L’ABA i la direcció de bombers avancen en les negociacions

Tot i les mesures de pressió aprovades per l’assemblea general de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), les negociacions amb la direcció del cos especial van avançar aquest dilluns en una reunió en què els màxims responsables del sindicat van tornar a reivindicar millores en la planificació del departament.
En aquest sentit, la junta de l’ABA va sol·licitar el lliurament d’un plàning “equitatiu” que fixi el dia de descans setmanal de cada agent i el període de vacances.
El sindicat va posar també sobre la taula antigues reivindicacions, com ara la recuperació del servei sanitari, la creació d’una assegurança per al cos especial o la revisió de les afectacions territorials, mitjançant l’aplicació de “criteris operatius”. Segons van explicar des de la junta del sindicat, la direcció va prendre nota de les reivindicacions i va convocar una nova trobada de cara a finals d’aquesta setmana per continuar amb les negociacions.
Pel que fa a les mobilitzacions anunciades pel sindicat, la junta de l’ABA va apuntar: “Mai no hem tancat la via del diàleg”, i va condicionar l’aplicació de les mesures al fet que la direcció accepti les principals reivindicacions plantejades. Tot i així, des de la junta es va assegurar que “no reivindiquem les 24 hores, sinó una bona organització i planificació anual”, i van afegir que “ara que el mateix ministre ha tancat la polèmica [sobre els torns], podrem parlar d’altres reivindicacions”.

Querella contra Riberaygua
En relació amb la interposició de la querella contra el titular de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, el sindicat va apuntar que “mentre sigui ministre, [Riberaygua] pot rectificar i nomenar un subdirector del grup A o B, tal com marca la llei”. En aquesta línia, la junta va afegir que “si quan se li acabi la legislatura no ha rectificat, serà el moment de presentar la querella”.

Les reunions entre la direcció i els bombers fan replantejar alguns dels problemes que els enfronten

Les reunions que han mantingut la direcció i els membres del Cos de Bombers durant els darrers mesos, l'última aquest dijous mateix, ha servit per replantejar alguns dels problemes que els enfronten.
Així, i segons assegura el director del cos, existeix la possibilitat de replantejar la reassignació per parcs, sempre i quan es basi en operativitat i no en antiguitat. El que té molt clar la direcció, però, és que no es tornarà als torns de 24 hores. Les reunions entre direcció i associació han estat constants els darrers mesos, i els temes més recurrents han estat la possibilitat de tenir un plàning anual fix, evitant canvis diaris, tornar als torns de 24 hores o recuperar el transport sanitari.

Vist que les seves demandes no han estat satisfetes, l'associació ha decidit tirar endavant amb algunes accions, com ara fer una vaga de mínims, és a dir fer només les hores assignades de feina. També demanaran una reunió amb el cap de Govern i presentaran una querella criminal en contra del ministre de l'Interior per nomenament irregular del sotsdirector del cos, Sergi Flucha. La direcció assegura no tancar la porta al diàleg i estan oberts a poder introduir alguns canvis, per exemple, en la reassignació als parcs, sempre i quan vagi en l'interès operatiu treballar també en una planificació anual amb l'ajuda dels bombers. El que tenen clar, però, és que no es tornarà als torns de 24 hores.

Pel que fa a la vaga de mínims, que els bombers asseguren que ja estan fent, Boixader assegura que l'única notícia li ha vingut pels mitjans de comunicació i no per part del cos. Boixader assegura que continuen oberts al diàleg amb l'associació i els membres del cos.

"Si els tribunals no avalen la la llei de Bombers, jo dimitiré"

Antoni Riberaygua, ministre de Justícia i Interior, va començar a meitat de la legislatura, el maig del 2007, i la primera cosa que va engegar va ser la reforma de la Policia per consolidar l'estructura del cos. Aquest any també ha reprès novetats en diferents departaments policials que es posaran en marxa aquest mes de gener i que van ser avançades per EL PERIÒDIC, com és la formulació de denúncies in situ amb la Policia de proximitat i la instal.lació de càmeres a les sales d'interrogatoris dels detinguts. El ministre, però, fa un balanç de tot allò aconseguit i el que encara falta per treballar.

--¿Quina nota li posa a l'actuació policial de l'any 2008?
--Estic molt content de l'actuació de tot l'equip de la Policia i de la direcció i sobretot perquè hem aconseguit, a més de millorar la seguretat ciutadana, aconseguir fites en el tema d'estupefaents (com ja sabeu) amb operacions molt importants. Hem treballat molt amb el grup antifrau del servei de Duana, per la qüestió del contraban.

--En moments de crisi sempre s'ha dit que el contraban va en augment.
--Sí, és cert. El que passa és que el microcontraban, és a dir, el que fa el particular, és molt difícil de detectar. En canvi, el que sí que tenim bastant controlat, tot i la limitació de mitjans que tenim, és el contraban a gran escala. Estem dins dels marges correctíssims pel que fa a aquest control. Vam crear una comissió entre la Policia an-
dorrana, Guàrdia Civil i Mossos de tota la regió dels Pirineus, que estan fent un treball conjunt eficaç.

--En matèria d'estupefaents, han tingut algun que altre excel.lent, ¿oi?
--Li hem posat molta dedicació. Hi ha dos maneres de combatre la droga: o agafar el petit consumidor, amb la qual cosa no vas a l'arrel del problema, o fer accions a consumidors i locals, però també accions per anar a buscar els traficants. I nosaltres hem optat per aquesta última. No obstant això, en aquest tema tampoc mai es fa prou i fins que jo estigui en aquest càrrec, no pararem.

--¿S'ha incrementat el cos contra estupefaents?
--La secció d'estupefaents de la Policia s'ha reforçat i hi ha molts canvis interns de redistribució de personal, així com altres departaments, com ara l'Ordre Públic al carrer, perquè és important. La llibertat passa perquè tothom es respecti. Perquè Andorra és un país que no té gaire delinqüència, però això no vol dir que no hàgim de lluitar contra la petita, per aconseguir que la gent tingui sensació de seguretat.

--Aquest any també ha comportat una millora al centre penitenciari.
--En Institucions Penitenciàries hem fet un pas de gegant amb el Centre de Menors, que serà una realitat a final del 2009 o principi del 2010. Avantatges d'aquest centre són que serà un centre específic, i no una presó separada. A més, s'ampliarà alguna zona per a aquelles persones que hagin de fer algun tipus d'arrest, nocturn o de tipus especials.

--Allà on s'han invertit esforços ha estat en la reinserció. ¿Té continuïtat aquest any?
--Aquesta tasca s'ha iniciat el 2008 i la direcció de la presó ja té el contacte amb tres empreses per continuar treballant en aquesta tasca. Al 2009 es preveu ampliar el nombre d'empreses que col.laboren en la tasca de reinsercció, però s'ha de tenir en compte que siguin tasques semiindustrials, ja que al centre no hi ha maquinària.

--La situació amb Bombers podria qualificar-se d'història interminable.
--Després de nomenar la nova direcció, vam estar nou mesos discutint i negociant. El meu desencís va ser que l'associació bàsicament l'únic que es vol defensar, malgrat que es digui el contrari, és la qüestió de l'horari. Ni s'ha volgut veure inversions, ni mitjans, ni formacions.

--I per què torns de 24 hores?
--Quan jo els vaig demanar per què torns de 24 hores, ja que, al meu entendre, hi havia un baix rendiment presencial a la caserna en aquests torns, vaig demanar que em donessin causes operatives de per què aquest horari i encara les estic esperant. Em van dir que perquè a tot arreu es fa així, i perquè si m'ho toqueu, tindreu molts problemes. Sota l'imperi de la pressió vaig decidir que tothom treballés de manera proporcionada. A partir d'aquí, la posició ha estat contrària a tot el que venia de la direcció. Dificultant l'acció del dia a dia, no implicant-se, i inclús en mostres, segons alguns bombers, de certa pressió entre els associats per no participar en cap qüestió de la direcció.

--Això fa que la gestió sigui complicada...
--Sí, és dificultosa, sobretot quan tens tot un col.lectiu que es gira d'esquena. Pel que veig, l'ABA no està d'acord amb le ministeri, ni amb la direcció, ni amb el batlle ni amb els tribunals; aleshores, també s'ho hauran de mirar.

--Però la reforma de la llei, ¿es podrà aprovar en aquesta legislatura?
--Sí, jo espero que sí. El projecte és bo, però passa per la implicació de tots els bombers, i aquest no és el cas. Espero aprovar la llei dins de la legislatura, que és el meu compromís. És la llei que em va demanar l'ABA expressament amb una acta. I nosaltres tirarem la reforma sense cap mena de dubte.

--¿Tot depèn de la decisió que prenguin els tribunals?
--Estic esperant una resolució de la Batllia sobre el projecte de reforma que, si es favorable, indicarà que estem treballant en la bona direcció i si no fos avalada pels tribunals en última instància, pel calendari no podria passar i jo presentaria la meva dimissió immediatament per una qüestió de congruència política. Hem apostat per un projecte; en el fons, estic molt segur i molt content del que estem fent.

--Ara sembla que el punt de mira està posat en la figura del subdirector...
-- Sí, estan en contra de tots. Són ganes de desgastar. El nomenament del subdirector és una qüestió personalitzada. El que dic és que, en lloc d'acusar, que facin la querella i que no vagin dient. No hi ha cap nomenament il.legal i, si ho creuen, que facin l'acció corresponent. Així, doncs, se'm fa molt difícil asseure'm a negociar amb algú que em tracta de corrupte.

--Canviem de tema i parlem de les novetats que s'han produït a Immigració i Ocupació per afrontar una situació de crisi que se'ns presenta complicada.
--Al 2007, quan vaig arribar, ja vam començar un moment de decreixement econòmic i havia una sensació que canviaria, però no se sabíem que seria tant de sobte. Abans hi havia poca taxa de gent amb desocupació i hem passat a tenir de 150 a 250 persones. Per això es va proposar fer una política diferent, amb quotes molt més restringides i necessàries, i potenciar el Servei d'Ocupació. Hem anat reduint el nombre de quotes i hem atès sobretot la demanda de treballadors altament qualificats

--A més de les quotes, també és important el programa d'adequació ocupacional.
--Fa cinc mesos que vam reforçar el Servei d'Ocupació. El que pretén és que les persones que no tinguin la capacitació bàsica, poder-la donar, per primer lloc i després facilitar el treball en una empresa amb un tutelatge de 6 mesos. Amb aquest tema es fomenta la formació, la qualificació de la mà d'obra, l'estabilitat laboral i la contractació, amb la qual cosa donem un canvi substancial, on el sector empresarial s'haurà d'acostumar amb la gent que tenim aquí. El fet de no voler el subsidi d'atur tradicional comporta que s'ha d'oferir mesures proactives.

--¿Però en aquesta recessió els sectors no reclamaran personal?
--Es tracta de formar les persones per redistribuir bé els sectors. Tenim un sector, el de la construcció, que tirava molt. Ara no; així, doncs, haurem de formar aquesta gent. També hi ha gent que marxa. Es tracta d'una mesura en què l'Estat pot actuar, perquè en 400 persones es pot fer l'exercici, però en 4.000 persones, doncs no.

--I si ja eren reduïdes, ¿com queden les quotes per al 2009?
--La prioritat és fer treballar la gent que tenim al país que està desocupada. La previsió de les quotes per a l'any 2009 és anar a menys, encara. La qual cosa no vol dir que si hi ha necessitats com ara personal altament qualificat, metges a l'hospital, no s'obri alguna quota, però sempre atenent l'evolució del Servei d'Ocupació.

--Una de les seves màximes és que "si ens podem governar i administrar, també ens hem de poder jutjar".
--Sí. La idea és fomentar la fidelització de les persones que treballin a la Batllia i establir els mitjans perquè ja no sols un batlle andorrà pugui ser magistrat, sinó que un administratiu, des de l'esglaó més baix depenent del seu esforç, també pugui ser magistrat. Això no passa en cap lloc del món. És un text que serà difícil que agradi a tothom, però s'han d'assumir els canvis i s'han de fer.

--¿I en quin estat es troba la llei?
--Està a més de la meitat de l'articulariat tractat amb batlles, fiscals i magistrats, és la segona vegada que fem, i una vegada tinguem les seves propostes, ho passarem al Consell Superior de Justícia perquè en parlin tots els altres operadors, els advocats i la resta d'operadors. Quant a calendari, espero que abans que acabi la legislatura la llei estigui consignada al Consell Superior de Justícia perquè en el pròxim curs legislatiu ja hi hagi un text per tirar-lo endavant en l'àmbit parlamentari, vingui qui vingui, perquè crec que no és una qüestió política, sinó que és una qüestió d'Estat. Personalment m'agradaria que aquest projecte pogués néixer del Parlament com una proposició de llei compartida per tots els grups parlamentaris.

--¿Aquesta reforma té previsions per a l'any vinent?
--S'hauran de passar mòduls i formació obligatòria per a cada estament i s'espera que s'engegui al 2010. Per aquest motiu, per al pressupost d'aquest any es necessitaria una partida molt important per impartir aquesta formació i especialització. Per altra banda, una vella lluita que tenim és que, a més, també es preveu que cada persona que superi una formació tingui un petit augment de salari per tal d'incentivar l'especialització i preparació.
pgallego@andorra.elperiodico.com

L’ABA convocarà una vaga “de mínims” si no arriba a un acord amb l’executiu

La junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va confirmar ahir que, en el cas que no s’arribi a un acord satisfactori amb la direcció ni amb el Govern, convocarà una “vaga de mínims”, que afectarà les guàrdies no operatives, com ara les de formació i prevenció. L’assemblea general del sindicat, que es va reunir a finals de la setmana passada, va autoritzar la junta a convocar l’aturada “en el moment que cregui més idoni”.

Segons van informar ahir des de la junta de l’ABA, el màxim òrgan de decisió va donar també via lliure al sindicat per iniciar una campanya informativa que arribi fins als estats veïns i per tirar endavant una querella contra el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, pel nomenament del director adjunt del cos especial, Sergi Flucha.
Després de reunir-se amb la direcció divendres passat, la junta del sindicat es tornarà a trobar avui amb el director del departament de bombers, Jordi Boixader, per seguir negociant les reivindicacions del col·lectiu. Durant l’última reunió, l’ABA va demanar de nou la restitució dels torns de 24 hores, en considerar que “deixen la gent més lliure per fer formació o pràctiques” i que la planificació actual “no rutlla”. La junta del sindicat també vol el desenvolupament d’un plàning anual i que se suprimeixin les guàrdies localitzables per tornar al sistema de guàrdies voluntàries, ja que considerar que “aquest sistema no funciona gens i suposa un elevat cost”.
riberaygua, ferm amb els torns
No obstant això, el ministre Riberaygua va mostrar-se ahir ferm pel que fa a les guàrdies de 24 hores i va assegurar que “de cap manera” es recuperaran. “Mentre duri el mandat, mantindrem aquest règim”, va assegurar el ministre, que va afegir que la direcció “va presentar una planificació anual, però no va ser acceptada”. Riberaygua va apuntar també que “mentre les propostes del sindicat siguin operatives, ho estudiarem, però si són capricis, no”, i va lamentar que la majoria de les demandes han estat “capricis i qüestions històriques”.
mesures de pressió
Un cop aconseguit el vistiplau de l’assemblea general per realitzar les diverses mesures de pressió, la junta de l’ABA s’esperarà a saber la resposta de la direcció del cos especial per prendre una decisió sobre la possibilitat d’iniciar una campanya informativa, interna i externa, que ha de servir per “donar a conèixer la situació actual del cos de bombers”, segons es va explicar des de la junta.
El sindicat té previst també demanar hora amb el cap de Govern, Albert Pintat, per mirar de trobar una sortida al conflicte. En cas que no es pugui arribar a un consens en aquesta trobada, els representants dels bombers van afirmar ahir que tiraran endavant la querella contra Riberaygua i la vaga.
vaga amb serveis mínims
La junta de l’associació va matisar ahir que la vaga autoritzada per l’assemblea respectaria els efectius mínims establerts actualment per la direcció per cada caserna –que actualment són un total de setze agents–, ja que en cap cas suposaria l’aturada de les guàrdies operatives. D’aquesta manera, la vaga es dirigiria a les guàrdies de formació i de prevenció, així com a altres activitats no operatives, com ara els entrenaments del Grup de Rescat i Immersió de Muntanya (GRIM).

El sindicat de bombers veu improbable que s’arribi a un acord amb la direcció

El sindicat i la direcció del departament de bombers es reuneixen avui en la que podria ser l’última trobada que mantinguin les dues parts per intentar trobar una sortida consensuada a la situació que es viu en el si del cos especial.
Encara que la direcció pot realitzar una última proposta que convenci els representants dels agents, la junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va qualificar ahir com a “negra” i “improbable” la possibilitat que es pugui arribar a un acord satisfactori.
Tot i que les dues parts han intentat acostar posicions durant els últims compassos de l’any 2008, la junta del sindicat va assegurar ahir que “el que se’ns ha proposat fins ara no ha agradat”. Els responsables de l’ABA es van mostrar decebuts amb el plàning previst per al 2009, ja que, segons van explicar ahir, es vol fer un “reajustament” de la situació creada durant l’any passat. En aquest sentit, la junta de l’ABA va lamentar que “durant el 2008, alguns dels agents van fer prop de 300 hores menys que les que estaven establertes, mentre que d’altres en van haver de fer fins a 350 de més”. Segons l’ABA, la direcció vol compensar aquestes diferències durant els primers mesos d’aquest any, un fet que no ha agradat.
Segons les fonts consultades, la direcció va proposar també al sindicat la possibilitat de començar els torns de 24 hores el divendres en lloc de fer-ho el dissabte, tot i que el sindicat considera que l’oferiment és insuficient.
canvi en les relacions
Malgrat que l’Associació de Bombers ha deixat en suspens els actes reivindicatius durat les negociacions amb la direcció, des del sindicat es va avançar ahir que, en el cas que finalment no s’arribi a un acord satisfactori, tornaran a realitzar mesures de pressió. Durant l’any passat, les accions més destacables van ser les d’àmbit legal, ja que els representants dels agents de bombers van portar a la via administrativa i judicial diverses normatives engegades per la direcció del cos especial.
Bartumeu apostarà per millorar el clima laboral del cos “a través del diàleg” si guanya les eleccions
El cap de l’oposició, Jaume Bartumeu, va visitar ahir els bombers de la caserna de Santa Coloma, acompanyat de la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i del conseller general Jordi Font, en una trobada en què va destacar la necessitat de millorar l’ambient de treball. “El director diu que hi ha un percentatge de baixes molt elevat, i això denota que hi ha un clima laboral que no és bo”, va dir Bartumeu, que va afegir que “s’ha de canviar el clima laboral i això es fa a través del diàleg”. Bartumeu va assegurar que la situació actual “no es pot aguantar més” i va lamentar que el departament de bombers “sempre ha estat un cos que funciona i jo crec que actualment funciona de manera deficient i manifestament millorable”. Finalment, el cap de l’oposició va dir que es tracta d’“una situació que hem de canviar en defensa de l’interès general i dels professionals que estan aquí”.

Boixader: "Si no puc manar, val més que plegui, perquè dirigir és la meva feina"

Jordi Boixader DIRECTOR DEL COS DE BOMBERS

AINA MAURI I LISA
ANDORRA LA VELLA



Després d'un any convuls, d'anades i vingudes de la Batllia i dures crítiques, personals i professionals, el director del cos de Bombers, Jordi Boixader, fa balanç d'un dels seus anys més complicats professionalment.

--¿Com valora aquest any al capdavant de Bombers?
--Ha estat un any dur, complicat, però un repte, al cap i a la fi. Puc assegurar que ha estat una experiència gratificant, tot i que passes moments molt complicats i de vegades et sents sol. És cert que potser esperava altres coses, però si em proposessin tornar-ho a fer, amb la gent que m'acompanya ara mateix, diria que sí.

--¿Fa una bona valoració de la feina feta, doncs?
--Dirigir el cos de Bombers ha estat i continua sent una batalla dura, però sí. Estic molt content de tenir el suport del director adjunt, malgrat les crítiques que ha rebut. És un gran professional en el seu terreny i tornaria a formar equip amb ell.

--Parla d'un any dur i no s'escapa a ningú que l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) ha tingut força a veure amb la batalla a la qual s'ha hagut d'afrontar en dirigir el cos de Bombers.
--Pensar que aquí a Bombers tot funcionava com una seda hauria estat d'il.lús. Ara, imaginar-me que arribaríem a aquesta situació, si sóc sincer, no m'ho havia imaginat. Jo confio en la implicació dels membres del cos, però aquí, per molt que a l'inici hi havia gent que tenia ganes de fer feina i canviar les coses, ha arribat un moment que hi ha hagut tantes pressions que fins i tot ells s'han tirat enrere i et quedes sol.
--Hi ha hagut una campanya de desprestigi de la direcció important.
--M'he sentit molt atacat pel que m'han arribat a dir, pel que ha sortit publicat, per algunes imatges imatges... però no sóc persona d'anar a replicar els atacs als mitjans de comunicació. Jo no visc d'això. Entenc que hem de mantenir una línia forta i ens interessa, al marge de tot això, apostar per la formació, mirar pels materials, per l'equipament del cos, per millores dins les nostres possibilitats i tenint en compte les dificultats amb què ens trobem per la retallada del pressupost.

--Però aquest malestar al cos ha arribat a entorpir el servei.
--És molt fàcil arribar a col.lapsar un sistema per tal que funcioni malament. Ja som conscients que ens ho poden fer i ho vam patir a l'estiu, quan vam tenir 19 o 20 baixes de cop: una animalada. Si tanquem un parc, som objecte de crítica. Si no tanquem el parc i fem treballar la gent amb excés, també sen's critica, perquè es treballa més hores de les que toquen. Sempre som objecte de crítiques fem el que fem, però quan tens un càrrec com és el meu, s'han de prendre decisions igualment.

--Però ara els requeriments i les demandes judicials per part del sindicat sembla que han parat. ¿No és així?
--Fa uns dies que no posem notes informatives i per això ja no s'insten demandes o recursos per les notes de la direcció. ¿Com un director ha de poder donar instruccions si no és amb notes? És la manera de gestionar la feina aquí i fora d'aquí, però suposo que a Bombers no s'ha entès així. Una direcció ha de poder regular amb notes informatives. Resulta que al final tot s'ha de pactar, i no. Es pacta quan es pot, però això no és un grup d'amics, és un cos de Bombers. El que està clar és que d'entrada un director ha de poder manar. Si no puc manar, val més que plegui, perquè dirigir és la meva feina.

--¿S'han solucionat els problemes d'organització dels quals es queixava el sindicat?
--Estem en un procés d'intercanvi d'opinions per veure l'any que ve com organitzem les festes. Mentre ho estem estudiant, estem en stand by quant al calendari, però l'únic dia festiu que està per tancar és el Cap d'Any. El dia 25 tothom sabrà qui treballa per Cap d'Any.

--¿Han millorat les relacions amb l'ABA?
--Les relacions amb l'ABA són les que són: ni han millorat ni han empitjorat. Hem estat uns mesos en què el contacte ha estat mínim i no perquè nosaltres ho haguem volgut així. Ara cada part ha de mirar què és millorable i volem escoltar totes les versions. El diàleg està obert, en sessions de treball.

--¿Continua havent-hi diferents opinions dins el cos?
--Les propostes que m'han arribat de dreta o esquerra, amb signatures o sense i venint de l'associació o no jo les estic analitzant i les tinc damunt la tarda. El que jo entengui que és millor pel cos de Bombers jo ho faré.

--¿Quins canvis es preveuen de cara a l'any 2009?
--Volem millorar l'organització. Durant aquest any he trobat a faltar una organització potent. El nostre plantejament de base era que hi hagués set oficials i set adjunts, i això no és possible. Vam trobar la fórmula del complement addicional de responsabilitat per, de manera transitòria, passar els dos primers anys. Al principi tots els implicats van estar-hi d'acord... fins que van deixar d'estar-hi.

--¿I ara què s'ha de fer al respecte?
--S'ha de fer un canvi qualitatiu, un canvi de cultura, perquè hi ha un dèficit en àmbit d'organització i això no es pot fer sense més gent. Al desembre hem tret un concurs per adjudicar tres places d'oficial de promoció interna.

--¿Es crearan més places de Bombers el pròxim any, tot i la retallada pressupostària?
--Hem canviat la filosofia de treball. Abans hi havia un cap de parc que estava aquí de suboficial, i ara estem dient que hi ha d'haver un cap de zona perquè hem dividit Andorra en dues zones. Per gestionar-ho correctament, ens cal més personal. Hi ha d'haver més promocions. Després dels oficials, l'any que ve haurem d'omplir més places bacants de la base.

--¿Hi ha bones perspectives per a l'any 2009, doncs?
--Necessitem temps per organitzar-
nos i tenir tots els bombers que necessitem, però estem disposats a treballar-hi per garantir un bon servei als ciutadans. No pot ser d'una altra manera.