refereix a l'assegurança d'una manera genèrica. El redactat del projecte permetria que l'assegurança dels Bombers es quedés tal com està ara, i això és una de les coses que el col.lectiu vol evitar a tota costa. Des del sindicat, es recorda que el gener del 2007 el cap de Govern, Albert Pintat, i l'aleshores ministre d'Interior, Jordi Serra, van prometre donar resposta a les demandes del cos sobre l'assegurança i que un mes després es va presentar l'informe del coronel que demanava una assegurança amb una cobertura major.

MENYS PREVENCIÓ
Les propostes de l'ABA de cara a la reorganització del cos de Bombers també feien èmfasi en la necessitat de dur a terme més tasques de prevenció. Aquestes activitats inclouen inspeccions i visites a locals, establiments, edificis i escoles, simulacres d'evacuació, informes i campanyes de prevenció.
Els bombers lamenten que, tot i tenir la formació necessària per fer tasques de prevenció, aquest tipus d'activitats es van deixar de fer sota la direcció de Francesc Areny i no s'han recuperat sota el lideratge de Jordi Boixader. L'ABA atribueix aquest descens de les activitats de prevenció a la mala organització. "Si no s'ha aconseguit organitzar totes aquestes activitats en torns de 24 hores, encara serà més difícil fer-ho en torns de 12", va afirmar el vicepresident del sindicat.

A TRAVÉS DE LA PREMSA
Des de l'ABA es lamenta que en tots aquests darrers mesos, el ministeri no hagi donat resposta a cap de les seves propostes. Les queixes del col.lectiu també estan motivades pel fet que es van assabentar per la premsa de part de les intencions dels seus superiors, com ara la de rectificar i acceptar centralitzar la formació a la caserna de Santa Coloma. El sindicat ha optat per guardar silenci durant tot aquest temps, però finalment s'ha decidit a fer públiques les seves contrapropostes per trencar la imatge d'intransigència que, en determinades ocasions, s'ha volgut donar del col.lectiu.

Boixader qualifica de poc ètiques les crítiques de l'ABA sobre la gestió

1. • Argumenta que, per una raó de jerarquia, compet a la direcció prendre les decisions
   
2. • Nega que dimarts es prolongués la guàrdia d'alguns efectius per la pluja
   

IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY

"Poc professionals" i "poc ètiques". Amb aquest dos qualificatius es va referir ahir el director del cos de Bombers, Jordi Boixader, a les manifestacions que l'Associació Bombers d'Andorra (ABA) va fer dimarts a EL PERIÒDIC i que criticaven alguns aspectes de la seva gestió al capdavant del departament. A més, el director també acusa el sindicat de no haver dit tota la veritat respecte a la mobilització excepcional per les intenses pluges dels últims dies i respecte al servei que es realitzarà durant l'aplec de Canòlich dissabte vinent.
En opinió de Boixader, l'ABA no ha entès que "la jerarquia és inherent al servei" i que les decisions de la direcció només es podrien qüestionar en cas que caiguessin fora de la legalitat. El director del cos, que es va mostrar visiblement molest per l'actitud del sindicat, també va insistir que no compet a l'ABA decidir si, en cas de necessitat, els efectius que han de cobrir un servei excepcional són els que estan de guàrdia o els que estan de descans. "L'ABA no ha d'oferir uns efectius disposats a entrar treballar, perquè els Bombers estan a disposició de l'Estat i, per delegació, del director del cos", va afirmar Boixader.
Més enllà d'aquestes consideracions generals, Boixader també va entrar a valorar la versió que des del sindicat es va donar sobre decisions concretes de la direcció. En aquest sentit, el director del cos va aclarir que no era cert que dimarts s'hagués decidit prolongar la guàrdia dels efectius de servei com a conseqüència de la situació creada per les intenses pluges. "Simplement se'ls va dir que no abandonessin la guàrdia mentre durés la reunió de la taula de crisi", va explicar Boixader, que també va puntualitzar que la reunió va acabar abans que els efectius de servei finalitzessin la guàrdia.
Pel que fa al servei especial de l'aplec de Canòlich, el director dels Bombers va aclarir que no es tractava d'un servei de permanència de 24 hores i que correspondria a l'oficial organitzar el sistema de torns.
Amb tot, Boixader va puntualitzar que el seu malestar a les manifestacions de l'ABA sobre la seva gestió, i no a altres reivindicacions del sindicat sobre els drets del col.lectiu. A més, el director va afirmar que considera que l'actitud de "falta de respecte" de l'associació "no respon als sentiments de tot el cos". "Vull entendre que són punts de vista no compartits per tothom", va afirmar.
NECESSITATS DEL SERVEI Pel que fa a serveis especials o no previstos, el director dels Bombers es va queixar de la manca de voluntaris per realitzarlos, malgrat que el règim de torns de guàrdia del cos ha d'estar sotmès a les necessitats del servei. Boixader va explicar que la majoria dels efectius no es presenten voluntaris quan se'ls convoca per a un servei especial per via telefònica o per mitjà d'un missatge de text "amb una certa antel.lació". 

Els Bombers demanen una assegurança per cobrir els riscs de casos extrems

Una de les velles aspiracions de Bombers és poder gaudir d'una assegurança que els permeti poder estar coberts en casos extrems. Afirmen que el Govern els va prometre ja l'any 2007 per escrit.
Poder gaudir d'una assegurança que els cobreixi en els casos més díficils és una de les demandes reiterades del cos de Bombers. Una demanda que des de l'Executiu se'ls va comentar que tindrien al 2007 i on es va especificar fins i tot com seria. El text presentat per l'aleshores ministre de l'Interior, Josep Maria Cabanes, estipulava que en cas de mort la vídua del bomber rebria el salari del seu marit de per vida o que en cas d'incapacitat podria cobrar la integritat del salari.

El text també feia referència a una incapacitat parcial que no permetés a l'afectat exercir una feina dins del cos. En aquest cas s'asseguraria el sou de bomber en la feina que exercís sempre que el salari de la nova feina fos inferior. Segons l'Assocació de Bombers d'Andorra aquesta assegurança complia totes les seves expectatives però de moment encara no és una realitat. Per aquesta raó consideren que hauria d'estar especificada a la nova normativa de Bombers.

L'ABA va demanar a Interior una redefinició dels càrrecs

• L'associació es va mantenir ferma en la reivindicació dels torns de 24 hores
• El sindicat lamenta que el ministeri no donés pràcticament cap resposta
IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY


Objectius compartits i discrepància respecte a les vies per assolir-los. Aquest podria ser un bon resum genèric de la polèmica que enfronta des de fa mesos l'Associació Bombers d'Andorra (ABA), d'una banda, i el Ministeri d'Interior i la direcció del cos, de l'altra, i que va arribar a un dels seus punts àlgids de tensió a final de la setmana passada, quan el sindicat i Interior es van intercanviar acusacions després que l'ABA acusés el ministeri de fer adeptes per mitjà dels complements de responsabilitat addicional (CRA).
De fet, en una de les propostes que l'associació va lliurar fa mesos a la direcció del cos i al ministeri en el marc de la negociació de l'avantprojecte de la llei de Bombers, ja es demanava una redefinició de les funcions dels bombers, oficials i suboficials, així com una nova classificació dels càrrecs en cas que es volgués dur a terme una reestructuració. És el mateix que l'ABA va tornar a demanar, amb més contundència, la setmana passada. El ministeri, en principi, no tanca la porta a aquesta possibilitat quan puntualitza que el recurs als CRA és provisional.
Si es comparen els plans de reestructuració d'Interior amb les propostes dels Bombers s'arriba a la conclusió que un dels punts forts de la polèmica continua sent el sistema de torns, que el ministeri voldria fixar preferiblement en 12 hores i l'ABA mantenir en torns de 24 hores. Des del sindicat s'afirma que el sistema vigent fins ara, rotatiu i no tancat, "permet adaptar-se a les necessitats del servei".
Això xoca frontalment amb el projecte del ministeri que afirma que "una gestió basada en 12 hores de servei permet multiplicar els entrenaments física, teòrics i pràctics". En un dels documents de treball del ministeri, es calcula que "un bomber que realitza una guàrdia de 24 hores no treballa més de 8 hores efectives", una afirmació que encén les ires de diversos membres del cos.
Les propostes de l'ABA pel que fa als horaris no es queden en la defensa de les 24 hores, sinó que també contenen un càlcul de les hores de formació i de prevencions i revisions necessàries. Segons el sindicat, cada bomber destina sis de les 24 hores de la guàrdia a aquestes tasques.
Més enllà de les demandes concretes, des del sindicat es lamenta que la direcció no hagi donat resposta als seus arguments i que només s'hagin acostat posicions en l'assumpte de les casernes.

L'avantprojecte sotmet els bombers al principi de mobilitat i manté la jubilació

El sistema de jubilació del cos de bombers es mantindrà com està en aquests moments en el cas que s’acabi aprovant l’avantprojecte de llei proposat pel ministeri de Justícia i Interior, que ha pres com a base el text presentat el 2004. Així, la jubilació obligatòria es manté en els 60 anys, amb el cobrament del 70% del salari, i la voluntària queda fixada en els 55, amb el cobrament del 60% del sou, sempre que el treballador acrediti una antiguitat en el cos especial de vint anys de servei.

Així mateix, entre els principals canvis que suposaria l’esborrany de llei, destaca l’aplicació del principi de mobilitat i l’estructuració del departament en unitats tècniques de gestió (UTG), classificades en grups especials: control central operatiu, prevenció, formació i logística. D’aquesta manera, la direcció podrà disposar que els bombers canviïn d’UTG o de caserna segons les necessitats del servei, sempre que el treballador mantingui la mateixa ocupació professional o el tipus de plaça. En aquest sentit, l’avantprojecte estableix que "reglamentàriament, es poden establir les condicions bàsiques de la rotació professional entre els parcs o casernes", que distribueix en dos sectors: A i B.

sistema de vacances

Pel que fa al sistema de vacances, la proposta del Govern estableix que els bombers tenen dret a 25 dies hàbils anuals, "entesos com a vuit hores de treball efectiu de vacances retribuïdes cada any, proporcionalment al temps efectiu de treball". En aquest sentit, l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va matisar que "el factor de la proporcionalitat al temps de treball efectiu suposa que tindríem menys de 25 dies de vacances en el cas que acumuléssim dies de baixa, i això estaria totalment fora de lloc i suposaria un important greuge comparatiu en relació amb altres col·lectius de l’Administració pública".

torns i assegurança

L’avantprojecte de llei estableix que "les guàrdies poden ser de 8 hores i poden tenir fins una durada màxima de 24 hores, segons les necessitats del servei i d’acord amb les necessitats organitzaves i les planificacions dels serveis fetes per la direcció". També apunta que els torns s’hauran de fixar tenint en consideració els criteris d’eficàcia, racionalitat, optimització en la utilització dels recursos humans i tècnics, salut laboral i vida familiar.

El sistema d’assegurança bàsica queda també oberta a la reglamentació i únicament s’estableixen els criteris generals.

competències dels bombers

L’esborrany de llei exposa també les missions i funcions generals i les competències inspectores dels bombers, així com les competències en intervencions operatives. En aquest punt, cal destacar que s’habilita els membres del cos especial a "entrar en immobles i fins i tot a ordenar l’evacuació preventiva temporal, com a màxim durant un període de 24 hores", en el cas que hi hagi "qualsevol situació de perill que pugui ocasionar la mort o el dany físic a persones o propietaris".

drets col·lectius

Pel que fa als drets col·lectius, amb la nova llei els bombers no podrien manifestar-se de forma pública en defensa dels seus drets laborals "utilitzant l’uniforme reglamentari i el material o els vehicles de servei". L’avantprojecte preveu també la creació de la comissió administrativa, un òrgan col·legiat de participació i representació dels treballadors que, segons l’ABA, "és completament obsolet, ja que amb la creació del sindicat no tindria sentit".

accés i formació

La proposta del ministeri diferencia entre el bomber alumne, en pràctiques i professional, i esmenta la formació continuada i el desenvolupament professional. En aquest sentit, apunta que la direcció ha d’establir "l’obligatorietat de l’assistència a determinades activitats formatives i al reciclatge professional". Pel que fa a la promoció interna, s’estableix un sistema de carrera professional que permeti l’accés "en condicions d’igualtat, concurrència i competència".

L’ABA lamenta que el Govern declinés la creació d’una comissió per consensuar l’esborrany de llei

L’Associació de Bombers d’Andorra va lamentar ahir que el ministeri de Justícia i Interior hagi declinat recentment la creació d’una comissió "per analitzar una alternativa a l’avantprojecte de llei". Segons va explicar ahir el vicepresident de l’entitat, Joan Torra, "el ministeri ens va comunicar que si volíem expressar alguna consideració que ho féssim unilateralment, i això tanca la possibilitat de consensuar l’esborrany de llei amb el sindicat". Així mateix, Torra va matisar que el sindicat mai s’ha negat a negociar la llei a partir de l’esborrany del 2004, però va afegir que "al seu moment ja vam presentar les al·legacions i un informe va constatar que es tractava d’una llei obsoleta, de manera que consideràvem que era necessari asseure’s amb el ministeri i consensuar el contingut del text". "L’important no és quina llei s’agafa com a base, sinó arribar al màxim consens", va argumentar Torra, que va sentenciar que "si el ministre no vol entrar a negociar, la llei serà seva i del Govern liberal, ja que els bombers no hem donat cap consens". Finalment, el representant del col·lectiu va reiterar que "l’advocada del sindicat va demanar una reunió amb el ministre a mitjans de març, quan van finalitzar les reunions amb la direcció i, posteriorment, es va repetir la demanda".

PDF's Diaris

El Govern contesta a la negativa dels bombers a acceptar CRA's de 600 euros

L'ABA convida a interior a dur a termer accions legals o a rectificar

L’avantprojecte sotmet els bombers al principi de mobilitat i manté la jubilació

El sistema de jubilació del cos de bombers es mantindrà com està en aquests moments en el cas que s’acabi aprovant l’avantprojecte de llei proposat pel ministeri de Justícia i Interior, que ha pres com a base el text presentat el 2004. Així, la jubilació obligatòria es manté en els 60 anys, amb el cobrament del 70% del salari, i la voluntària queda fixada en els 55, amb el cobrament del 60% del sou, sempre que el treballador acrediti una antiguitat en el cos especial de vint anys de servei.

Així mateix, entre els principals canvis que suposaria l’esborrany de llei, destaca l’aplicació del principi de mobilitat i l’estructuració del departament en unitats tècniques de gestió (UTG), classificades en grups especials: control central operatiu, prevenció, formació i logística. D’aquesta manera, la direcció podrà disposar que els bombers canviïn d’UTG o de caserna segons les necessitats del servei, sempre que el treballador mantingui la mateixa ocupació professional o el tipus de plaça. En aquest sentit, l’avantprojecte estableix que "reglamentàriament, es poden establir les condicions bàsiques de la rotació professional entre els parcs o casernes", que distribueix en dos sectors: A i B.

sistema de vacances

Pel que fa al sistema de vacances, la proposta del Govern estableix que els bombers tenen dret a 25 dies hàbils anuals, "entesos com a vuit hores de treball efectiu de vacances retribuïdes cada any, proporcionalment al temps efectiu de treball". En aquest sentit, l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va matisar que "el factor de la proporcionalitat al temps de treball efectiu suposa que tindríem menys de 25 dies de vacances en el cas que acumuléssim dies de baixa, i això estaria totalment fora de lloc i suposaria un important greuge comparatiu en relació amb altres col·lectius de l’Administració pública".

torns i assegurança

L’avantprojecte de llei estableix que "les guàrdies poden ser de 8 hores i poden tenir fins una durada màxima de 24 hores, segons les necessitats del servei i d’acord amb les necessitats organitzaves i les planificacions dels serveis fetes per la direcció". També apunta que els torns s’hauran de fixar tenint en consideració els criteris d’eficàcia, racionalitat, optimització en la utilització dels recursos humans i tècnics, salut laboral i vida familiar.

El sistema d’assegurança bàsica queda també oberta a la reglamentació i únicament s’estableixen els criteris generals.

competències dels bombers

L’esborrany de llei exposa també les missions i funcions generals i les competències inspectores dels bombers, així com les competències en intervencions operatives. En aquest punt, cal destacar que s’habilita els membres del cos especial a "entrar en immobles i fins i tot a ordenar l’evacuació preventiva temporal, com a màxim durant un període de 24 hores", en el cas que hi hagi "qualsevol situació de perill que pugui ocasionar la mort o el dany físic a persones o propietaris".

drets col·lectius

Pel que fa als drets col·lectius, amb la nova llei els bombers no podrien manifestar-se de forma pública en defensa dels seus drets laborals "utilitzant l’uniforme reglamentari i el material o els vehicles de servei". L’avantprojecte preveu també la creació de la comissió administrativa, un òrgan col·legiat de participació i representació dels treballadors que, segons l’ABA, "és completament obsolet, ja que amb la creació del sindicat no tindria sentit".

accés i formació

La proposta del ministeri diferencia entre el bomber alumne, en pràctiques i professional, i esmenta la formació continuada i el desenvolupament professional. En aquest sentit, apunta que la direcció ha d’establir "l’obligatorietat de l’assistència a determinades activitats formatives i al reciclatge professional". Pel que fa a la promoció interna, s’estableix un sistema de carrera professional que permeti l’accés "en condicions d’igualtat, concurrència i competència".

L’ABA lamenta que el Govern declinés la creació d’una comissió per consensuar l’esborrany de llei

L’Associació de Bombers d’Andorra va lamentar ahir que el ministeri de Justícia i Interior hagi declinat recentment la creació d’una comissió "per analitzar una alternativa a l’avantprojecte de llei". Segons va explicar ahir el vicepresident de l’entitat, Joan Torra, "el ministeri ens va comunicar que si volíem expressar alguna consideració que ho féssim unilateralment, i això tanca la possibilitat de consensuar l’esborrany de llei amb el sindicat". Així mateix, Torra va matisar que el sindicat mai s’ha negat a negociar la llei a partir de l’esborrany del 2004, però va afegir que "al seu moment ja vam presentar les al·legacions i un informe va constatar que es tractava d’una llei obsoleta, de manera que consideràvem que era necessari asseure’s amb el ministeri i consensuar el contingut del text". "L’important no és quina llei s’agafa com a base, sinó arribar al màxim consens", va argumentar Torra, que va sentenciar que "si el ministre no vol entrar a negociar, la llei serà seva i del Govern liberal, ja que els bombers no hem donat cap consens". Finalment, el representant del col·lectiu va reiterar que "l’advocada del sindicat va demanar una reunió amb el ministre a mitjans de març, quan van finalitzar les reunions amb la direcció i, posteriorment, es va repetir la demanda".

L'ABA convida Interior a dur a terme accions legals o a rectificar

• El sindicat va demanar, per diverses vies, una entrevista amb Riberaygua
• La lletrada del cos va constatar el "canvi de posició" del ministeri el 8 de maig

Els bombers, durant unes pràctiques a la caserna de Santa Coloma.
IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY


Com no podia ser d'una altra manera, la reacció dels Bombers a les crítiques rebudes ahir des del Ministeri d'Interior a través de les pàgines de EL PERIÒDIC no s'ha fet esperar. L'Associació Bombers d'Andorra (ABA) es va defensar ahir de les acusacions i va convidar Interior a emprendre accions legals per clarificar la situació o a rectificar les crítiques proferides dimecres.
El resum de la disputa podria ser el següent: mentre que Interior acusa els Bombers de faltar a la veritat en la majoria de punts de la negociació, l'ABA acusa el ministeri exactament del mateix. Els Bombers refusen de pla la imputació que se'ls fa des d'Interior segons la qual estarien seguint una estratègia per demorar sense terme el procés negociador. Des de l'ABA, es va fer arribar ahir una sèrie de correus electrònics a EL PERIÒDIC que demostren que la lletrada del sindicat va manifestar en diverses ocasions la voluntat dels Bombers de reunir-se amb el ministre d'Interior, Antoni Riberaygua, per continuar amb les negociacions. Fins i tot, segons la versió del sindicat, la mateixa lletrada ho va demanar una vegada personalment al titular d'Interior.
D'altra banda, els Bombers també imputen al ministeri l'acusació d'haver canviar de criteri respecte a l'avantprojecte de llei del cos. Des de l'ABA es va afirmar ahir que a l'inici del procés negociador l'únic que es va demanar va ser una regulació per via legislativa i no reglamentària i que es va acceptar el text del 2004 com una base sobre la qual negociar. Des de l'ABA es va explicar que s'havia elaborat una bateria de propostes alternatives per millorar el text i que des del ministeri mai no s'ha donat cap resposta a aquestes propostes. És per això que els responsables del sindicat consideren que qui ha tingut una posició intransigent durant el procés ha estat el ministeri i no pas a l'inrevés.
El 8 de maig, la lletrada de l'associació va rebre un correu electrònic del lletrat del ministeri en què s'explicava que el temps per enllestir la llei s'estava acabant i que qualsevol consideració que els Bombers volguessin fer al respecte s'havia d'expressar unilateralment. La lletrada de l'ABA, així com els seus responsables, van considerar que el ministeri havia dut a terme "un canvi de posició", ja que es negava a continuar amb les negociacions.

ELS TORNS
Les discrepàncies sobre com han anat les coses entre l'ABA i el ministeri afecten també l'espinós assumpte dels torns de treball. Des de l'ABA, es va afirmar ahir que hi ha quatre bombers disposats a declarar que des de la direcció se'ls va fer saber que el juliol començaven els torns de 12 hores entre setmana i els torns de 24 el cap de setmana.

L'ABA denuncia que la direcció recorre als CRA per fer adeptes

• El sindicat demana que s'adjudiquin els càrrecs per concurs i no "per favoritismes"
• Una auditoria aconsella formalitzar l'estructura organitzativa del cos


Tot i que semblaven relegats al passat, els complements de responsabilitat addicional (CRA) tornen a centrar la polèmica entre el Ministeri d'Interior i els cossos especials. Si anys enrere els CRA del Servei de Policia van ser motiu de disputa, ara les desavinences afecten el cos de Bombers. Ahir a la tarda, l'Associació Bombers d'Andorra (ABA) va denunciar que la direcció recorre als CRA per tal de fer adeptes entre els membres del cos i aconseguir el suport que ara no té per al projecte de reforma que impulsa el ministeri encapçalat per Antoni Riberaygua. Segons l'ABA, l'actitud de la direcció es contradiu amb els resultats de l'auditoria del cos encarregada a l'empresa Opció.
La denúncia té el seu origen en les queixes que diversos afiliats han adreçat a la junta del sindicat per l'oferiment d'un CRA a canvi d'assumir un determinat càrrec. Segons va explicar ahir el vicepresident de l'ABA, Joan Torra, es tractaria de complements d'uns 600 euros, la qual cosa equival en molts casos a un increment del 33% del salari. Amb aquests CRA la direcció espera poder cobrir una dotzena de càrrecs previstos en la reorganització que es vol tirar endavant; càrrecs com el de cap de zona, cap de formació, cap de prevenció o de GRIM, entre d'altres.
La denúncia del sindicat és doble: d'una banda, es considera que el recurs al CRA trenca la igualtat d'oportunitats entre els membres del cos, i, de l'altra, es veu com una decisió encaminada a dur a terme la remodelació de forma unilateral i prescindint del consens. L'ABA ha manifestat en diverses ocasions que és preferible que els càrrecs s'adjudiquin per mitjà d'un concurs, ja que així es garanteix l'accés igualitari de tots els aspirants i les funcions queden més ben definides, mentre que les atribucions d'un CRA "es poden anar redefinint", en paraules del vicepresident del sindicat.
Més enllà de la preferència pel concurs, la denúncia de l'ABA també va venir motivada pel fet que la direcció comença a adjudicar càrrecs en funció d'una nova organització que no té el suport dels membres del cos. Tot plegat fa que des del sindicat s'interpretin aquests moviments com una estratègia per guanyar adeptes a força de "favoritismes" i "premis".

CONTRADICCIÓ AMB L'INFORME
La reclamació de l'ABA es veu reforçada pels resultats de l'auditoria sobre el factor humà del cos encarregada pel ministeri a l'empresa Opció. L'estudi recomana establir uns criteris comuns per al creixement professional i formalitzar i aplicar l'estructura organitzativa, i això dóna arguments al sindicat per afirmar que la direcció es contradiu amb els resultats de l'informe encarregat.
De fet, la mateixa auditoria, els resultats de la qual es van comunicar als membres del cos ahir, ha constatat la mala relació existent entre el personal i la direcció. En canvi, les conclusions afirmen que la relació entre els efectius és la normal i que hi ha bons nivells d'implicació i d'autorealització. Això no obstant, s'alerta sobre les condicions de treball, d'innovació i d'informació. Segons el vicepresident de l'ABA, aquesta alerta està motivada pel fet que "quan hi ha canvis, no es presenten com cal, sinó d'amagat". El cas del CRA, segons el sindicat, reafirmaria aquesta tendència i la poca voluntat de consens del ministeri i de la direcció. De fet, des de l'ABA, les negociacions es consideren pràcticament trencades, tot i que encara s'ha optat pel recurs de demanar una reunió amb Riberaygua.

La jornada de dotze hores seria més efectiva però requeriria més personal

L’estudi de clima laboral del departament de bombers encarregat pel ministeri de Justícia i Interior conclou que la jornada laboral de 12 hores és més efectiva que la de 24, però indica que el canvi de sistema requeriria un increment del personal del cos. L’anàlisi estableix també que els torns de 24 hores "motiven el personal, unifiquen els equips de treball i són bons per a la conciliació de la vida personal i professional".

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi presentat ahir als treballadors del cos especial per l’empresa Opció, que entre altres punts va analitzar els avantatges i els inconvenients que suposaria un canvi de jornada laboral. En aquest àmbit, l’informe assegura que els torns de 24 hores "faciliten l’assimilació del fet xocant no afectant psicològicament", però en contrapartida "repercuteixen en la salut física", ja que són menys descansades. Finalment, les dotze hores suposarien un augment de les tasques de gestió, però facilitarien la comunicació en general, tot i que el torn actual afavoreix la comunicació dins d’una mateixa jornada.

El vicepresident de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), Joan Torra, va recordar ahir que "alguns dels arguments de l’estudi, com ara les majors repercussions psicològiques del torn de 12 hores, ja els havíem aportat nosaltres" i va explicar que l’anàlisi no s’ha basat només en la realitat andorrana, sinó també en les experiències dels països veïns. Així mateix, Torra va incidir en l’argument de la conciliació entre vida laboral i familiar, en considerar que "des del ministeri i des del Govern en general es parla molt de la importància d’aconseguir aquesta conciliació".

Pel que fa als avantatges de la jornada laboral de 12 hores, el representant dels treballadors va assegurar que "el fet que sigui més efectiva i més descansada seria discutible". Finalment, Torra va apuntat que el sindicat ja havia argumentat que els torns de 12 hores requeririen un increment del personal, ja que "com més particions fas als torns, més gent necessites".

relació amb la direcció

Segons va exposar ahir l’ABA, l’estudi alerta sobre la direcció del cos de bombers i "alerta en l’àmbit de les condicions de treball, d’innovació i d’informació". En aquest sentit, el vicepresident del sindicat va explicar que "s’han produït reiterades queixes contra la direcció, ja que quan es fan les coses no s’informa bé la gent o es fa d’amagat". El text presentat ahir assegura també que "el tipus de lideratge depèn del caràcter personal de cada comandament, ja que no hi ha criteris objectius" i proposa la formalització i aplicació de l’estructura organitzativa, així com la realització d’una valoració i classificació professional.

D’altra banda, l’estudi proposa que es defineixin les missions i les funcions de les ambulàncies i que es realitzin protocols de col·laboració, un altre dels punts que el sindicat ha demanat reiteradament durant els últims mesos. "Cal que sapiguem què hem de fer amb les ambulàncies i com han de funcionar els serveis", va comentar el representant dels bombers.

Finalment, les conclusions de l’anàlisi constaten que les instal·lacions de la caserna principal són les més adequades per fer la formació, tal com va acceptar recentment el ministeri de Justícia i Interior. En aquest sentit, Torra va lamentar que el ministeri no els ha comunicat aquesta conclusió i va reflexionar sobre el fet que "el ministeri ha rectificat en aquest assumpte i creiem que rectificar és de savis".

representativitat de l’estudi

L’empresa que s’ha encarregat de realitzar l’estudi ha comptat amb el 96% de la participació de la plantilla del cos especial, segons les dades facilitades per la mateixa empresa als bombers. En aquest sentit, l’ABA va lamentar ahir "les declaracions que va fer la direcció del cos en relació amb la participació, que va qualificar de moderada". En aquest sentit, Torra va argumentar que a partir del 70%, la participació es considera correcta i va afegir que tan sols el 30% dels treballadors van fer entrevistes personals, ja que era el percentatge que havia requerit l’empresa.

reunió amb ministeri

L’ABA va reiterar ahir que està a l’espera que el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, accepti la seva petició de reunió per tractar els diferents punts que s’han tractat amb la direcció sobre la llei del cos especial. "Estem esperant que el ministre es pronunciï sobre el tema", va apuntar ahir Torra, que espera tenir l’oportunitat de presentar les al·legacions pertinents a l’esborrany de llei presentat pel Govern, basat en el projecte de llei del 2004.

El sindicat acusa la direcció de "jugar brut" per oferir complements de responsabilitat afegida a alguns bombers

L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va lamentar ahir la forma d’actuació de la direcció del cos per oferir complements de responsabilitat afegida (CRA) als treballadors. Segons van explicar ahir des del sindicat, "en els darrers dies, alguns afiliats s’han dirigit a la junta i han expressat que la direcció els ha ofert un CRA per assumir un càrrec, manifestant que si no es volia assumir el càrrec, seria ofert a un altre bomber". El vicepresident de l’associació, Joan Torra, va assegurar que "des de l’associació compartim els objectius, però no els mitjans de la direcció, que d’aquesta manera busca gent que comparteixi el seu projecte". Segons va explicar el representant dels treballadors, el CRA que s’ofereix suposaria un increment de 600 euros del salari i "a molts treballadors els suposa una tercera part del seu sou". En aquest sentit, Torra va comentar que "veiem aquesta pràctica com un joc molt brut de la direcció". El sindicat va argumentar que "en tot moment hi hauria d’haver igualtat d’oportunitats per a tots els membres del cos a l’hora de promocionar-se dins d’aquest i seleccionar el candidat més capacitat per ocupar la plaça, i que no fos el criteri únic de direcció, per favoritismes o premis".

Un estudi proposa una caserna de Bombers al túnel dels Dos Valires

L'estudi de reorganització del cos de Bombers que va demanar el Ministeri d'Interior, després que els serveis sanitaris que desenvolupava el cos van passar al Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), proposa una nova caserna de Bombers quan estiguin acabades les obres del túnel dels Dos Valires. El mateix estudi tècnic per qüestions de mobilitat i de reorganització del cos proposa fer desaparèixer tres de les actuals casernes, la de Pas de la Casa, la de Canillo i la de la Massana. Amb aquesta nova organització, el nou projecte contempla per a l'eficient mobilitat del cos la caserna als túnels, una nova a Soldeu i la ja consolidada de Santa Coloma.
Aquest plantejament suposa un canvi destacable en la reorganització que s'està fent en la nova llei de Bombers i en el projecte de reorganització del cos, després que deixés d'oferir els 8.500 serveis sanitaris anuals. El projecte de reorganització que el ministeri va proposar a Govern no té en compte, segons van explicar ahir des de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), la despesa en infraestructures que hauria de tenir la caserna de Canillo, segons la proposta d'Interior. En el projecte de reorganització, el ministeri preveu ampliar a sis bombers diaris els tres que hi ha actualment; això suposa una ampliació doble de personal per a aquesta caserna, que passaria de 15 a 30 bombers, en total. Des de l'ABA, el seu vicepresident, Joan Torra, va criticar que es previngui aquesta ampliació de personal "sense tenir en compte l'adequació que s'ha de fer en la infraestructura, així com també els vehicles i altres mitjans per a tot el personal a la caserna de Canillo". A més, si a la critica se li hi afegeix que, segons l'informe tècnic, aquesta caserna tendirà a desaparèixer amb els nous túnels, no caldria aquest replantejament.

DESPLEGAMENT
En l'avantprojecte de la llei dels Bombers s'esmena, de manera general, el desplegament
territorial del cos que s'efectua "mitjançant una xarxa de casernes o parcs de Bombers existents en diverses parròquies amb l'objectiu de millorar l'eficàcia i la celeritat de les intervencions d'emergència i donar una protecció i resposta operativa similar a qualsevol nucli". A més a més, aquest text sí que contempla operativament "les quatre casernes" que s'integren en dos sectors bàsics d'actuació i no preveu les tres que proposa l'estudi.

PEPA GALLEGO
ESCALDES-ENGORDANY

Els bombers reben l'informe del coronel Axel Bousses referent a la reestructuració del cos

Els bombers ja han rebut l'informe del coronel Axel Bousses referent a la reestructuració del cos. Un informe que també està en mans del Ministeri de l'Interior i que replanteja el funcionament del cos després que els bombers hagin deixat de fer el transport sanitari.
Per la seva banda, des del Ministeri asseguren que aquest és un dels molts informes fets pel coronel. Segons ha pogut saber Andorra Televisió de l'últim informe d'Axel Bousses se'n desprèn que s'ha de replantejar la organització actual del cos de bombers. Un cop retirat el transport sanitari, els bombers han deixat de fer un volum important de sortides i per tant, l'actual organització de les diferents casernes no té raó de ser. Aquesta és una de les principals conclusions d'aquest text que també parla de possibles i futures actuacions. Una d'elles i que es podria adoptar a llarg termini és que es redueixi el nombre de casernes a tres, enlloc de les quatre actuals.

Amb l'acabament del túnel dels dos Valires una de les opcions que es plantegen és que s'ubiqui una caserna al túnel que donés servei a les parròquies d'Encamp, la Massana i Ordino. Construir una nova caserna a Soldeu, eliminant les de Canillo i del Pas de la Casa i mantenir l´actual caserna de Santa Coloma per abarcar la resta del país. De moment, els membres del cos estan estudiant aquest text i volen rebatre alguns dels seus punts, tot i que donen suport a la gran majoria de propostes fetes pel coronel. Per la seva banda, el director del Departament d'Interior, Xavier Bardina, ha explicat que aquest informe és només un dels molts documents que ha fet el coronel i que estan estudiant des de l'executiu. De fet, Bardina ha indicat que d'aquí a pocs dies el ministeri anunciarà quina serà la seva decisió sobre la reestructuració del cos de bombers.

L'ABA critica que la llei digui que el director adjunt hi sigui fins a la jubilació

• Els Bombers qualifiquen la mesura com a "brindar la plaça del càrrec directiu"
• El cos no presentarà cap esmena perquè volen reunir-se amb el Ministeri d'Interior
PEPA GALLEGO
ESCALDES-ENGORDANY


L'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), que ahir va formalitzar per escrit la petició de la reunió amb el Ministeri d'Interior per negociar la llei del cos, va criticar especialment una de les disposicions transitòries d'aquest Avantprojecte de llei Qualificada de prevenció i extinció d'incendis, salvaments. Es tracta concretament de la disposició transitòria segona, que resa: "Els funcionaris que ocupin places de lloc de treball de director adjunt conserven el seu nivell de classificació a l'entrada en vigor de la llei, fins a la data de jubilació". Des de l'ABA consideren que aquesta mesura "és un brindatge a la plaça de director adjunt", va explicar Joan Torra, vicepresident de l'ABA. Els Bombers critiquen aquesta mesura contemplada en el text legislatiu perquè, segons Torra, "entra en contradicció amb la llei de Funció Pública".
Tal com marca el text de l'avantprojecte, tant els requisits establerts per formar part del cos, com també la provisió de places i el nomenament del personal, estan basats tots en la llei de la Funció Pública; per contra, en aquesta disposició no s'esmena la seva correspondència amb la llei de la Funció Pública.
Tot i això, des de l'ABA van assegurar que no pretenen estudiar l'avantprojecte que els van enviar des del ministeri "perquè aquesta no és la nostra manera de treballar, nosaltres esperem tornar a l'anterior sistema de participació conjunta i no anem a fer res de manera unilateral", va explicar Torra. Per aquest motiu, des de l'ABA no preveuen presentar cap esmena ni fer cap menció a aquest avantprojecte de llei, que per altra banda, critiquen que sigui el segon text legislatiu que els han passat en dos dies.
L'avantprojecte contempla a més una disposició transitòria primera sobre l'organització estructuració i funcionament del CEPEIS que preveu que fins que aquesta llei no s'hagi desenvolupat per via reglamentària, "és aplicable la normativa anterior en tot allò que no contradigui o vulneri l'establert en la present llei o en la llei de la Funció Pública.

Interior dóna la raó als Bombers en el debat sobre les casernes

• La direcció preveu acabar la negociació en 10 dies i entrar la llei a final de l'estiu
• Recuperat el text del 2004 que va quedar aturat malgrat el consens assolit

IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY


Lluny d'estancar-se, les negociacions per culminar la reforma del cos de Bombers i impulsar la nova llei avancen a bon ritme o, com a mínim, això és el que assegura el Ministeri d'Interior per contrarrestar els rumors sorgits últimament segons els quals el procés negociador estaria aturat. Tot plegat fa que la direcció del cos i el Ministeri tinguin previst culminar les negociacions en uns 10 dies i poder presentar el projecte de llei al Consell General a final de l'estiu.
Com a prova de la bona marxa de les converses, des del Ministeri d'Interior destaquen algunes cessions fetes per acostar posicions. Entre aquests acostaments, un dels més rellevants és el referent a les casernes. Els plans inicials del Ministeri i de la direcció passaven per especialitzar cadascuna de les quatre casernes en un tipus de formació concreta: salvament i rescat de muntanya a la Massana, incendis a Santa Coloma, excarceració a Canillo i reconeixement de locals al Pas de la Casa.
Després de les converses, però, el Ministeri ha reconegut que els Bombers tenien raó i que la caserna de Santa Coloma és la més adequada per centralitzar la formació. Aquest gest es fa públic pocs dies després que l'Associació Bombers d'Andorra (ABA) anunciés la seva decisió de retirar els dos recursos d'alçada que havia presentat contra l'Executiu.
Un altre acostament significatiu és que el Ministeri ha recuperat el projecte de llei del 2004, tal com demanaven els Bombers, per bé que es buidarà de contingut en tot el referent a la protecció civil, ja que aquest assumpte està previst regular-lo en una llei específica. El text del 2004 va quedar abandonat el 2005, quan es va començar a treballar en una nova llei que també va quedar aturada.

90% DE FORMACIÓ
Des del Ministeri d'Interior, insisteixen que un dels punts forts del pla de reorganització del cos de Bombers és el de la formació: la intenció és que els agents destinin el 10% del temps a treballs i el 90% a formació, ja sigui interna, específica o específica realitzada a l'estranger.

L'Associació de Bombers retira els recursos d'alçada presentats a Govern

L'Associació de Bombers d'Andorra ha informat que han retirat els dos recursos d'alçada presentats a Govern referents a l'organització del servei, és a dir, el calendari de vacances, i a les guàrdies, recordem que demanen que es mantinguin les 24 hores.
Asseguren mitjançant un comunicat que ja fa uns mesos que mantenen reunions amb el Ministeri de l'Interior per analitzar la situació per introduir millores al funcionament del cos i que de moment no hi ha conclusions definitives i que s'està treballant conjuntament. Tot i això des de l'ABA estan a l'espera de rebre documentació per part del ministeri per poder estudiar-la com l'estudi de clima laboral, el resultat de les taules de treball entregades a funció pública o l'informe del coronel Axel Bousses després de delegar el transport sanitari al SAAS. Pel que fa a la llei de bombers, l'associació hi està treballan