Interior amplia les guàrdies del cos de bombers per suplir la falta d’agents

El departament de bombers recuperarà abans que s’acabi l’any les guàrdies de 24 hores, que es complementaran amb guàrdies més curtes per desenvolupar la formació dels agents i les tasques de prevenció, gestió i manteniment.
El ministre d’Interior, Víctor Naudi, va anunciar ahir que s’ha optat per aquesta fórmula amb l’objectiu de suplir les mancances de personal i millorar l’eficiència del cos especial. En aquest sentit, Naudi va sostenir que, en relació amb el sistema de dotze hores aplicat durant els últims anys, “podem estalviar fins a 230.000 euros en dietes, transport i guàrdies de permanència”, una xifra que es preveu invertir, en bona part, en la millora de la formació del departament.

El ministre d’Interior va presentar ahir, juntament amb el secretari d’Estat Bruno Bartolomé, les principals línies d’un nou projecte per dirigir el cos de bombers basat en una planificació mixta, que es farà de forma anual per facilitar la previsió tant dels agents com de la direcció. El nou sistema diferencia clarament entre les guàrdies operatives –que seran de 24 hores tret d’alguns casos específics, com ara el del Grup de Rescat i Immersió de Muntanya– i les referents a les diferents àrees: formació, prevenció, grups especials, logística, parcs, recursos humans i procediments.
Segons va explicar el ministre, i partint de la base d’un dels informes realitzats pel coronel Axel Bousses durant l’anterior legislatura, els bombers faran unes 37 hores operatives més a l’any que fins ara, per equipar-los a la resta dels cossos especials. Més enllà de les guàrdies operatives, els agents dedicaran fins a 40 hores addicionals a la formació i al desenvolupament de la resta d’àrees, que es faran en torns de quatre, sis, vuit o dotze hores, depenent de les necessitats.
Naudi va argumentar que el fet que les guàrdies operatives siguin de 24 hores, a més de suposar un estalvi econòmic possibilita una “major flexibilitat”, de manera que “els dies de descans permetrà fer formació”. El ministre va matisar que aquestes hores no es pagaran com si fossin extraordinàries i va avançar la seva aposta per la formació dels agents. En aquest sentit, Naudi va criticar que durant l’anterior mandat únicament es formessin els comandaments i va assegurar que el nou sistema permetrà a tots els agents del cos formar-se segons l’especialitat que escullin i avançar en la carrera professional.

El ministeri ha partit també de la base d’un dels informes del coronel Bousses, assessor de l’anterior Govern, per millorar l’eficàcia del sistema. El ministre va argumentar que “segons un informe del 2006 s’avançava que seria necessari un increment de places d’entre 20 i 25 places” o bé “gestionar els torns de forma diferent”. En aquest sentit, Naudi va explicar que, donades les restriccions econòmiques, s’ha optat per la segona opció i que de moment no s’ha previst la contractació de nous agents.
Seguint amb l’argumentació financera, el titular d’Interior va sostenir que l’any passat, el sistema de torns de 12 hores va suposar un cost d’uns 450.000 euros en dietes, transports i guàrdies localitzables. L’aplicació del sistema de torns mixt, segons va assegurar el ministre, permetrà estalviar fins a 230.000 euros, ja que “les guàrdies localitzables no seran necessàries i els viatges es podran reduir a la meitat”.
Noves especialitzacions


D’altra banda, el Govern vol potenciar el cos especial d’enderrocs, amb l’objectiu d’adaptar-se als riscos del país i incloure el control de la seguretat en l’edificació entre les competències del departament de bombers. En aquest sentit, Naudi va explicar que “fins ara ho feia el departament d’Indústria i creiem que els bombers han de fer un seguiment i controls de seguretat”.
Així mateix, el ministeri també vol reforçar els equips de muntanya, mitjançant la creació d’un grup de suport. Finalment, el ministeri liderat per Víctor Naudi vol fomentar la possibilitat que els agents puguin impartir formació a l’exterior, aprofitant l’experiència dels agents especialitzats en tasques d’alta muntanya i l’adquisició del mòdul d’assaig de foc.
Transport sanitari


En les setmanes entrants es començarà a aplicar el nou protocol del transport sanitari, que se seguirà basant en el sector privat i mantindrà les sortides dels bombers per a les funcions de salvament. Segons Bartolomé, el protocol ha de servir per “millorar les disfuncions que hi havia fins ara” i per avançar en la coordinació entre el personal mèdic i el departament de bombers, mitjançant la introducció de la figura del centre regulador del SUM.
El Govern presenta un projecte fet “amb diàleg” i amb
la vocació de “posar fi a l’etapa de turbulències”

Després d’una legislatura marcada per la confrontació entre el Govern i els bombers, el ministeri de l’Interior va presentar ahir un projecte de remodelació del cos creat amb la vocació de conciliar-se amb la plantilla. En la primera intervenció que feia sobre la qüestió, el secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé va mantenir que “el nou projecte, amb l’actual direcció i els sindicats, neix amb la voluntat de posar fi a l’etapa de turbulències”, i va afegir que “volem donar a tots l’oportunitat d’iniciar un nou camí amb un projecte compartit entés com a evolució del cos de bombers”.
De la seva banda, el ministre d’Interior, Víctor Naudi, va afirmar que aquest projecte s’ha fet “amb diàleg” i va afegir: “Creiem que té un ampli suport.” Pel que fa al contingut, més enllà de la recuperació dels torns de 24 hores, el plantejament de l’executiu coincideix amb algunes de les principals reivindicacions de la plantilla, com ara la planificació anual o l’assignació de les casernes segons els mèrits dels agents. Sobre la primera qüestió, Naudi va criticar que “fins ara es feia d’un dia per l’altre i això suposava una manca d’eficàcia”. Pel que fa a la segona, el ministre va assegurar que “per fer l’assignació de les casernes es valorarà les puntuacions dels concursos o l’antiguitat, entre altres criteris”.

L'ABA demanarà l'obertura d'un expedient disciplinari a Flucha

 CONFLICTE ENTRE BOMBERS I L'ANTIC DIRECTOR ADJUNT
L'ABA demanarà l'obertura d'un expedient disciplinari a Flucha
• El col.lectiu esperava que l'exdirector adjunt reconegués els fets
• L'associació espera que sigui castigat per vulnerar drets constitucionals



L'ABA presenta el recurs de l'afer de Canillo al Superior. Foto: TONY LARA TONY LARA
PEPA GALLEGO
ESCALDES-ENGORDANY


L'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) demanarà que s'obri un expedient disciplinari a qui va ser director adjunt del cos de Bombers, Sergi Flucha, per haver vulnerat drets constitucionals. Aquesta posició adoptada pel col.lectiu de Bombers ve donada per les manifestacions fetes públiques, arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'afer a la caserna de Canillo, en les quals Flucha va manifestar la intenció de denunciar l'ABA per falsedat i per vulneració del dret a la seva imatge. Des de l'associació esperaven que, amb la sentència pública en què s'afirma que s'han vulnerat els drets a la intimitat i al secret de les comunicacions, Flucha hagués tingut "una actitud més humil o fins i tot que hagués reconegut els fets". L'associació de Bombers encara no s'havia pronunciat respecte d'aquesta sentència i, segons els seus membres, estan satisfets que la justícia hagi reconegut finalment la vulneració de dos dels quatre drets constitucionals que ells reclamaven que els havien estat vulnerats.
Des d'aquesta associació estan contents perquè des del Constitucional "s'ha anat a fons com no ho va fer el Superior, ja que aquest va relacionar la denúncia del furt de Flucha a Canillo amb aquest tema com una causa paral.lela pendent, i segons el TC, cadascuna ha de fer un procés diferent", segons l'ABA.
Davant de la posició de Flucha de continuar amb l'enfrontament amb una nova denúncia, des del col.lectiu han manifestat que mitjançant la llei del funcionariat està previst que es demani aquesta obertura de l'expedient disciplinari "per no haver respectat els drets de la Constitució". Amb aquesta iniciativa, el col.lectiu espera que se li apliqui la sanció conforme correspongui a la llei del funcionariat.

MANCA D'AUTORITZACIÓ JUDICIAL
Segons l'ABA, per les manifestacions fetes públiques en aquest mateix rotatiu per Flucha, "aquest confon el text de la sentència". Flucha va explicar que el text de la sentència reconeix que només es va controlar les taquilles de la seva propietat. L'ABA contesta explicant que la mateixa sentència diu que aquest fet d'obrir o no les taquilles "no correspon revisar a aquest tribunal". A més, el mateix text assenyala que la intervenció administrativa, referint-se al control policial de les taquilles, requereix d'una autorització judicial que no es va tenir.
Les declaracions de Bombers referents a la denúncia del furt a les taquilles, interposada per Flucha, afirmen que no només es van obrir les de la seva propietat, ja que van entrar en habitacions que ell no tenia taquilles. Pel que fa a l'ordinador, que el mateix Flucha va reconèixer haver-lo agafat per portar-lo a la Policia, des del col.lectiu afirmen que van haver-hi unes hores que no va estar a les dependències policials i que estava en possessió de l'exdirector adjunt.
pgallego@andorra.elperiodico.com

Els bombers, l’escorcoll i la intimitat violada

El TC admet que es van vulnerar diversos drets dels agents del cos d’extinció en el registre a la caserna de Canillo

El Tribunal Constitucional ha admès que l’escorcoll que al seu dia es va fer a la caserna dels bombers de Canillo va vulnerar diferents drets fonamentals d’agents del cos d’extinció.
Toni Solanelles
Andorra la Vella


• El Tribunal Constitucional (TC) ha atorgat l’empara als dos sotsoficials del cos d’extinció d’incendis i salvament i als nou agents del mateix col·lectiu que van recórrer davant l’alt tribunal per l’afer de l’escorcoll de la caserna de Canillo, en el marc de la més que complicada relació que mantenia l’Associació de Bombers d’Andor ra (ABA) –també adherida a la causa– amb la direcció del cos. Els recurrents al·legaven que el registre policíac practicat arran d’una denúncia del director adjunt del col·lectiu, Sergi Flucha –que va participar en la verificació policial–, constituïa presumptament una vulneració del dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge, i del dret a la inviolabilitat del domicili i del dret al secret de les comunicacions. El TC reconeix aquestes vulneracions en una sentència dictada recentment, segons va poder saber ahir el Diari i que van confirmar fonts coneixedores de la resolució judicial.
El recurs formalment anava en contra de la sentència del Tribunal Superior penal, que desestimava les pretensions dels demandants en considerar que no es podien pronunciar perquè hi havia una investigació en curs per part de la Batllia. Justament, un batlle en funcions de guàrdia va ser el primer a denegar el reconeixement de les vulneracions denunciades en el marc d’un procediment urgent i preferent. Els fets es remunten a l’agost del 2008, quan es van obrir, arran de l’escorcoll esmentat, diverses taquilles on hi havia pertinences d’agents del cos. També es va accedir al contingut d’un ordinador. Flucha hauria al·legat que les taquilles havien estat seves. I que l’ordinador era per a l’ús estrictament professional. El TC explica en la seva decisió que una cosa és la màquina i l’altra les carpetes que hi ha a l’interior, que són de caràcter personal.

Més rescats de muntanya que en el mateix període del 2008

Des del 27 de maig el GRIM ha fet set sortides més que l'any passat
• Els Bombers han hagut d'apagar 22 incendis, tot i que cap de consideració

CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA


Des del 27 de maig passat fins ahir, el Grup de Rescat, Immersió i Muntanya (GRIM) del cos de Bombers ha hagut d'efectuar un total de 23 serveis. Així ho va informar el nou director adjunt de Bombers, Jordi Far-
ré. Entre aquests rescats s'inclouen excursionistes, visitants que s'havien perdut o lesionat durant una caminada, esportistes de curses organitzades al país, ciclistes o fins i tot animals.
La xifra de 23 serveis de muntanya és lleugerament superior a la registrada en el mateix període de l'any passat, en què el GRIM va efectuar set serveis menys, un total de 16. En tot el 2008 la xifra de salvaments del grup de salvament es va elevar fins a 353.
La crescuda d'aquestes intervencions podria relacionar-se amb el fet que cada vegada més creix el nombre d'excursionistes i turistes que vénen al país per gaudir del senderisme i de l'experiència de les seves muntanyes, també sense neu. Per aquest motiu el GRIM recomana una sèrie de punts per seguir per evitar que aquests salvaments continuïn creixent. Per una banda, triar un itinerari adequat al nivell i equipar-se pel camí amb pals, telèfon mòbil, menjar i beure. A més, recomanen no anar mai sol a la muntanya i mirar prèviament les previsions meteorològiques.
El GRIM el formen 31 efectius que treballen per oferir servei les 24 hores del dia durant tot l'any.

MÉS INCENDIS
El que també ha crescut en comparació a l'any passat són el nombre de sortides de Bombers per apagar incendis, tot i que Farré va voler constatar que cap va ser "de consideració" i tots relacionades amb incidències en la vegetació, forestals i matolls. En total s'han hagut de fer 22 actuacions. L'última va ser dimecres passat en un incendi forestal originat al Coll d'Ordino, al vessant de Canillo. En concret, es van cremar dos arbres.
L'any passat, i també des del 27 de maig fins el 13 d'agost el cos va haver d'apagar 18 incendis. En tot l'any passat van haver-hi 258 d'incendis, comptant també els produïts en localitats i en finques particulars.
Pel que fa a les xifres d'aquest any, però, poden considerar-se bones tot i la crescuda lleugera d'incendis, especialment perquè cap d'aquests ha estat de rellevància, en un estiu marcat en els països veïns pels centenars d'hectàrees cremades a causa de les flames.

Víctor Naudi: “No escatimarem esforços per fer prevenció i potenciarem la formació”

...Passant ja al cos dels bombers, sembla que serà el que portarà més feina al ministeri…
En el cos de bombers es necessita, ja des de la base, una estructuració que sigui definitiva, i cal disposar de la llei de bombers que reguli el cos i tots els reglaments que se’n derivin. Jo crec que aquest és un punt bàsic i clau. D’aquesta manera tots sabran els seus drets i els seus deures. Evidentment, aquesta llei requereix un cert temps. Abans d’uns quants mesos no en podrem disposar, però és una prioritat poder-la tenir al més aviat possible.
¿El text actual serà un punt de partida?
Hi ha un text conegut per tothom, molt avançat. Caldrà tenir-lo en compte però el que volem és fer un text nou, tot i tenir aquest de base, que tingui en compte tots els aspectes que no estan previstos, i posteriorment desenvolupar tots els reglaments que se’n derivin.
¿Quins aspectes es poden incloure?
El text a grans trets és bo, però la llei hauria de preveure alguns reglaments bàsics de funcionament que no hi estan inclosos, com el de les atribucions noves que pensem que cal donar al cos dels bombers, per exemple perquè tinguin competències en prevenció i control en matèria de seguretat pel que fa a l’edificació.
¿Quines serien aquestes atribucions, concretament?
En el cos de bombers el que volem és potenciar la formació en dos sentits: la seva pròpia, que ja han anat fent, i la divulgació dels seus coneixements. Tenim persones molt ben formades i que podrien ensenyar el que saben a altres cossos, com els comunals, i també fer una tasca de divulgació a les escoles quant a la seguretat.
Pel que fa a l’edificació, ¿quina seria la seva tasca?
Creiem que els bombers haurien d’intervenir preceptivament en l’elaboració d’un informe que s’acompanyaria al d’Indústria a l’hora de donar permisos de construcció, i en una segona fase haurien de fer controls en matèria de seguretat dels mateixos edificis, sobretot els públics, una cosa que ara no es fa.
M’explico, de vegades trobem que hotels que són d’una certa categoria tenen l’escala de socors com a magatzem de begudes, i això no pot ser així. Actualment aquests controls no es fan i pensem que és bàsic per incidir en la prevenció i evitar problemes.
Quant al transport sanitari, ¿com recuperaran atribucions?
Hem començat unes reunions de treball amb Salut per clarificar quines són les atribucions i les responsabilitats dels diferents intervinents en el transport sanitari. És evident que tots hi tenen cabuda; hi ha una sèrie de prioritats en funció de cada acció.
La disfunció que hi havia és que el transport es va privatitzar fa dos anys, però fins al mes d’abril no es va establir un protocol d’actuacions clares que definís l’actuació dels diferents intervinents. Això és bàsic, cal establir aquest protocol perquè cadascú sàpiga exactament què ha de fer en cada cas i el departament de bombers ha de jugar un rol important en les atribucions que li són pròpies.
Llavors, ¿quina serà la seva tasca en aquest transport?, ¿s’optarà per un sistema mixt?
Serà un sistema mixt i és una qüestió més complexa perquè hi ha diferents tipus de transport, com per exemple l’extern, per dur persones a l’estranger, a un centre sanitari. En aquest cas crec que s’ha de mantenir un sistema externalitzat, privatitzat. Hi ha les evacuacions de les pistes d’esquí, que crec que ha de ser una funció privatitzada, i després el que és l’assistència primària en cas d’accidents. Aquí s’ha de fer una diferenciació, perquè ens podem trobar amb diferents casos.
Ha de ser un sistema mixt molt ben organitzat i coordinat per un sistema de regulació, que determinarà qui intervé i com. Ara treballem per definir això juntament amb el ministeri de Salut. Caldrà establir com es porta a terme cada cas.
Pel que fa als torns, ¿quina és la solució que es planteja?
És una altra qüestió que està sobre la taula i hi estem treballant de manera conjunta amb la direcció. És un aspecte de què s’ha parlat molt, però dir si seran torns de 12, 24 o 8 hores és un fals problema, perquè els torns han de ser els apropiats a les necessitats de l’època de l’any i de les diferents actuacions. Segurament s’optarà per un sistema mixt, però és una qüestió que s’ha d’acabar de determinar.
I no tots han de tenir necessàriament el mateix horari. Per exemple, els comandaments no han de tenir torns de 24 hores i els torns s’hauran de relacionar en funció de la prevenció que es vol fer. És una qüestió que s’ha d’analitzar molt acuradament i segurament serà una opció mixta.
¿En aquesta decisió es tindrà en compte l’opinió dels agents?
El resultat vindrà determinat per una qüestió d’efectivitat. És a dir, s’hauran de determinar els torns en funció de diferents paràmetres, com són l’època de l’any, els possibles riscos que hi pugui haver, els diferents comandaments i les persones que estiguin de servei. S’ha d’analitzar i ho hem encomanat a la nova direcció, però crec que els torns hauran d’estar lligats al nombre d’efectius, a l’època de l’any i als objectius a assolir. Haurà de ser una qüestió flexible i àgil. Segurament els comandaments no faran 24 hores, però els agents segurament podrien fer més hores que els comandaments.
¿S’han marcat un termini per enllestir aquesta qüestió?
S’ha deixar tot clarificat al més aviat possible, tot i que no ens hem marcat una data definitiva. Pensem que hem de fer les coses ben fetes i s’ha d’estudiar molt bé, perquè la decisió que es prengui serà ferma i definitiva. Per nosaltres la prioritat és optimitzar els recursos i que cadascú tingui fixat el seu rol a partir d’uns drets i unes obligacions.
Pel que fa als recursos, ¿és el cos dels bombers on més en calen?
Evidentment, igual que amb la policia, l’objectiu seria incrementar la quantitat de persones del cos, però hem de ser conscients que som en una època de dificultats econòmiques i hem d’optimitzar recursos. Una bona gestió i planificació ens permetrà veure quines són les necessitats reals a mitjà i a llarg termini. De moment treballem en l’òptica més immediata, per aconseguir amb els mateixos recursos les màximes prestacions. En els pressupostos vinents podré veure les necessitats reals. Ara no ens plantegem un augment immediat.
Respecte a les casernes, ¿la idea és mantenir el nombre actual?
Hem d’analitzar molt bé la situació. Ara tenim un sistema basat en aquestes casernes i caldrà veure quines són les necessitats, perquè cal recordar que en un moment donat es va plantejar fer una caserna a la sortida del túnel dels Dos Valires… S’ha d’avaluar quines són les necessitats i l’operativitat de tot el sistema.
Hi ha molta feina a fer però tenim clars els objectius. Hi ha d’haver unes prioritats i el que volem primer és suplir aquestes mancances i millorar els aspectes en els quals hi ha disfuncions organitzatives i de mitjans, i una vegada fet això avançarem en els altres projectes. I de manera paral·lela a tots aquests objectius, fomentar la formació per aconseguir el màxim de prevenció. Volem prioritzar la prevenció...

Els canvis del transport sanitari arribaran a la tardor

El nou director del Cos de Bombers assegura que totes les decisions es consultaran amb el col·lectiu

Els bombers recuperaran les guàrdies de 24 hores i els concursos de trasllat

La nova direcció de bombers, encapçalada pel fins ara responsable del Grup de Rescat, Immersió i Muntanya (GRIM), Joan Carles Recasens, vol recuperar la normalitat al cos especial, així com l’estructura bàsica existent abans del mandat de l’exministre d’Interior i Justícia, Antoni Riberaygua. Entre els canvis previstos, destaquen la restitució de les guàrdies de 24 hores i dels concursos de trasllat, dues de les condicions que, segons les fonts consultades, hauria posat la direcció per assumir el càrrec.
La distribució de les casernes en dos grans àrees pot ser un altre dels temes que canviïn amb l’arribada de Recasens i del nou director adjunt, Jordi Farré. Tots dos van participar, durant l’anterior legislatura, en la comissió que desaconsellava l’anomenat Horitzó 2010, on s’estipulaven qüestions com la flexibilitat dels torns o la redistribució per zones, entre d’altres. D’aquesta manera, qualsevol de les quatre casernes tornarien a estar operatives per donar un primer servei a la zona.
L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va valorar ahir de forma positiva l’elecció de Recasens i Farré, ja que “s’ha comptat amb gent preparada del cos per desenvolupar les tasques de direcció”. A més del retorn al sistema de treball en torns de 24 hores, la recuperació dels concursos de trasllat és un dels temes més celebrats des del sindicat, que en el seu moment va recórrer contra les afectacions als parcs, en considerar que calia respectar els llocs guanyats per concurs pels agents. Amb el canvi de direcció, els agents podrien recuperar el seu anterior lloc de treball i tornaria a primar el criteri d’antiguitat. En aques sentit, des de la junta del sindicat es va recordar que els recursos que es van presentar davant de la Batllia “estan en suspens fins a l’1 de setembre” i es va preveure que, si finalment s’acaba duent a terme la remodelació prevista, es procedirà a la retirada dels mateixos.
El sindicat considera que, amb l’entrada de la nova direcció, augmentarà la formació, ja que “en els últims anys ha estat pràcticament nul·la”, segons van explicar des de la junta de l’ABA. Els representants dels treballadors consideren també que la direcció es trobarà que una part de la flota de vehicles adquirida recentment serà inoperant i van reiterar que “estem preperats per assumir el transport sanitari” en el cas que el Govern prengués aquesta decisió.

Es reestructuren les direccions de bombers, duana i mobilitat

El Govern va fer públics aquest dilluns nous nomenaments i cessaments que afecten diversos ministeris, entre ells el d’Ordenament Territorial i el d’Economia i Finances, entre d’altres.
Així, Eron Estany Vidal, que fins ara ocupava el càrrec de director del departament d’Urbanisme i Ordenament Territorial passa a ocupar la direcció general del ministeri d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, adscrit al gabinet del ministre. En aquest ministeri es produeixen més canvis ja que Ramon Reguant Aleix és nomenat director del nou departament de Mobilitat i Explotació de Carreteres en substitució de David Palmitjavila que és cessat com a director de la fins ara Agència de Mobilitat i Explotació de Carreteres.
També hi ha canvis en la direcció dels Bombers ja que Jordi Boixader és cessat com a director del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament. La nova direcció recau en Joan Carles Recasens Cabiscol que tindrà com a director adjunt Jordi Farré Canelles en substitució de Sergi Flucha Vergés.
D’altra banda, Marta Boquera Vergara és cessada del càrrec de directora del departament de Duana. Raül Bartolí Torres i Jordi Janer Rossell són nomenats directors adjunts d’aquest departament. Finalment, el Govern ha ratificat com a director del departament de Tributs Josep Xavier Jiménez Moran.

Boixader posarà segurament avui el càrrec a disposició del ministre

El director dels bombers considera que el compromís al capdavant del cos el tenia amb Riberaygua i que ara ha de començar una nova etapa

Ricard Poy
Andorra la Vella


• El director del cos de bombers, Jordi Boixader, posarà segurament avui el càrrec a disposició del nou ministre d’Interior, Víctor Naudi, en considerar que s’ha tancat una etapa amb el canvi al capdavant del ministeri. Boixader va destacar ahir que “la decisió no té res a veure amb els colors polítics, sinó que simplement tenia un compromís personal amb Antoni Riberaygua per tirar endavant un projecte i l’etapa s’ha acabat una vegada ha tingut lloc el relleu”. El director del cos d’extinció d’incendis va incidir que està “molt content” amb la tasca que s’ha fet durant els disset mesos.
Amb el canvi a Interior “vull deixar les mans lliures al nou ministre perquè pugui crear l’equip que cregui més convenient”, va afirmar Boixader. En aquest sentit, va comentar que tot i les dificultats per tirar endavant el projecte dins dels bombers, “s’ha fet una bona feina i s’han posat les bases de futur” per al nou equip de direcció que nomeni Naudi. Boixader molt possiblement tornarà a la plaça del cos de policia que va deixar temporalment per fer-se càrrec de la direcció dels bombers.
D’altra banda, Joan Ramon Peralba té moltes possibilitats de continuar al capdavant de la policia. Segons diverses fonts, Jaume Bartumeu estaria satisfet amb el funcionament actual del cos i per tant veuria de bon ull la continuïtat de Peralba. Al mateix temps, però, tindria certs condicionants per mantenir-lo al càrrec. Una de les condicions passaria per una reducció de l’actual salari i l’altra perquè es reduís l’estructura de directors adjunts que existeix actualment.

Riberaygua vol recuperar la “independència política”
L’exministre de Justícia i Interior Antoni Riberaygua va explicar ahir que ha optat per donar-se de baixa del Partit Liberal amb l’objectiu de “recuperar la independència política, ja que per mi és una situació personal primordial”. Riberaygua va fer efectiva la renúncia durant la jornada de reflexió i considera que els anys que ha estat afiliat al Partit Liberal han estat profitosos. En aquest sentit, “agraeixo a tots els membres del PLA la col·laboració i l’ajuda durant aquests anys”. A més, va voler destacar especialment que la decisió no està vinculada a cap problema polític amb el partit, sinó “simplement s’ha d’entendre que el desig de ser independent políticament per mi és un valor capital”. De moment, no va comentar la possibilitat de començar nous projectes polítics a curt termini.
Riberaygua va decidir presentar la dimissió com a ministre d’Interior coincidint amb la votació per a la investidura de Jaume Bartumeu com a cap de Govern. Aquest gest es va interpretar com una acció per deixar clara la seva oposició a una possible situació de bloqueig al Consell General en cas d’un hipotètic empat a catorze entre Bartumeu i Joan Gabriel en l’elecció com a cap de l’executiu.
L’exministre va rebre el suport implícit de Jaume Bartumeu després que el sindicat de bombers decidís presentar una querella en la qual l’acusava d’haver nomenat il·legalment Sergi Flucha com a director adjunt del cos de bombers. Aquest afer es troba encara sub iudice després que el ministre s’oferís voluntàriament per declarar davant de la justícia.

Es fa efectiu el cessament de Jordana i Riberaygua

El Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) va fer públic ahir el decret del cap de Govern en funcions, Albert Pintat --"a petició dels ministres interessats"--, pel qual "cessen efectivament com a membres del Govern" el ministre en funcions d'Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, Xavier Jordana, i el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua. Així, mentre no es constitueixi el nou Govern, Pintat assumeix, com a cap de Govern en funcions, aquestes dues carteres. Jordana i Riberaygua van anunciar aquesta decisió el 19 de maig passat, tot i que no va ser fins ahir --dia de la votació del debat d'investidura-- quan això s'havia de fer efectiu, tot i que caldrà una segona ronda.

L’APDA resol que Boixader va infringir la llei en revelar dades d’alguns agents

L’Agència de Protecció de Dades d’Andorra (APDA) ha resolt que el director del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament del ministeri de Justícia i Interior, Jordi Boixader, va infringir l’article 19 de la Llei de protecció de dades en l’afer dels correus electrònics en els quals es revelaven dades de salut dels bombers.
La resolució la va donar a conèixer ahir, a través d’un comunicat, l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), que va ser qui va fer saber a l’APDA l’assumpte perquè dictaminés si hi havia hagut vulneració en el fet d’haver detallat dades mèdiques en alguns correus electrònics, sense el consentiment dels treballadors.
Segons el comunicat del sindicat, l’Agència de Protecció de Dades considera que s’ha produït una infracció de la llei i demana al director del departament que en el termini de deu dies adopti les mesures d’ordre intern que impedeixin que en el futur pugui produir-se una nova infracció de l’article 19 de la Llei. L’APDA considera que queda demostrat que, en aquest cas, la direcció va tractar les dades de salut dels treballadors “sense comptar amb el seu consentiment exprés i informat”.

Possibles sancions
El comunicat continua explicant que les sancions que cal aplicar en cas d’incompliment d’aquesta llei per part d’entitats públiques són els establerts en les disposicions reguladores dels règims disciplinaris. Per tant, “la capacitat de sancionar correspon a l’autoritat de control establerta en el capítol setè d’aquesta llei, sense perjudici dels recursos administratius previstos al Codi de l’administració o de la tutela judicial que correspongui a les persones interessades”.

Els bombers cobraran a preu ordinari les hores pendents

La secretària d’Estat de la Funció Pública, Eugènia Duró, va informar aquest dimarts els responsables de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) que els agents cobraran a preu estàndard les hores treballades l’any passat fora de la jornada laboral ordinària, establerta en 1.779 hores. Així ho va afirmar, després de la reunió, la junta del sindicat, que va avançar que recorrerà contra la decisió i va recordar que “el reglament diu que les hores suplementàries s’han de retribuir com a extres”.
Els representants dels treballadors es van reunir ahir amb Duró per conèixer de primera mà quan es cobraran les hores pendents de retribució, ja que l’executiu es va comprometre a pagar-les entre els mesos d’abril i maig. Segons el sindicat, cadascun dels bombers va acumular l’any passat una mitjana propera a les cent hores, mentre que “alguns arriben a les 500”.
El sindicat manté que aquestes hores suplementàries s’haurien de pagar amb el 35% addicional, ja que “s’han de retribuir com a hores extra perquè sobrepassen les 1.779 hores establertes pel departament”. Pel que fa a la posició governamental, des del BONDIA es va intentar contactar ahir sense èxit amb la secretària d’Estat de Funció Pública, mentre que el titular de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, va afirmar que es tracta d’una competència aliena al seu ministeri, donada la inexistència d’una llei de bombers, i va apuntar que els membres del departament “es regeixen per la Llei de la funció pública”.

El TC admet a tràmit el recurs d'empara dels bombers sobre l'escorcoll a la caserna de Canillo

El Tribunal Constitucional (TC) va dictar un aute el passat 27 d'abril pel qual decideix admetre a tràmit el recurs d'empara presentat pels membres de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) respecte les decisions del batlle de guàrdia i el Tribunal Superior en relació a l'escorcoll de la caserna de Canillo que es va produir l'estiu del 2008. L'ABA havia presentat el recurs perquè considera que es va produir 'una presumpta vulneració del dret a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge de l’article 14 de la Constitució, i del dret a la inviolabilitat del domicili i del dret al secret de les comunicacions de l’article 15 de la Constitució'. A més, en el recurs, els bombers també demanaven al TC 'que dicti una sentència que estimi l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets fonamentals esmentats i que adopti les 'mesures per tal de fer cessar la vulneració, en la mesura del possible, i s’adoptin també mesures per a reposar, també en la mesura del possible, els drets fonamentals vulnerats dels recurrents'. L'aute surt publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA).

Querella criminal contra Riberaygua

El sindicat de bombers considera que hi ha delicte del ministre en el nomenament del director adjunt i de Flucha per acceptar

Aleix Tugas / Ricard Poy
Andorra la Vella


• El sindicat de bombers d’Andorra presentarà avui a primera hora del matí una querella criminal contra el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua. El president de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), Israel Amigó, va explicar ahir que han pres la decisió de portar als tribunals un tema que estan advertint “des de fa molt temps”: la presumpta il·legalitat del nomenament de l’actual director adjunt, Sergi Flucha. De fet, també es presentarà, a la mateixa hora, una querella contra aquest últim, ja que, segons l’ABA, acceptar el càrrec és constitutiu de delicte.
Amigó va destacar que “no volíem arribar a aquest extrem, però no podem ser còmplices d’una il·legalitat, i quan un és conscient d’un possible delicte no el pot encobrir”. De tota manera, va ressaltar que els bombers acatarien qualsevol decisió que prenguessin els batlles. Amigó va justificar que aquesta acció té lloc just abans d’unes eleccions generals “perquè esperàvem que el ministre rectificaria, que era el que li havíem demanat”, i esperaven fins a l’últim moment “per comprovar si ho feia. “Era el darrer recurs”, va afirmar, “i si ho haguéssim pogut evitar, no ho hauríem fet”.
Les sospites les van començar a tenir, segons el president de l’ABA, quan els bombers estaven rebent una formació referent a la prevenció de la corrupció. Va ser alsehores quan van decidir consultar amb diversos experts si Flucha podia formar part de la direcció dels bombers, i segons Amigó totes les respostes van ser negatives. “Ens hem envoltat d’especialistes i he seguit en tot moment les recomanacions”, va assenyalar. Finalment, va ressaltar que s’havien reunit diverses vegades per tractar d’aclarir el tema “i ningú no ha volgut parlar amb nosaltres”.

Arguments jurídics
Per altra banda, el vicepresident de l’ABA, Joan Torra, va declarar que “la Llei de la funció pública és clara. Aquest senyor no complia els requisits que s’exigeixen per poder dirigir els bombers”. Els bombers s’empararien en l’article 373 del codi penal, en el qual es tipifiquen els delictes de prevaricació contra la funció pública. Torra es va mostrar convençut que la designació del director adjunt “va tenir lloc sense seguir la llei dels funcionaris”. Segons el vicepresident de l’ABA, el ministre podia escollir “lliurement entre tots els funcionaris andorrans que es poden trobar a les graelles dels grups A i B, mentre que el senyor Flucha pertanyia al grup C”. El codi penal preveu una inhabilitació especial de fins a cinc anys dins de la funció pública per a la persona que ofereix el càrrec, i una multa de fins a 6.000 euros per a la que l’accepta.

Concepte d’arbitrarietat
L’article 373 del codi penal tracta sobre el nomenament il·legal i es troba dins de l’apartat dedicat a la prevaricació en la funció pública. Literalment, indica que “l’autoritat o el funcionari que, en l’exercici de la seva competència i amb coneixement de la seva arbitrarietat, proposi o nomeni per a l’exercici d’un determinat càrrec públic qualsevol persona sense que concorrin els requisits legalment establerts, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys”. Per a la persona que accepta “sabent que li manquen els requisits legalment establerts exigits” s’estableix la multa de fins a sis mil euros.
Segons les fonts jurídiques consultades, la referència a l’arbitrarietat és clau en aquest afer, ja que és un aspecte diferent al de la legislació espanyola, que parla d’il·legalitat. El concepte d’arbitrarietat estaria vinculat a l’actuació “contrària a la justícia, la raó o les lleis, dictada per la voluntat o el caprici”.
Des del ministeri d’Interior es va declinar fer declaracions fins que no s’hagi presentat la querella i es coneguin els arguments jurídics.

El titular d’Interior i els bombers, un conflicte constant durant el mandat
Des que va començar la reforma del cos de bombers, el conflicte ha estat la nota predominant entre el titular de Justícia i Interior i els membres del sindicat de bombers. Tant Riberaygua com la direcció del cos, amb Jordi Boixader i Sergi Flucha al capdavant, han explicat diverses vegades que el problema és el canvi de torns de 24 hores a 12 (situació que obliga els treballadors del cos a duplicar el nombre de guàrdies anuals), però els portaveus de l’Associació de Bombers asseguren que s’ha empitjorat la gestió i s’han fet canvis sense cap consens en els diversos elements de seguretat. Des de l’inici de les picabaralles, el ministre i la direcció han estat objecte de diversos insults, injúries i actes de vandalisme, però en cap cas s’ha demostrat qui eren els autors. Flucha va trobar una vegada el cotxe sense rodes i amb pintura, mentre estava aparcat al recinte de la caserna de Santa Coloma. Riberaygua va denunciar dos bombers per considerar que havien redactat un text on se’l difamava, al llibre que es pot trobar al cim del Casamanya. I a la pàgina YouTube van aparèixer dos vídeos: un on hi havia el ministre vestit amb l’uniforme de les SS i acompanyat de Flucha i Boixader, i un altre on s’anunciava la defunció de Riberaygua.

L'ABA remarca que cap de les demandes judicials contra el Govern ha estat desestimada

L'Associació de Bombers ha volgut deixar clar, a través d'un comunicat, que a data del 30 de març del 2009, cap demanda judicial endegada per l'Associació i els seus afiliats contra el Govern d'Andorra ha estat rebutjada ni desestimada, ja que cap dels processos ha finalitzat. Amb aquest comunicat l'ABA vol aclarir les informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació en relació als procediments judicials duts a terme per l'entitat. Així, des de l'Associació es remarca que en cada procediment va ser demanada 'com a mesura cautelar, provisional, la suspensió dels actes administratius impugnats, i això és el que no ha estat acceptat per la Batllia, bàsicament per considerar que no s'estan produint perjudicis irreparables'.

L'ABA assegura que els torns de 12 hores suposen un cost de més de 3 milions d'euros

L'Associació de Bombers ha calculat que els torns de 12 hores suposen un cost de 3.046.500 euros, sense comptar les hores extres pendents de retribució, la mútua ni la CASS.
Segons l'associació, els desplaçaments del personal doblats costen 350.000 euros més i els 20.000 quilòmetres anuals més per als vehicles suposen un augment de 1.000 euros. A més, s'ha de sumar els 1.500 euros dels 2.000 litres de gasoil de més i 4.500 euros més de pagament del túnel d'Envalira.
L'Associació de Bombers ha explicat que els torns de 12 hores han propiciat un augment d'hores extres per cobrir baixes que estan pendents de retribució. També ha denunciat una disminució de la formació, ja que la 'majoria de bombers' no ha realitzat cap formació 'fora de les guàrdies de treball'. A més, la privatització del servei d'ambulàncies ha produït un cost afegit d'1,7 milions d'euros.



El Govern pagarà les hores extres
El Govern va informar aquest diumenge que durant els mesos de gener i febrer la direcció del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament va tancar el quadrant d’hores realitzades el 2008, amb la compensació horària corresponent. La secretaria d’Estat de Funció Pública verificarà les dades i els imports corresponents es pagaran a la nòmina del mes d’abril o el de maig.

L'ABA denuncia que Govern no els ha pagat les hores extra fetes

L'Associació de Bombers ha denunciat a través d'un comunicat que el Govern no els ha retribuït les hores extra fetes durant el 2008. En aquest sentit, els bombers adverteixen que compliran amb la seva jornada ordinària però que si l'executiu continua amb la mateixa política, es plantejaran si fer les hores extra. De tota manera, han volgut deixar clar que això no afectarà la seguretat dels ciutadans perquè en cas d'emergència hi intervindran tots els bombers que facin falta.
L'Associació de Bombers recorda en el comunicat que el Govern, en la sessió del passat 8 d'octubre del 2008, a proposta del ministre de Justícia i Interior i, en base als informes tècnics de la Secretaria d'Estat de la Funció Pública i de la Direcció del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, va aprovar que, als membres del Cos Especial de Bombers se'ls hi havia d'aplicar el còmput horari anyal establert per la Direcció del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, que té en compte els mateixos paràmetres que la resta de cossos especials amb característiques similars en relació a l'organització i a la programació del treball (Banders, Duana, Penitenciaria i Policia). En aquest sentit, el comunicat assenyala que el personal adscrit al Cos Especial de Bombers havia de fer 1.779 hores de treball durant el 2008.
Els bombers argumenten que durant l'any passat els bombers van fer més de 1.779 hores. Unes hores que, segons assenyalen, no han estat retribuïdes. A més, afegeixen que aquestes hores han de ser considerades extra i, per tant, remunerades amb un increment del 35%.

La Batllia rebutja les peticions per suspendre el reglament de bombers

El sindicat i diversos membres del cos ho havien sol·licitat com a mesura prèvia mentre es resolen les demandes contra el nou sistema de torns

• La secció administrativa de la Batllia va dictar la setmana passada quatre autes en els quals rebutja el mateix nombre de peticions fetes perquè quedés suspés el reglament de bombers vigent des de l’estiu passat. El Tribunal de Batlles refusa la sol·licitud plantejada a les causes presentades per l’Associació de Bombers (ABA) i també a les de prop d’un centenar de membres del cos contra el decret del Govern que aprovava el pla estratègic per a la modernització del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament que manté enfrontats ambdues parts des de fa mesos.
Els batlles es pronuncien parcialment sobre les causes ja que només desestimen tenir en compte la demanda de suspensió del nou reglament que ha suposat la desaparició dels torns laborals de 24 hores per als bombers però en cap cas entren en el fons de la qüestió de les demandes. L’argument que donen en tots els casos per rebutjar la petició de suspendre el pla de modernització és que “no s’evidencia cap cas concret de perjudici de difícil o impossible reparació amb l’execució del mateix”, tal com al·legava la part sol·licitant. I destaquen que per suspendre l’acte administratiu cal que hi hagi “una certa credibilitat” sobre els efectes a evitar perquè del contrari la simple invocació d’una nul·litat portaria a l’aturada de l’acte i això pot perjudicar l’interès general.


Silenci administratiu
Tots els procediments afectats per aquesta decisió de la Batllia tenen com a denominador comú que són recursos jurisdiccionals que es van presentar pel sindicat i per agents del cos a títol particular després que haguessin formulat el corresponent recurs davant el Govern i que aquest hagués fet silenci administratiu. El primer d’ells és el que va presentar l’ABA contra el tot el nou reglament el 10 de setembre passat i després hi ha tres més que corresponen a les causes que van presentar diversos bombers a l’octubre contra “l’organització de servei, la sistemàtica d’horaris, de guàrdies i d’organització i contra totes les funcions en les quals intervé la direcció de bombers”.
Un cinquè procediment sobre el que es va pronunciar la secció administrativa la setmana passada va ser presentat per un sotsoficial adjunt contra la decisió del director del cos, Jordi Boixader, de deixar sense efecte el nomenament temporal que se l’havia atorgat com a cap de d’àrea per assignar-li altres funcions. La mateixa causa inclou el recurs d’un altre membre del cos al qual també el director va retirar de les tasques que tenia atribuïdes temporalment per adjudicar-li unes altres entre les quals no figura que continués com a membre del grup de recerca de muntanya. Ambdós demandants demanaven també la suspensió de l’acte administratiu impugnat i el tribunal de batlles igualment denega la sol·licitud.
Finalment, la secció administrativa rebutja dues peticions del sindicat i d’un grup de bombers perquè s’acumulin en una mateixa causa tots els dossiers contra el nou reglament. La raó que al·lega és que es declara “incompetent” per prendre aquesta decisió.

El sindicat de Bombers boicoteja la festa del patró

A diferència d'altres anys, en què hi havia 80 bombers, aquest any hi ha anat sols un

Ala festa del patró dels Bombers que se celebra cada vuit de març va haver-hi una àmplia absència dels treballadors del gremi i de les seves famílies que cada any acudeixen a aquesta jornada festiva.
Segons van manifestar des de la junta del sindicat de Bombers, a diferència de l'any passat --en què una vuitantena de bombers que es trobaven de festa i les seves famílies van acudir a la missa celebrada en commemoració del patró i a l'aperitiu posterior, així com a altres activitats lúdiques anteriors, amb partits de futbol--, a la festa d'aquest any només hi ha hagut la presència del ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, el secretari d'Estat, i només un bomber que es trobava de festa, segons van informar des d'ABA, i altres bombers que estaven de guàrdia a la Massana i a Andorra la Vella, així com la direcció del cos. Per tant, amb l'absència de la majoria del cos, aquest any la festa al patró només ha tingut la missa i un aperitiu.
Des del sindicat de Bombers, van explicar que aquesta posició demostra una manifestació contrària al Govern i a la direcció.
Aquest és un dels actes més que demostren el malestar que existeix en el cos de Bombers en oposició als seus mandataris, per les qüestions dels horaris i perquè, segons expliquen les mateixes fonts, no estan d'acord amb "la pèrdua de feina que tenim amb el transport sanitari, perquè dels 9.000 serveis que abans fèiem ara només en fem 1.500", van dir.
Per altra banda, des de l'Associació de Bombers d'Andorra també s'han queixat del tracte que es rep al servei de Bombers davant d'un accident de trànsit, "que ens truquen quan ja està tot solucionat", van dir des del sindicat.

El silenci de Riberaygua

Els bombers volen explicar les seves queixes amb cartes a la premsa

Els bombers denuncien a Pintat el "nomenament il·legal" de Sergi Flucha

L’ABA exposa a Pintat les raons per demandar Riberaygua

L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) es reuneix aquest dijous amb el cap de Govern, Albert Pintat, per exposar-li les reivindicacions i les mesures previstes pel sindicat. La trobada servirà perquè els representants sindicals expliquin al màxim responsable de l’executiu les causes de l’anunciada querella contra el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua. La junta de sindicat va reiterar que “estàvem esperant si el ministeri corregia el nomenament il·legal del director adjunt, i en cas contrari, la presentarem”. Els responsables de l’ABA justificaran també davant del cap de Govern els diferents recursos presentats, així com els seus arguments en contra de l’actual planificació i de la “buidada de contingut” existent des de la cessió del servei d’ambulàncies.
planificació anual
D’altra banda, la direcció del cos especial va presentar ahir als agents un plàning anual basat en el mateix sistema de guàrdies que l’any passat, mentre que els bombers van escollir els torns de vacances rotatius. Tot i que la junta de l’ABA havia demanat un plàning anual, ahir va lamentar que el presentat “està sotmès a futurs canvis” i va criticar el sistema de selecció de vacances.

L’ABA i la direcció de bombers avancen en les negociacions

Tot i les mesures de pressió aprovades per l’assemblea general de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), les negociacions amb la direcció del cos especial van avançar aquest dilluns en una reunió en què els màxims responsables del sindicat van tornar a reivindicar millores en la planificació del departament.
En aquest sentit, la junta de l’ABA va sol·licitar el lliurament d’un plàning “equitatiu” que fixi el dia de descans setmanal de cada agent i el període de vacances.
El sindicat va posar també sobre la taula antigues reivindicacions, com ara la recuperació del servei sanitari, la creació d’una assegurança per al cos especial o la revisió de les afectacions territorials, mitjançant l’aplicació de “criteris operatius”. Segons van explicar des de la junta del sindicat, la direcció va prendre nota de les reivindicacions i va convocar una nova trobada de cara a finals d’aquesta setmana per continuar amb les negociacions.
Pel que fa a les mobilitzacions anunciades pel sindicat, la junta de l’ABA va apuntar: “Mai no hem tancat la via del diàleg”, i va condicionar l’aplicació de les mesures al fet que la direcció accepti les principals reivindicacions plantejades. Tot i així, des de la junta es va assegurar que “no reivindiquem les 24 hores, sinó una bona organització i planificació anual”, i van afegir que “ara que el mateix ministre ha tancat la polèmica [sobre els torns], podrem parlar d’altres reivindicacions”.

Querella contra Riberaygua
En relació amb la interposició de la querella contra el titular de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, el sindicat va apuntar que “mentre sigui ministre, [Riberaygua] pot rectificar i nomenar un subdirector del grup A o B, tal com marca la llei”. En aquesta línia, la junta va afegir que “si quan se li acabi la legislatura no ha rectificat, serà el moment de presentar la querella”.

Les reunions entre la direcció i els bombers fan replantejar alguns dels problemes que els enfronten

Les reunions que han mantingut la direcció i els membres del Cos de Bombers durant els darrers mesos, l'última aquest dijous mateix, ha servit per replantejar alguns dels problemes que els enfronten.
Així, i segons assegura el director del cos, existeix la possibilitat de replantejar la reassignació per parcs, sempre i quan es basi en operativitat i no en antiguitat. El que té molt clar la direcció, però, és que no es tornarà als torns de 24 hores. Les reunions entre direcció i associació han estat constants els darrers mesos, i els temes més recurrents han estat la possibilitat de tenir un plàning anual fix, evitant canvis diaris, tornar als torns de 24 hores o recuperar el transport sanitari.

Vist que les seves demandes no han estat satisfetes, l'associació ha decidit tirar endavant amb algunes accions, com ara fer una vaga de mínims, és a dir fer només les hores assignades de feina. També demanaran una reunió amb el cap de Govern i presentaran una querella criminal en contra del ministre de l'Interior per nomenament irregular del sotsdirector del cos, Sergi Flucha. La direcció assegura no tancar la porta al diàleg i estan oberts a poder introduir alguns canvis, per exemple, en la reassignació als parcs, sempre i quan vagi en l'interès operatiu treballar també en una planificació anual amb l'ajuda dels bombers. El que tenen clar, però, és que no es tornarà als torns de 24 hores.

Pel que fa a la vaga de mínims, que els bombers asseguren que ja estan fent, Boixader assegura que l'única notícia li ha vingut pels mitjans de comunicació i no per part del cos. Boixader assegura que continuen oberts al diàleg amb l'associació i els membres del cos.

"Si els tribunals no avalen la la llei de Bombers, jo dimitiré"

Antoni Riberaygua, ministre de Justícia i Interior, va començar a meitat de la legislatura, el maig del 2007, i la primera cosa que va engegar va ser la reforma de la Policia per consolidar l'estructura del cos. Aquest any també ha reprès novetats en diferents departaments policials que es posaran en marxa aquest mes de gener i que van ser avançades per EL PERIÒDIC, com és la formulació de denúncies in situ amb la Policia de proximitat i la instal.lació de càmeres a les sales d'interrogatoris dels detinguts. El ministre, però, fa un balanç de tot allò aconseguit i el que encara falta per treballar.

--¿Quina nota li posa a l'actuació policial de l'any 2008?
--Estic molt content de l'actuació de tot l'equip de la Policia i de la direcció i sobretot perquè hem aconseguit, a més de millorar la seguretat ciutadana, aconseguir fites en el tema d'estupefaents (com ja sabeu) amb operacions molt importants. Hem treballat molt amb el grup antifrau del servei de Duana, per la qüestió del contraban.

--En moments de crisi sempre s'ha dit que el contraban va en augment.
--Sí, és cert. El que passa és que el microcontraban, és a dir, el que fa el particular, és molt difícil de detectar. En canvi, el que sí que tenim bastant controlat, tot i la limitació de mitjans que tenim, és el contraban a gran escala. Estem dins dels marges correctíssims pel que fa a aquest control. Vam crear una comissió entre la Policia an-
dorrana, Guàrdia Civil i Mossos de tota la regió dels Pirineus, que estan fent un treball conjunt eficaç.

--En matèria d'estupefaents, han tingut algun que altre excel.lent, ¿oi?
--Li hem posat molta dedicació. Hi ha dos maneres de combatre la droga: o agafar el petit consumidor, amb la qual cosa no vas a l'arrel del problema, o fer accions a consumidors i locals, però també accions per anar a buscar els traficants. I nosaltres hem optat per aquesta última. No obstant això, en aquest tema tampoc mai es fa prou i fins que jo estigui en aquest càrrec, no pararem.

--¿S'ha incrementat el cos contra estupefaents?
--La secció d'estupefaents de la Policia s'ha reforçat i hi ha molts canvis interns de redistribució de personal, així com altres departaments, com ara l'Ordre Públic al carrer, perquè és important. La llibertat passa perquè tothom es respecti. Perquè Andorra és un país que no té gaire delinqüència, però això no vol dir que no hàgim de lluitar contra la petita, per aconseguir que la gent tingui sensació de seguretat.

--Aquest any també ha comportat una millora al centre penitenciari.
--En Institucions Penitenciàries hem fet un pas de gegant amb el Centre de Menors, que serà una realitat a final del 2009 o principi del 2010. Avantatges d'aquest centre són que serà un centre específic, i no una presó separada. A més, s'ampliarà alguna zona per a aquelles persones que hagin de fer algun tipus d'arrest, nocturn o de tipus especials.

--Allà on s'han invertit esforços ha estat en la reinserció. ¿Té continuïtat aquest any?
--Aquesta tasca s'ha iniciat el 2008 i la direcció de la presó ja té el contacte amb tres empreses per continuar treballant en aquesta tasca. Al 2009 es preveu ampliar el nombre d'empreses que col.laboren en la tasca de reinsercció, però s'ha de tenir en compte que siguin tasques semiindustrials, ja que al centre no hi ha maquinària.

--La situació amb Bombers podria qualificar-se d'història interminable.
--Després de nomenar la nova direcció, vam estar nou mesos discutint i negociant. El meu desencís va ser que l'associació bàsicament l'únic que es vol defensar, malgrat que es digui el contrari, és la qüestió de l'horari. Ni s'ha volgut veure inversions, ni mitjans, ni formacions.

--I per què torns de 24 hores?
--Quan jo els vaig demanar per què torns de 24 hores, ja que, al meu entendre, hi havia un baix rendiment presencial a la caserna en aquests torns, vaig demanar que em donessin causes operatives de per què aquest horari i encara les estic esperant. Em van dir que perquè a tot arreu es fa així, i perquè si m'ho toqueu, tindreu molts problemes. Sota l'imperi de la pressió vaig decidir que tothom treballés de manera proporcionada. A partir d'aquí, la posició ha estat contrària a tot el que venia de la direcció. Dificultant l'acció del dia a dia, no implicant-se, i inclús en mostres, segons alguns bombers, de certa pressió entre els associats per no participar en cap qüestió de la direcció.

--Això fa que la gestió sigui complicada...
--Sí, és dificultosa, sobretot quan tens tot un col.lectiu que es gira d'esquena. Pel que veig, l'ABA no està d'acord amb le ministeri, ni amb la direcció, ni amb el batlle ni amb els tribunals; aleshores, també s'ho hauran de mirar.

--Però la reforma de la llei, ¿es podrà aprovar en aquesta legislatura?
--Sí, jo espero que sí. El projecte és bo, però passa per la implicació de tots els bombers, i aquest no és el cas. Espero aprovar la llei dins de la legislatura, que és el meu compromís. És la llei que em va demanar l'ABA expressament amb una acta. I nosaltres tirarem la reforma sense cap mena de dubte.

--¿Tot depèn de la decisió que prenguin els tribunals?
--Estic esperant una resolució de la Batllia sobre el projecte de reforma que, si es favorable, indicarà que estem treballant en la bona direcció i si no fos avalada pels tribunals en última instància, pel calendari no podria passar i jo presentaria la meva dimissió immediatament per una qüestió de congruència política. Hem apostat per un projecte; en el fons, estic molt segur i molt content del que estem fent.

--Ara sembla que el punt de mira està posat en la figura del subdirector...
-- Sí, estan en contra de tots. Són ganes de desgastar. El nomenament del subdirector és una qüestió personalitzada. El que dic és que, en lloc d'acusar, que facin la querella i que no vagin dient. No hi ha cap nomenament il.legal i, si ho creuen, que facin l'acció corresponent. Així, doncs, se'm fa molt difícil asseure'm a negociar amb algú que em tracta de corrupte.

--Canviem de tema i parlem de les novetats que s'han produït a Immigració i Ocupació per afrontar una situació de crisi que se'ns presenta complicada.
--Al 2007, quan vaig arribar, ja vam començar un moment de decreixement econòmic i havia una sensació que canviaria, però no se sabíem que seria tant de sobte. Abans hi havia poca taxa de gent amb desocupació i hem passat a tenir de 150 a 250 persones. Per això es va proposar fer una política diferent, amb quotes molt més restringides i necessàries, i potenciar el Servei d'Ocupació. Hem anat reduint el nombre de quotes i hem atès sobretot la demanda de treballadors altament qualificats

--A més de les quotes, també és important el programa d'adequació ocupacional.
--Fa cinc mesos que vam reforçar el Servei d'Ocupació. El que pretén és que les persones que no tinguin la capacitació bàsica, poder-la donar, per primer lloc i després facilitar el treball en una empresa amb un tutelatge de 6 mesos. Amb aquest tema es fomenta la formació, la qualificació de la mà d'obra, l'estabilitat laboral i la contractació, amb la qual cosa donem un canvi substancial, on el sector empresarial s'haurà d'acostumar amb la gent que tenim aquí. El fet de no voler el subsidi d'atur tradicional comporta que s'ha d'oferir mesures proactives.

--¿Però en aquesta recessió els sectors no reclamaran personal?
--Es tracta de formar les persones per redistribuir bé els sectors. Tenim un sector, el de la construcció, que tirava molt. Ara no; així, doncs, haurem de formar aquesta gent. També hi ha gent que marxa. Es tracta d'una mesura en què l'Estat pot actuar, perquè en 400 persones es pot fer l'exercici, però en 4.000 persones, doncs no.

--I si ja eren reduïdes, ¿com queden les quotes per al 2009?
--La prioritat és fer treballar la gent que tenim al país que està desocupada. La previsió de les quotes per a l'any 2009 és anar a menys, encara. La qual cosa no vol dir que si hi ha necessitats com ara personal altament qualificat, metges a l'hospital, no s'obri alguna quota, però sempre atenent l'evolució del Servei d'Ocupació.

--Una de les seves màximes és que "si ens podem governar i administrar, també ens hem de poder jutjar".
--Sí. La idea és fomentar la fidelització de les persones que treballin a la Batllia i establir els mitjans perquè ja no sols un batlle andorrà pugui ser magistrat, sinó que un administratiu, des de l'esglaó més baix depenent del seu esforç, també pugui ser magistrat. Això no passa en cap lloc del món. És un text que serà difícil que agradi a tothom, però s'han d'assumir els canvis i s'han de fer.

--¿I en quin estat es troba la llei?
--Està a més de la meitat de l'articulariat tractat amb batlles, fiscals i magistrats, és la segona vegada que fem, i una vegada tinguem les seves propostes, ho passarem al Consell Superior de Justícia perquè en parlin tots els altres operadors, els advocats i la resta d'operadors. Quant a calendari, espero que abans que acabi la legislatura la llei estigui consignada al Consell Superior de Justícia perquè en el pròxim curs legislatiu ja hi hagi un text per tirar-lo endavant en l'àmbit parlamentari, vingui qui vingui, perquè crec que no és una qüestió política, sinó que és una qüestió d'Estat. Personalment m'agradaria que aquest projecte pogués néixer del Parlament com una proposició de llei compartida per tots els grups parlamentaris.

--¿Aquesta reforma té previsions per a l'any vinent?
--S'hauran de passar mòduls i formació obligatòria per a cada estament i s'espera que s'engegui al 2010. Per aquest motiu, per al pressupost d'aquest any es necessitaria una partida molt important per impartir aquesta formació i especialització. Per altra banda, una vella lluita que tenim és que, a més, també es preveu que cada persona que superi una formació tingui un petit augment de salari per tal d'incentivar l'especialització i preparació.
pgallego@andorra.elperiodico.com

L’ABA convocarà una vaga “de mínims” si no arriba a un acord amb l’executiu

La junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va confirmar ahir que, en el cas que no s’arribi a un acord satisfactori amb la direcció ni amb el Govern, convocarà una “vaga de mínims”, que afectarà les guàrdies no operatives, com ara les de formació i prevenció. L’assemblea general del sindicat, que es va reunir a finals de la setmana passada, va autoritzar la junta a convocar l’aturada “en el moment que cregui més idoni”.

Segons van informar ahir des de la junta de l’ABA, el màxim òrgan de decisió va donar també via lliure al sindicat per iniciar una campanya informativa que arribi fins als estats veïns i per tirar endavant una querella contra el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, pel nomenament del director adjunt del cos especial, Sergi Flucha.
Després de reunir-se amb la direcció divendres passat, la junta del sindicat es tornarà a trobar avui amb el director del departament de bombers, Jordi Boixader, per seguir negociant les reivindicacions del col·lectiu. Durant l’última reunió, l’ABA va demanar de nou la restitució dels torns de 24 hores, en considerar que “deixen la gent més lliure per fer formació o pràctiques” i que la planificació actual “no rutlla”. La junta del sindicat també vol el desenvolupament d’un plàning anual i que se suprimeixin les guàrdies localitzables per tornar al sistema de guàrdies voluntàries, ja que considerar que “aquest sistema no funciona gens i suposa un elevat cost”.
riberaygua, ferm amb els torns
No obstant això, el ministre Riberaygua va mostrar-se ahir ferm pel que fa a les guàrdies de 24 hores i va assegurar que “de cap manera” es recuperaran. “Mentre duri el mandat, mantindrem aquest règim”, va assegurar el ministre, que va afegir que la direcció “va presentar una planificació anual, però no va ser acceptada”. Riberaygua va apuntar també que “mentre les propostes del sindicat siguin operatives, ho estudiarem, però si són capricis, no”, i va lamentar que la majoria de les demandes han estat “capricis i qüestions històriques”.
mesures de pressió
Un cop aconseguit el vistiplau de l’assemblea general per realitzar les diverses mesures de pressió, la junta de l’ABA s’esperarà a saber la resposta de la direcció del cos especial per prendre una decisió sobre la possibilitat d’iniciar una campanya informativa, interna i externa, que ha de servir per “donar a conèixer la situació actual del cos de bombers”, segons es va explicar des de la junta.
El sindicat té previst també demanar hora amb el cap de Govern, Albert Pintat, per mirar de trobar una sortida al conflicte. En cas que no es pugui arribar a un consens en aquesta trobada, els representants dels bombers van afirmar ahir que tiraran endavant la querella contra Riberaygua i la vaga.
vaga amb serveis mínims
La junta de l’associació va matisar ahir que la vaga autoritzada per l’assemblea respectaria els efectius mínims establerts actualment per la direcció per cada caserna –que actualment són un total de setze agents–, ja que en cap cas suposaria l’aturada de les guàrdies operatives. D’aquesta manera, la vaga es dirigiria a les guàrdies de formació i de prevenció, així com a altres activitats no operatives, com ara els entrenaments del Grup de Rescat i Immersió de Muntanya (GRIM).

El sindicat de bombers veu improbable que s’arribi a un acord amb la direcció

El sindicat i la direcció del departament de bombers es reuneixen avui en la que podria ser l’última trobada que mantinguin les dues parts per intentar trobar una sortida consensuada a la situació que es viu en el si del cos especial.
Encara que la direcció pot realitzar una última proposta que convenci els representants dels agents, la junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va qualificar ahir com a “negra” i “improbable” la possibilitat que es pugui arribar a un acord satisfactori.
Tot i que les dues parts han intentat acostar posicions durant els últims compassos de l’any 2008, la junta del sindicat va assegurar ahir que “el que se’ns ha proposat fins ara no ha agradat”. Els responsables de l’ABA es van mostrar decebuts amb el plàning previst per al 2009, ja que, segons van explicar ahir, es vol fer un “reajustament” de la situació creada durant l’any passat. En aquest sentit, la junta de l’ABA va lamentar que “durant el 2008, alguns dels agents van fer prop de 300 hores menys que les que estaven establertes, mentre que d’altres en van haver de fer fins a 350 de més”. Segons l’ABA, la direcció vol compensar aquestes diferències durant els primers mesos d’aquest any, un fet que no ha agradat.
Segons les fonts consultades, la direcció va proposar també al sindicat la possibilitat de començar els torns de 24 hores el divendres en lloc de fer-ho el dissabte, tot i que el sindicat considera que l’oferiment és insuficient.
canvi en les relacions
Malgrat que l’Associació de Bombers ha deixat en suspens els actes reivindicatius durat les negociacions amb la direcció, des del sindicat es va avançar ahir que, en el cas que finalment no s’arribi a un acord satisfactori, tornaran a realitzar mesures de pressió. Durant l’any passat, les accions més destacables van ser les d’àmbit legal, ja que els representants dels agents de bombers van portar a la via administrativa i judicial diverses normatives engegades per la direcció del cos especial.
Bartumeu apostarà per millorar el clima laboral del cos “a través del diàleg” si guanya les eleccions
El cap de l’oposició, Jaume Bartumeu, va visitar ahir els bombers de la caserna de Santa Coloma, acompanyat de la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i del conseller general Jordi Font, en una trobada en què va destacar la necessitat de millorar l’ambient de treball. “El director diu que hi ha un percentatge de baixes molt elevat, i això denota que hi ha un clima laboral que no és bo”, va dir Bartumeu, que va afegir que “s’ha de canviar el clima laboral i això es fa a través del diàleg”. Bartumeu va assegurar que la situació actual “no es pot aguantar més” i va lamentar que el departament de bombers “sempre ha estat un cos que funciona i jo crec que actualment funciona de manera deficient i manifestament millorable”. Finalment, el cap de l’oposició va dir que es tracta d’“una situació que hem de canviar en defensa de l’interès general i dels professionals que estan aquí”.

Boixader: "Si no puc manar, val més que plegui, perquè dirigir és la meva feina"

Jordi Boixader DIRECTOR DEL COS DE BOMBERS

AINA MAURI I LISA
ANDORRA LA VELLA



Després d'un any convuls, d'anades i vingudes de la Batllia i dures crítiques, personals i professionals, el director del cos de Bombers, Jordi Boixader, fa balanç d'un dels seus anys més complicats professionalment.

--¿Com valora aquest any al capdavant de Bombers?
--Ha estat un any dur, complicat, però un repte, al cap i a la fi. Puc assegurar que ha estat una experiència gratificant, tot i que passes moments molt complicats i de vegades et sents sol. És cert que potser esperava altres coses, però si em proposessin tornar-ho a fer, amb la gent que m'acompanya ara mateix, diria que sí.

--¿Fa una bona valoració de la feina feta, doncs?
--Dirigir el cos de Bombers ha estat i continua sent una batalla dura, però sí. Estic molt content de tenir el suport del director adjunt, malgrat les crítiques que ha rebut. És un gran professional en el seu terreny i tornaria a formar equip amb ell.

--Parla d'un any dur i no s'escapa a ningú que l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) ha tingut força a veure amb la batalla a la qual s'ha hagut d'afrontar en dirigir el cos de Bombers.
--Pensar que aquí a Bombers tot funcionava com una seda hauria estat d'il.lús. Ara, imaginar-me que arribaríem a aquesta situació, si sóc sincer, no m'ho havia imaginat. Jo confio en la implicació dels membres del cos, però aquí, per molt que a l'inici hi havia gent que tenia ganes de fer feina i canviar les coses, ha arribat un moment que hi ha hagut tantes pressions que fins i tot ells s'han tirat enrere i et quedes sol.
--Hi ha hagut una campanya de desprestigi de la direcció important.
--M'he sentit molt atacat pel que m'han arribat a dir, pel que ha sortit publicat, per algunes imatges imatges... però no sóc persona d'anar a replicar els atacs als mitjans de comunicació. Jo no visc d'això. Entenc que hem de mantenir una línia forta i ens interessa, al marge de tot això, apostar per la formació, mirar pels materials, per l'equipament del cos, per millores dins les nostres possibilitats i tenint en compte les dificultats amb què ens trobem per la retallada del pressupost.

--Però aquest malestar al cos ha arribat a entorpir el servei.
--És molt fàcil arribar a col.lapsar un sistema per tal que funcioni malament. Ja som conscients que ens ho poden fer i ho vam patir a l'estiu, quan vam tenir 19 o 20 baixes de cop: una animalada. Si tanquem un parc, som objecte de crítica. Si no tanquem el parc i fem treballar la gent amb excés, també sen's critica, perquè es treballa més hores de les que toquen. Sempre som objecte de crítiques fem el que fem, però quan tens un càrrec com és el meu, s'han de prendre decisions igualment.

--Però ara els requeriments i les demandes judicials per part del sindicat sembla que han parat. ¿No és així?
--Fa uns dies que no posem notes informatives i per això ja no s'insten demandes o recursos per les notes de la direcció. ¿Com un director ha de poder donar instruccions si no és amb notes? És la manera de gestionar la feina aquí i fora d'aquí, però suposo que a Bombers no s'ha entès així. Una direcció ha de poder regular amb notes informatives. Resulta que al final tot s'ha de pactar, i no. Es pacta quan es pot, però això no és un grup d'amics, és un cos de Bombers. El que està clar és que d'entrada un director ha de poder manar. Si no puc manar, val més que plegui, perquè dirigir és la meva feina.

--¿S'han solucionat els problemes d'organització dels quals es queixava el sindicat?
--Estem en un procés d'intercanvi d'opinions per veure l'any que ve com organitzem les festes. Mentre ho estem estudiant, estem en stand by quant al calendari, però l'únic dia festiu que està per tancar és el Cap d'Any. El dia 25 tothom sabrà qui treballa per Cap d'Any.

--¿Han millorat les relacions amb l'ABA?
--Les relacions amb l'ABA són les que són: ni han millorat ni han empitjorat. Hem estat uns mesos en què el contacte ha estat mínim i no perquè nosaltres ho haguem volgut així. Ara cada part ha de mirar què és millorable i volem escoltar totes les versions. El diàleg està obert, en sessions de treball.

--¿Continua havent-hi diferents opinions dins el cos?
--Les propostes que m'han arribat de dreta o esquerra, amb signatures o sense i venint de l'associació o no jo les estic analitzant i les tinc damunt la tarda. El que jo entengui que és millor pel cos de Bombers jo ho faré.

--¿Quins canvis es preveuen de cara a l'any 2009?
--Volem millorar l'organització. Durant aquest any he trobat a faltar una organització potent. El nostre plantejament de base era que hi hagués set oficials i set adjunts, i això no és possible. Vam trobar la fórmula del complement addicional de responsabilitat per, de manera transitòria, passar els dos primers anys. Al principi tots els implicats van estar-hi d'acord... fins que van deixar d'estar-hi.

--¿I ara què s'ha de fer al respecte?
--S'ha de fer un canvi qualitatiu, un canvi de cultura, perquè hi ha un dèficit en àmbit d'organització i això no es pot fer sense més gent. Al desembre hem tret un concurs per adjudicar tres places d'oficial de promoció interna.

--¿Es crearan més places de Bombers el pròxim any, tot i la retallada pressupostària?
--Hem canviat la filosofia de treball. Abans hi havia un cap de parc que estava aquí de suboficial, i ara estem dient que hi ha d'haver un cap de zona perquè hem dividit Andorra en dues zones. Per gestionar-ho correctament, ens cal més personal. Hi ha d'haver més promocions. Després dels oficials, l'any que ve haurem d'omplir més places bacants de la base.

--¿Hi ha bones perspectives per a l'any 2009, doncs?
--Necessitem temps per organitzar-
nos i tenir tots els bombers que necessitem, però estem disposats a treballar-hi per garantir un bon servei als ciutadans. No pot ser d'una altra manera.