ABA indica que la direcció envia entre 2 i 3 SMS diaris per canviar les guàrdies

Els bombers demanaran a la direcció que deixi de notificar les guàrdies extres i les reconduïdes mitjançant el sistema de missatges de mòbil, en considerar que s’està abusant d’un sistema que "s’hauria d’utilitzar únicament en cas d’emergència, quan fos per sol·licitar un nombre ampli de bombers", segons van apuntar ahir des de la junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA).

El sindicat ja es va queixar fa poc dels sistemes de comunicació emprats per la direcció, en considerar que el correu intern podia no arribar a tothom. A això s’ha afegit el fet que "des de principis d’any fins a data d’avui, hem rebut uns 300 SMS, la majoria dels quals referents a guàrdies reconduïdes o extres". Des de l’associació es va atribuir aquest fet a la "mala organització" dels directors i es va assenyalar que "cada dia rebem entre dos i tres missatges, i algun dia n’hem rebut fins a sis, i això pot ser molt molest si es produeix, per exemple, a les sis del matí".

Així, els representants de la junta de l’ABA van explicar ahir que "els SMS ens els envien als nostres mòbils particulars, que estem obligats a tenir connectats per mantenir el contacte, però una guàrdia reconduïda no suposa una necessitat del servei, sinó una mala organització de la direcció, ja que no s’ha previst cap eventualitat".

En aquest sentit, des de la junta del sindicat es va criticar que "la direcció no té ni idea de l’optimització de recursos" i es considera que, un cop s’hagin canviat els torns i introduït les guàrdies de dotze hores, les dificultats d’organització es podrien incrementar. "És clar, i així ho certifiquen diferents informes, que per fer dotze hores necessitem més gestió i més personal", van comentar des de la junta de l’associació.

casernes descobertes

D’altra banda, el sindicat va reiterar també que, amb l’aplicació del nou decret, "no es compleixen els mínims que hi ha d’haver en cada caserna". Des de la junta de l’ABA es va assegurar que "quan impartim formació, la caserna de Santa Coloma queda per sota dels mínims", de manera que si aquest parc disposa de vuit efectius, en poden quedar tres o quatre en els moments en què els bombers fan aquesta formació.

El sindicat va apuntar també que "els parcs no van quedar coberts mentre es va fer la recerca del turista francès que es va perdre a Engolasters, de manera que si s’hagués produït un foc no s’hi hauria pogut anar".

Des de la junta de l’associació es va lamentar que la direcció no acceptés la seva proposta de mantenir quatre efectius a cada caserna petita i els vuit d’Andorra la Vella, i es va assegurar que amb la nova organització, que separa els parcs del país en dues grans zones, poden quedar algunes àrees descobertes. En aquest sentit, a tall d’exemple, des del sindicat es va comentar que "si hi ha un foc a la parròquia de Sant Julià de Lòria i hi van els tres efectius de la Massana, en el cas que passi alguna cosa al Serrat no tenim bombers".

RONDA DE REUNIONS AMB ELS GRUPS PARLAMENTARIS

Bartumeu anima l'ABA a seguir les accions jurídiques contra el decret de Bombers

• Diu que el nomemanent de Flucha i el Concordat no compleixen la llei
• Els sindicalistes van voler deixar clar que no han participat en la llei
A. M. L.
ESCALDES-ENGORDANY


Els representants de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) van començar ahir una ronda de reunions amb els grups parlamentaris per mostrar el seu desacord amb el decret de modernització del cos i de la llei de Bombers. Ahir va ser el torn del Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
Segons va explicar el vicepresident de l'ABA, Joan Torra, el líder socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, els va animar a continuar amb les empreses legals en contra del decret, per defensar els interessos dels membres del cos. De fet, des de l'ABA van demanar a Bartumeu que els faciliti els informes en què s'ha basat el Ministeri d'Interior per a redactar el decret, informes que ja han demanat per via missiva i ara per sol.licitud formal a Govern.
Un dels temes tractats va ser el nomenament de Sergi Flucha com a director adjunt, nomenament que els Bombers consideren que atempta contra la llei de Funció Pública. Bartumeu hauria respòs que no és el primer cop que el Ministeri incompleix la llei, i va posar com exemple el Concordat amb la Santa Seu. L'objectiu de l'ABA amb aquestes reunions és donar a conèixer als grups parlamentaris quina és la seva posició i deixar clar que el col.lectiu no ha participat en l'elaboració dels textos del decret o de la llei.
"És la llei de Riberaygua. És la llei del Govern liberal", va assenyalar Joan Torra.

El cotxe de Flucha, amb les rodes punxades

El director adjunt de bombers es va trobar el vehicle amb els quatre pneumàtics inservibles

Amb els pneumàtics inutilitzats es va trobar el vehicle el director adjunt de bombers després d’haver-lo deixat tres dies aparcat al pàrquing del recinte de la caserna.
P.M. Vivas
Andorra la Vella

• Les relacions laborals entre la direcció de bombers i els efectius del cos d’extinció i prevenció d’incendis fa mesos que no passen per un bon moment, arran del canvi legislatiu sobre les tasques dels agents. I ahir es va produir un incident que potser contribueix a crispar encara més l’ambient. El motiu és que el cotxe del director adjunt del cos, Sergi Flucha, va aparèixer ahir al pàrquing de la caserna amb les quatre rodes punxades i tacat amb algun líquid que li havien tirat a sobre.
De moment, però, es desconeix qui ha pogut estar l’autor d’aquesta bretolada i ningú no vol establir cap vinculació entre el fet que hi hagi aquest clima laboral enrarit i que el vehicle hagi aparegut amb aquests danys. El director del cos de bombers, Jordi Boixader, va manifestar ahir a la tarda que “no sospitem de ningú” que ho hagi pogut fer, i pel que fa al possible lligam entre aquests fets i les relacions actuals entre direcció i bombers va afirmar que “de moment em reservo l’opinió”. Tanmateix, va indicar que Sergi Flucha, com qualsevol altre ciutadà, si ho considera oportú “té la possibilitat de presentar una denúncia i llavors ja es farà una enquesta –per part de la policia– que permetrà determinar què ha succeït”, i que ara mateix a nivell intern no s’havia iniciat cap investigació.
Boixader va explicar que el director adjunt de bombers va deixar el cotxe, un Citroën Xsara Picasso, aparcat al recinte de la caserna dimecres passat i ahir se’l va trobar amb els pneumàtics inutilitzats després d’haver estat uns dies fora. En aquest període s’hauria comès la bretolada respecte de la qual ahir el màxim responsable del cos precisava que “l’únic que es pot confirmar és que el vehicle ha aparegut amb les rodes punxades i que es dóna la casualitat que és propietat del director adjunt del cos i que estava al pàrquing de la caserna”. Jordi Boixader va remarcar que ahir no podia “fer cap valoració al respecte” ni atribuir l’autoria a ningú, “perquè és un aparcament de Govern per al departament de bombers, però que està obert i pot entrar qualsevol i és un lloc de fàcil accés”.
Els màxims representants del sindicats de bombers van manifestar ahir que no tenien cap indici respecte dels danys provocats al cotxe del director adjunt del cos ni en sabien res sobre els fets. El vehicle de Sergi Flucha restava ahir aparcat al mateix recinte on van succeir els fets sense rodes en espera de substituir els pneumàtics danyats.

L’ABA exposa al PS el desacord amb el projecte de llei
Els màxims representants de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) es van reunir ahir a la tarda amb el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, per exposar-li la situació per la qual passa el cos i les discrepàncies que mantenen amb la direcció. En la trobada, els efectius de salvament van explicar al líder del PS que el projecte de llei que ha elaborat el Govern és un text “d’Antoni Riberaygua i del PLA, no pas dels bombers” i també que han presentat un recurs al decret de l’executiu en considerar que hi ha aspectes que proposa que no són correctes. Precisament sobre la llei, Bartumeu considera que, atesa la situació que viuen actualment els liberals, “al setembre el Consell General votarà la llei de la Seguretat Social i la legislatura estarà acabada”. Per tant, com molts altres textos, el dels bombers es quedarà aparcat. “Serà difícil en un trimestre poder treballar en condicions, en un moment en què el Govern i el seu grup parlamentari estan barallats”, va afegir-hi.
Fruit de la conversa amb l’ABA, Bartumeu veu que ha mancat “de forma aclaparadora” el diàleg amb els bombers per part del ministeri, una via que “hauria estat aconsellable”.

L'Associació de Bombers explica al PS els seus arguments contra el reglament del servei

L'Associació de Bombers (ABA) s'ha reunit amb el president del grup Socialdemòcrata per explicar els neguits del col·lectiu. Entre altres coses, li han exposat les raons per les quals han interposat un recurs d'alçada en contra del reglament recentment aprovat.
També han expressat les seves reticències amb el projecte de llei de bombers. L'ABA té la intenció de reunir-se amb la resta de grups parlamentaris. Per la seva banda, Jaume Bartumeu ha explicat que considera que la situació de crispació entre la direcció i el cos no és bona i ha afegit que el fet que els bombers hagin deixat de fer el transport sanitari va en detriment del ciutadà.

L'ABA presenta recurs contra el decret de regulació dels Bombers

• Acusa Riberyagua d'incomplir la legalitat, tot i ser "ministre de Justícia"
• Creu que la norma aprovada dóna una potestat il.limitada a la cúpula d'Interior



L'Associació Bombers d'Andorra (ABA) va presentar ahir un recurs de reposició contra el decret de l'Executiu que regula el Cos mentre el Consell General no dóna llum verd al projecte de llei entrat a tràmit en les darreres setmanes. Des del sindicat, s'argumenta que el decret contradiu la legalitat vigent i que és tan imprecís que deixa en mans de la cúpula d'Interior un poder gairebé il.limitat.
Un dels punts principals de l'oposició de l'ABA al decret ve motivat per l'atorgament del càrrec de director adjunt a Jordi Fluchà. Segons va explicar el vicepresident del sindicat, Joan Torra, "l'article 34 de la llei de Funció Pública estableix que els càrrecs directius han de ser dels grups A i B i Fluchà és del C1". Per això, des de l'ABA s'acusa el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, d'incomplir la legalitat. "El ministre de Justícia no compleix la llei", va remarcar Torra.
Amb tot, el vicepresident del sindicat va voler deixar clar que el recurs de reposició presentat ahir "no és un recurs contra la persona del director adjunt, sinó contra un ministre que no compleix les lleis". D'aquesta manera, Torra sortia al pas als rumors sobre un suposat mobbing d'alguns membres del cos a Fluchà que han circulat en els dar-
rers mesos.
Segons l'ABA, els incompliments de la legalitat no s'acaben amb el nomenament de Fluchà com a director adjunt, sinó que el Govern també ha incomplert la llei de Funció Pública perquè aquesta dóna potestat a l'Executiu per determinar les funcions del cos i el decret aprovat fa precisament tot el contrari. "El Govern no determina res i dóna potestat a la direcció per fer el que vulgui a partir d'ara", es va queixar el vicepresident del sindicat.
L'Executiu té dos mesos per contestar al recurs dels Bombers més un mes de pròrroga. Tot i que no es perden les esperances, des del sindicat es preveu que la resposta del Govern sigui negativa o sigui un silenci administratiu (també negatiu), fet que no deixaria una altra sortida que la d'optar per la via contenciosa. Torra es va mostrar disposat a acabar als tribunals, si fos necessari, "no tant perquè se'ns doni la raó, sinó per poder seguir recordant que s'ha incomplert la llei". Un recurs en la via contenciosa tensaria la corda encara més, especialment després que Riberaygua afirmés que deixarà el càrrec si un tribunal, "en última instància", tomba la reforma.

L’ABA presenta un recurs de reposició contra el decret amb vistes a la Batllia

L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va presentar ahir a l’edifici administratiu del Govern un recurs de reposició per demanar la nul·litat de ple dret del decret de reestructuració del cos especial, en considerar que es tracta d’un "decret en blanc". Segons va explicar ahir el vicepresident del sindicat, Joan Torra, "el text està obert a tot, no concreta res i hauria de preveure qüestions més detallades sobre el funcionament o l’organització". En aquest sentit, Torra va explicar que aquest fet comporta situacions com la creada amb el principi de mobilitat que, tal com havia apuntat anteriorment, que atemptaria contra els criteris de concurs i oposició aplicats fins ara.

Si bé es preveia que es presentés un recurs d’alçada, després d’assessorar-se legalment, l’associació ha optat pel recurs de reposició, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i poder portar el decret a la Batllia en un termini d’entre dos i tres mesos. Així, un cop transcorreguts els dos mesos després de la presentació, es podria recórrer als tribunals en cas de silenci administratiu, sempre que el procés no es prorrogués un mes suplementari.

El sindicat de bombers va acompanyar el recurs de les últimes cinc o sis notes informatives rebudes pel sistema de correu intern, que tracten sobre qüestions com les afectacions de parcs i de les àrees o els objectius del Gada. Sobre aquesta última, Torra va explicar que tots els agents han tornat el document signat i han afegit que "no hi estan conformes, ja que no han fet l’entrevista amb el gestor, que encara no ha estat assignat". Sobre l’ús del correu intern, el vicepresident de l’ABA va assenyalar: "Ens estem plantejant demanar que hi hagi un mitjà de comunicació vàlid, ja que en aquests moments hi ha gent que no obre el correu i no pot saber les consignes de la direcció."

Pel que fa a les notes internes sobre les afectacions i l’aplicació del principi de mobilitat, Torra va explicar que "tot i que no quadri amb el principi de mobilitat, estem esperant que ens diguin quines són les noves destinacions, després que ens enviessin unes sol·licituds perquè emplenéssim a quina caserna volem anar i a quina àrea volem pertànyer".

Així mateix, el vicepresident de l’associació va reiterar que el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, "incompleix l’article 34 de la Llei de la Funció Pública, ja que va nomenar com a director adjunt un funcionari del grup C, quan només podia ser de l’A o el B. D’aquesta manera, en el recurs de reposició s’apunta que aquesta decisió, "a més de ser il·legal, perjudica les sis persones que són al grup B, ja que els han tallat la carrera".

guàrdies reconduïdes

El líder sindical també va posar en dubte que els torns de dotze hores es comencin a aplicar a partir de principis de juliol, tal com estava previst, i va lamentar que "en els últims dies s’estan fent guàrdies reconduïdes, de manera que ens poden canviar l’horari i haver d’anar a treballar un dia diferent del previst, amb un termini de 24 hores".

El reglament de Bombers del 1980 ja preveia torns de 8 i 24 hores

• La polèmica figura del director adjunt també estava contemplada
• La regulació de fa 28 anys era molt més genèrica que el projecte de llei actual



Tot i que ha esdevingut un dels punts més controvertits del projecte de llei qualificada de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, la possibilitat que els torns de treball oscil.lessin entre les 8 i les 24 hores ja estava prevista en el reglament d'organització del cos de Bombers del 1980, encara en vigor.
"L'horari de treball del personal professional, estigui o no allotjat a la caserna, queda fixat en 24 hores de servei seguides i 24 hores de descans. El torn de treball quotidià a la caserna queda fixat en 8 hores per dia." Així ho estableix el reglament aprovat pel Consell General el 1980, una època en què, tal com es desprèn de la lectura del text, bona part del personal residia a la caserna. Els torns de treball eren, doncs, de 8 hores, i les guàrdies, de 24, però amb només 24 hores de descans. Amb el temps, tot i que el reglament continua en vigor, la durada dels torns s'ha equiparat a la de les guàrdies de 24 hores, per bé que ampliant el temps de descans entre guàrdies.
Sigui com sigui, el redactat del 1980 no difereix gaire del del projecte de llei que l'Executiu acaba de remetre al Consell: "Guàrdies que poden ser de 8 hores. Les guàrdies poden tenir fins a una durada màxima de 24 hores", diu el text actual. El dels horaris, a més, no és l'únic punt polèmic de la reestructuració actual que ja estava previst el 1980, ja que el reglament de fa 28 anys ja preveia la figura del director adjunt i li donava un paper concret en la comissió administrativa que regia el cos. Altres membres de la comissió, com ara el conseller delegat de serveis públics, ja han desaparegut amb la posada en marxa de l'Executiu el 1982 i la Constitució del 1993.
Més enllà dels punts de coincidència, la regulació de 1980 era molt més genèrica que el projecte de llei actual, que detalla i precisa les funcions, atribucions, drets i deures dels membres del cos.

CURIOSITATS
El reglament del Servei d'Incendis i Salvament del 1980 data d'una època en què els bombers residien a la caserna i conté diverses disposicions de convivència que, llegides 28 anys després, resulten curioses. Es disposa, per exemple, que els bombers i les seves famílies mantinguin relacions cordials per no comprometre "la bona harmonia que ha d'existir a la caserna". Es prohibeix als fills dels bombers jugar dins de les dependències del parc, així com freqüentar l'habitatge privat durant les hores de treball. Altres interdiccions són les referides a rebre visites durant les hores de treball o aturar-se als portals d'entrada a la caserna i desplaçar-se als comerços propers. Per bé que no tot eren prohibicions, ja que també es facultava els bombers a prendre una consumició al bar interior durant el quart d'hora de lleure.

La llei de Bombers arriba al Consell amb petits canvis respecte al 2004

Es concreten les funcions dels membres del cos i la distribució territorial
• Queda clar que el personal administratiu es regeix per la llei de la Funció Pública


El Consell General va admetre a tràmit el projecte de llei qualificada de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, és a dir del cos de Bombers, dimecres passat. Tal com ja es va anunciar, el text enviat per l'Executiu és molt similar al del projecte del 2004, per bé que presenta algunes modificacions que no deixen de ser significatives. Els grups parlamentaris ara tenen tot l'estiu per endavant per presentar esmenes, ja que el termini finalitza l'11 de setembre.
Més enllà de la desaparició de tots els articles referents a la protecció civil, una matèria que serà objecte d'una legislació específica, s'han introduït modificacions en l'articulat referent a l'àmbit d'actuació, les funcions, les competències, el personal administratiu i la formació, així com també en el paper del Ministeri d'Interior en tant que responsable.
El projecte de llei estableix, per bé que de manera genèrica, la nova distribució territorial dels efectius i de les casernes ja avançada en el decret aprovat fa unes setmanes per l'Executiu. Així doncs, la llei consagra la divisió del territori en dos sectors: un, integrat per Sant Julià, Andorra la Vella, la Massana i Ordino i un altre format per Canillo, Encamp i Escaldes. Pel que fa a les funcions dels membres del cos, el nou projecte hi afegeix una funció més respecte al del 2004: la de fer les inspeccions previstes per la normativa vigent. També pel que fa a les competències hi ha alguna diferència: si el projecte del 2004 disposava que l'evacuació temporal preventiva es podia perllongar més enllà de les 24 hores mentre existissin circumstàncies de risc, el text actual requereix autorització judicial per poder superar el llindar de les 24 hores.
El projecte actual també deixa més clar el règim dels administratius adscrits al cos de Bombers, com és el cas de les telefonistes, especificant que formen part de l'administració general i que estan regits per la llei de Funció Pública.

POLÈMIC DRET DE MANIFESTACIÓ
El projecte de llei manté un article en què es prohibeix als Bombers manifestar-se de manera pública en la defensa dels seus drets laborals vestits amb l'uniforme i amb el material o els vehicles del cos. És un dels punts que portarà algun problema amb el sindicat dels Bombers, ja que es considera que la prohibició de manifestar-se amb l'uniforme ha quedat antiquada. Un supòsit diferent és el de manifestar-se amb els vehicles.

Nòmines, directors i assessors

La retallada del pressupost afectarà els cossos especials

• Riberaygua assegura que es mantindran les "prioritats"
• L'ABA pressuposa que afectarà la millora de les casernes i el seu proveïment



El ministeri va iniciar ahir la ronda de reunions amb les direccions per veure com afectarà la retallada del pressupost governamental a les diferents àrees de l'Administració.
El ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, va declarar ahir que en tot cas "el nostre projecte continuarà avançant", referint-se a la implantació del model de Policia de proximitat. De fet, el ministre va idnicar que "l'ordre públic és una prioritat per al Govern" i que en cap cas es "posarà en entredit el compromís del nou projecte".
Referent a la retallada de la despesa, Riberaygua va assegurar que encara no s'ha decidit quines seran les partides que es reduiran, però que es procurarà "demorar projectes que no s'hagin iniciat o engegar correccions pressupostàries de projectes incipients". El titular d'Interior i Justícia va qualificar l'actuació del Ministeri de Finances com un "acte de responsabilitat", assegurant que "hem de fer pinya tots" i que "ens hem d'estrènyer el cinturó".

RETALLADES
Des de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), temen que les retallades pressupostàries afectin les millores de les casernes i el proveïment de nou material.
Tot i que el decret de modernització del cos de Bombers preveu aquestes millores a curt i mig termini, els Bombers són escèptics. El president de l'ABA, Israel Amigó, va assenyalar que es tracta "d'un redactat de bones intencions" que, en lloc de millorar les instal.lacions, hauria d'optimitzar recursos en la gerència del cos, que ha passat de ser dirigida per una sola persona a ser portada "per un director, un director adjunt, un assessor i un de protecció civil" amb els costos conseqüents.