Els bombers demanaran a la direcció que deixi de notificar les guàrdies extres i les reconduïdes mitjançant el sistema de missatges de mòbil, en considerar que s’està abusant d’un sistema que "s’hauria d’utilitzar únicament en cas d’emergència, quan fos per sol·licitar un nombre ampli de bombers", segons van apuntar ahir des de la junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA).
El sindicat ja es va queixar fa poc dels sistemes de comunicació emprats per la direcció, en considerar que el correu intern podia no arribar a tothom. A això s’ha afegit el fet que "des de principis d’any fins a data d’avui, hem rebut uns 300 SMS, la majoria dels quals referents a guàrdies reconduïdes o extres". Des de l’associació es va atribuir aquest fet a la "mala organització" dels directors i es va assenyalar que "cada dia rebem entre dos i tres missatges, i algun dia n’hem rebut fins a sis, i això pot ser molt molest si es produeix, per exemple, a les sis del matí".
Així, els representants de la junta de l’ABA van explicar ahir que "els SMS ens els envien als nostres mòbils particulars, que estem obligats a tenir connectats per mantenir el contacte, però una guàrdia reconduïda no suposa una necessitat del servei, sinó una mala organització de la direcció, ja que no s’ha previst cap eventualitat".
En aquest sentit, des de la junta del sindicat es va criticar que "la direcció no té ni idea de l’optimització de recursos" i es considera que, un cop s’hagin canviat els torns i introduït les guàrdies de dotze hores, les dificultats d’organització es podrien incrementar. "És clar, i així ho certifiquen diferents informes, que per fer dotze hores necessitem més gestió i més personal", van comentar des de la junta de l’associació.
casernes descobertes
D’altra banda, el sindicat va reiterar també que, amb l’aplicació del nou decret, "no es compleixen els mínims que hi ha d’haver en cada caserna". Des de la junta de l’ABA es va assegurar que "quan impartim formació, la caserna de Santa Coloma queda per sota dels mínims", de manera que si aquest parc disposa de vuit efectius, en poden quedar tres o quatre en els moments en què els bombers fan aquesta formació.
El sindicat va apuntar també que "els parcs no van quedar coberts mentre es va fer la recerca del turista francès que es va perdre a Engolasters, de manera que si s’hagués produït un foc no s’hi hauria pogut anar".
Des de la junta de l’associació es va lamentar que la direcció no acceptés la seva proposta de mantenir quatre efectius a cada caserna petita i els vuit d’Andorra la Vella, i es va assegurar que amb la nova organització, que separa els parcs del país en dues grans zones, poden quedar algunes àrees descobertes. En aquest sentit, a tall d’exemple, des del sindicat es va comentar que "si hi ha un foc a la parròquia de Sant Julià de Lòria i hi van els tres efectius de la Massana, en el cas que passi alguna cosa al Serrat no tenim bombers".
dilluns, 30 de juny del 2008
dissabte, 28 de juny del 2008
RONDA DE REUNIONS AMB ELS GRUPS PARLAMENTARIS
Bartumeu anima l'ABA a seguir les accions jurídiques contra el decret de Bombers
• Diu que el nomemanent de Flucha i el Concordat no compleixen la llei
• Els sindicalistes van voler deixar clar que no han participat en la llei
A. M. L.
ESCALDES-ENGORDANY
Els representants de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) van començar ahir una ronda de reunions amb els grups parlamentaris per mostrar el seu desacord amb el decret de modernització del cos i de la llei de Bombers. Ahir va ser el torn del Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
Segons va explicar el vicepresident de l'ABA, Joan Torra, el líder socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, els va animar a continuar amb les empreses legals en contra del decret, per defensar els interessos dels membres del cos. De fet, des de l'ABA van demanar a Bartumeu que els faciliti els informes en què s'ha basat el Ministeri d'Interior per a redactar el decret, informes que ja han demanat per via missiva i ara per sol.licitud formal a Govern.
Un dels temes tractats va ser el nomenament de Sergi Flucha com a director adjunt, nomenament que els Bombers consideren que atempta contra la llei de Funció Pública. Bartumeu hauria respòs que no és el primer cop que el Ministeri incompleix la llei, i va posar com exemple el Concordat amb la Santa Seu. L'objectiu de l'ABA amb aquestes reunions és donar a conèixer als grups parlamentaris quina és la seva posició i deixar clar que el col.lectiu no ha participat en l'elaboració dels textos del decret o de la llei.
"És la llei de Riberaygua. És la llei del Govern liberal", va assenyalar Joan Torra.
• Diu que el nomemanent de Flucha i el Concordat no compleixen la llei
• Els sindicalistes van voler deixar clar que no han participat en la llei
A. M. L.
ESCALDES-ENGORDANY
Els representants de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) van començar ahir una ronda de reunions amb els grups parlamentaris per mostrar el seu desacord amb el decret de modernització del cos i de la llei de Bombers. Ahir va ser el torn del Grup Parlamentari Socialdemòcrata.
Segons va explicar el vicepresident de l'ABA, Joan Torra, el líder socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, els va animar a continuar amb les empreses legals en contra del decret, per defensar els interessos dels membres del cos. De fet, des de l'ABA van demanar a Bartumeu que els faciliti els informes en què s'ha basat el Ministeri d'Interior per a redactar el decret, informes que ja han demanat per via missiva i ara per sol.licitud formal a Govern.
Un dels temes tractats va ser el nomenament de Sergi Flucha com a director adjunt, nomenament que els Bombers consideren que atempta contra la llei de Funció Pública. Bartumeu hauria respòs que no és el primer cop que el Ministeri incompleix la llei, i va posar com exemple el Concordat amb la Santa Seu. L'objectiu de l'ABA amb aquestes reunions és donar a conèixer als grups parlamentaris quina és la seva posició i deixar clar que el col.lectiu no ha participat en l'elaboració dels textos del decret o de la llei.
"És la llei de Riberaygua. És la llei del Govern liberal", va assenyalar Joan Torra.
El cotxe de Flucha, amb les rodes punxades
El director adjunt de bombers es va trobar el vehicle amb els quatre pneumàtics inservibles
Amb els pneumàtics inutilitzats es va trobar el vehicle el director adjunt de bombers després d’haver-lo deixat tres dies aparcat al pàrquing del recinte de la caserna.
P.M. Vivas
Andorra la Vella
• Les relacions laborals entre la direcció de bombers i els efectius del cos d’extinció i prevenció d’incendis fa mesos que no passen per un bon moment, arran del canvi legislatiu sobre les tasques dels agents. I ahir es va produir un incident que potser contribueix a crispar encara més l’ambient. El motiu és que el cotxe del director adjunt del cos, Sergi Flucha, va aparèixer ahir al pàrquing de la caserna amb les quatre rodes punxades i tacat amb algun líquid que li havien tirat a sobre.
De moment, però, es desconeix qui ha pogut estar l’autor d’aquesta bretolada i ningú no vol establir cap vinculació entre el fet que hi hagi aquest clima laboral enrarit i que el vehicle hagi aparegut amb aquests danys. El director del cos de bombers, Jordi Boixader, va manifestar ahir a la tarda que “no sospitem de ningú” que ho hagi pogut fer, i pel que fa al possible lligam entre aquests fets i les relacions actuals entre direcció i bombers va afirmar que “de moment em reservo l’opinió”. Tanmateix, va indicar que Sergi Flucha, com qualsevol altre ciutadà, si ho considera oportú “té la possibilitat de presentar una denúncia i llavors ja es farà una enquesta –per part de la policia– que permetrà determinar què ha succeït”, i que ara mateix a nivell intern no s’havia iniciat cap investigació.
Boixader va explicar que el director adjunt de bombers va deixar el cotxe, un Citroën Xsara Picasso, aparcat al recinte de la caserna dimecres passat i ahir se’l va trobar amb els pneumàtics inutilitzats després d’haver estat uns dies fora. En aquest període s’hauria comès la bretolada respecte de la qual ahir el màxim responsable del cos precisava que “l’únic que es pot confirmar és que el vehicle ha aparegut amb les rodes punxades i que es dóna la casualitat que és propietat del director adjunt del cos i que estava al pàrquing de la caserna”. Jordi Boixader va remarcar que ahir no podia “fer cap valoració al respecte” ni atribuir l’autoria a ningú, “perquè és un aparcament de Govern per al departament de bombers, però que està obert i pot entrar qualsevol i és un lloc de fàcil accés”.
Els màxims representants del sindicats de bombers van manifestar ahir que no tenien cap indici respecte dels danys provocats al cotxe del director adjunt del cos ni en sabien res sobre els fets. El vehicle de Sergi Flucha restava ahir aparcat al mateix recinte on van succeir els fets sense rodes en espera de substituir els pneumàtics danyats.
L’ABA exposa al PS el desacord amb el projecte de llei
Els màxims representants de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) es van reunir ahir a la tarda amb el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, per exposar-li la situació per la qual passa el cos i les discrepàncies que mantenen amb la direcció. En la trobada, els efectius de salvament van explicar al líder del PS que el projecte de llei que ha elaborat el Govern és un text “d’Antoni Riberaygua i del PLA, no pas dels bombers” i també que han presentat un recurs al decret de l’executiu en considerar que hi ha aspectes que proposa que no són correctes. Precisament sobre la llei, Bartumeu considera que, atesa la situació que viuen actualment els liberals, “al setembre el Consell General votarà la llei de la Seguretat Social i la legislatura estarà acabada”. Per tant, com molts altres textos, el dels bombers es quedarà aparcat. “Serà difícil en un trimestre poder treballar en condicions, en un moment en què el Govern i el seu grup parlamentari estan barallats”, va afegir-hi.
Fruit de la conversa amb l’ABA, Bartumeu veu que ha mancat “de forma aclaparadora” el diàleg amb els bombers per part del ministeri, una via que “hauria estat aconsellable”.
divendres, 27 de juny del 2008
L'Associació de Bombers explica al PS els seus arguments contra el reglament del servei
L'Associació de Bombers (ABA) s'ha reunit amb el president del grup Socialdemòcrata per explicar els neguits del col·lectiu. Entre altres coses, li han exposat les raons per les quals han interposat un recurs d'alçada en contra del reglament recentment aprovat.
També han expressat les seves reticències amb el projecte de llei de bombers. L'ABA té la intenció de reunir-se amb la resta de grups parlamentaris. Per la seva banda, Jaume Bartumeu ha explicat que considera que la situació de crispació entre la direcció i el cos no és bona i ha afegit que el fet que els bombers hagin deixat de fer el transport sanitari va en detriment del ciutadà.
També han expressat les seves reticències amb el projecte de llei de bombers. L'ABA té la intenció de reunir-se amb la resta de grups parlamentaris. Per la seva banda, Jaume Bartumeu ha explicat que considera que la situació de crispació entre la direcció i el cos no és bona i ha afegit que el fet que els bombers hagin deixat de fer el transport sanitari va en detriment del ciutadà.
dimarts, 24 de juny del 2008
L'ABA presenta recurs contra el decret de regulació dels Bombers
• Acusa Riberyagua d'incomplir la legalitat, tot i ser "ministre de Justícia"
• Creu que la norma aprovada dóna una potestat il.limitada a la cúpula d'Interior
L'Associació Bombers d'Andorra (ABA) va presentar ahir un recurs de reposició contra el decret de l'Executiu que regula el Cos mentre el Consell General no dóna llum verd al projecte de llei entrat a tràmit en les darreres setmanes. Des del sindicat, s'argumenta que el decret contradiu la legalitat vigent i que és tan imprecís que deixa en mans de la cúpula d'Interior un poder gairebé il.limitat.
Un dels punts principals de l'oposició de l'ABA al decret ve motivat per l'atorgament del càrrec de director adjunt a Jordi Fluchà. Segons va explicar el vicepresident del sindicat, Joan Torra, "l'article 34 de la llei de Funció Pública estableix que els càrrecs directius han de ser dels grups A i B i Fluchà és del C1". Per això, des de l'ABA s'acusa el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, d'incomplir la legalitat. "El ministre de Justícia no compleix la llei", va remarcar Torra.
Amb tot, el vicepresident del sindicat va voler deixar clar que el recurs de reposició presentat ahir "no és un recurs contra la persona del director adjunt, sinó contra un ministre que no compleix les lleis". D'aquesta manera, Torra sortia al pas als rumors sobre un suposat mobbing d'alguns membres del cos a Fluchà que han circulat en els dar-
rers mesos.
Segons l'ABA, els incompliments de la legalitat no s'acaben amb el nomenament de Fluchà com a director adjunt, sinó que el Govern també ha incomplert la llei de Funció Pública perquè aquesta dóna potestat a l'Executiu per determinar les funcions del cos i el decret aprovat fa precisament tot el contrari. "El Govern no determina res i dóna potestat a la direcció per fer el que vulgui a partir d'ara", es va queixar el vicepresident del sindicat.
L'Executiu té dos mesos per contestar al recurs dels Bombers més un mes de pròrroga. Tot i que no es perden les esperances, des del sindicat es preveu que la resposta del Govern sigui negativa o sigui un silenci administratiu (també negatiu), fet que no deixaria una altra sortida que la d'optar per la via contenciosa. Torra es va mostrar disposat a acabar als tribunals, si fos necessari, "no tant perquè se'ns doni la raó, sinó per poder seguir recordant que s'ha incomplert la llei". Un recurs en la via contenciosa tensaria la corda encara més, especialment després que Riberaygua afirmés que deixarà el càrrec si un tribunal, "en última instància", tomba la reforma.
• Creu que la norma aprovada dóna una potestat il.limitada a la cúpula d'Interior
L'Associació Bombers d'Andorra (ABA) va presentar ahir un recurs de reposició contra el decret de l'Executiu que regula el Cos mentre el Consell General no dóna llum verd al projecte de llei entrat a tràmit en les darreres setmanes. Des del sindicat, s'argumenta que el decret contradiu la legalitat vigent i que és tan imprecís que deixa en mans de la cúpula d'Interior un poder gairebé il.limitat.
Un dels punts principals de l'oposició de l'ABA al decret ve motivat per l'atorgament del càrrec de director adjunt a Jordi Fluchà. Segons va explicar el vicepresident del sindicat, Joan Torra, "l'article 34 de la llei de Funció Pública estableix que els càrrecs directius han de ser dels grups A i B i Fluchà és del C1". Per això, des de l'ABA s'acusa el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, d'incomplir la legalitat. "El ministre de Justícia no compleix la llei", va remarcar Torra.
Amb tot, el vicepresident del sindicat va voler deixar clar que el recurs de reposició presentat ahir "no és un recurs contra la persona del director adjunt, sinó contra un ministre que no compleix les lleis". D'aquesta manera, Torra sortia al pas als rumors sobre un suposat mobbing d'alguns membres del cos a Fluchà que han circulat en els dar-
rers mesos.
Segons l'ABA, els incompliments de la legalitat no s'acaben amb el nomenament de Fluchà com a director adjunt, sinó que el Govern també ha incomplert la llei de Funció Pública perquè aquesta dóna potestat a l'Executiu per determinar les funcions del cos i el decret aprovat fa precisament tot el contrari. "El Govern no determina res i dóna potestat a la direcció per fer el que vulgui a partir d'ara", es va queixar el vicepresident del sindicat.
L'Executiu té dos mesos per contestar al recurs dels Bombers més un mes de pròrroga. Tot i que no es perden les esperances, des del sindicat es preveu que la resposta del Govern sigui negativa o sigui un silenci administratiu (també negatiu), fet que no deixaria una altra sortida que la d'optar per la via contenciosa. Torra es va mostrar disposat a acabar als tribunals, si fos necessari, "no tant perquè se'ns doni la raó, sinó per poder seguir recordant que s'ha incomplert la llei". Un recurs en la via contenciosa tensaria la corda encara més, especialment després que Riberaygua afirmés que deixarà el càrrec si un tribunal, "en última instància", tomba la reforma.
L’ABA presenta un recurs de reposició contra el decret amb vistes a la Batllia
L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va presentar ahir a l’edifici administratiu del Govern un recurs de reposició per demanar la nul·litat de ple dret del decret de reestructuració del cos especial, en considerar que es tracta d’un "decret en blanc". Segons va explicar ahir el vicepresident del sindicat, Joan Torra, "el text està obert a tot, no concreta res i hauria de preveure qüestions més detallades sobre el funcionament o l’organització". En aquest sentit, Torra va explicar que aquest fet comporta situacions com la creada amb el principi de mobilitat que, tal com havia apuntat anteriorment, que atemptaria contra els criteris de concurs i oposició aplicats fins ara.
Si bé es preveia que es presentés un recurs d’alçada, després d’assessorar-se legalment, l’associació ha optat pel recurs de reposició, amb l’objectiu d’agilitzar el procés i poder portar el decret a la Batllia en un termini d’entre dos i tres mesos. Així, un cop transcorreguts els dos mesos després de la presentació, es podria recórrer als tribunals en cas de silenci administratiu, sempre que el procés no es prorrogués un mes suplementari.
El sindicat de bombers va acompanyar el recurs de les últimes cinc o sis notes informatives rebudes pel sistema de correu intern, que tracten sobre qüestions com les afectacions de parcs i de les àrees o els objectius del Gada. Sobre aquesta última, Torra va explicar que tots els agents han tornat el document signat i han afegit que "no hi estan conformes, ja que no han fet l’entrevista amb el gestor, que encara no ha estat assignat". Sobre l’ús del correu intern, el vicepresident de l’ABA va assenyalar: "Ens estem plantejant demanar que hi hagi un mitjà de comunicació vàlid, ja que en aquests moments hi ha gent que no obre el correu i no pot saber les consignes de la direcció."
Pel que fa a les notes internes sobre les afectacions i l’aplicació del principi de mobilitat, Torra va explicar que "tot i que no quadri amb el principi de mobilitat, estem esperant que ens diguin quines són les noves destinacions, després que ens enviessin unes sol·licituds perquè emplenéssim a quina caserna volem anar i a quina àrea volem pertànyer".
Així mateix, el vicepresident de l’associació va reiterar que el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, "incompleix l’article 34 de la Llei de la Funció Pública, ja que va nomenar com a director adjunt un funcionari del grup C, quan només podia ser de l’A o el B. D’aquesta manera, en el recurs de reposició s’apunta que aquesta decisió, "a més de ser il·legal, perjudica les sis persones que són al grup B, ja que els han tallat la carrera".
guàrdies reconduïdes
El líder sindical també va posar en dubte que els torns de dotze hores es comencin a aplicar a partir de principis de juliol, tal com estava previst, i va lamentar que "en els últims dies s’estan fent guàrdies reconduïdes, de manera que ens poden canviar l’horari i haver d’anar a treballar un dia diferent del previst, amb un termini de 24 hores".
diumenge, 22 de juny del 2008
El reglament de Bombers del 1980 ja preveia torns de 8 i 24 hores
• La polèmica figura del director adjunt també estava contemplada
• La regulació de fa 28 anys era molt més genèrica que el projecte de llei actual
Tot i que ha esdevingut un dels punts més controvertits del projecte de llei qualificada de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, la possibilitat que els torns de treball oscil.lessin entre les 8 i les 24 hores ja estava prevista en el reglament d'organització del cos de Bombers del 1980, encara en vigor.
"L'horari de treball del personal professional, estigui o no allotjat a la caserna, queda fixat en 24 hores de servei seguides i 24 hores de descans. El torn de treball quotidià a la caserna queda fixat en 8 hores per dia." Així ho estableix el reglament aprovat pel Consell General el 1980, una època en què, tal com es desprèn de la lectura del text, bona part del personal residia a la caserna. Els torns de treball eren, doncs, de 8 hores, i les guàrdies, de 24, però amb només 24 hores de descans. Amb el temps, tot i que el reglament continua en vigor, la durada dels torns s'ha equiparat a la de les guàrdies de 24 hores, per bé que ampliant el temps de descans entre guàrdies.
Sigui com sigui, el redactat del 1980 no difereix gaire del del projecte de llei que l'Executiu acaba de remetre al Consell: "Guàrdies que poden ser de 8 hores. Les guàrdies poden tenir fins a una durada màxima de 24 hores", diu el text actual. El dels horaris, a més, no és l'únic punt polèmic de la reestructuració actual que ja estava previst el 1980, ja que el reglament de fa 28 anys ja preveia la figura del director adjunt i li donava un paper concret en la comissió administrativa que regia el cos. Altres membres de la comissió, com ara el conseller delegat de serveis públics, ja han desaparegut amb la posada en marxa de l'Executiu el 1982 i la Constitució del 1993.
Més enllà dels punts de coincidència, la regulació de 1980 era molt més genèrica que el projecte de llei actual, que detalla i precisa les funcions, atribucions, drets i deures dels membres del cos.
CURIOSITATS
El reglament del Servei d'Incendis i Salvament del 1980 data d'una època en què els bombers residien a la caserna i conté diverses disposicions de convivència que, llegides 28 anys després, resulten curioses. Es disposa, per exemple, que els bombers i les seves famílies mantinguin relacions cordials per no comprometre "la bona harmonia que ha d'existir a la caserna". Es prohibeix als fills dels bombers jugar dins de les dependències del parc, així com freqüentar l'habitatge privat durant les hores de treball. Altres interdiccions són les referides a rebre visites durant les hores de treball o aturar-se als portals d'entrada a la caserna i desplaçar-se als comerços propers. Per bé que no tot eren prohibicions, ja que també es facultava els bombers a prendre una consumició al bar interior durant el quart d'hora de lleure.
• La regulació de fa 28 anys era molt més genèrica que el projecte de llei actual
Tot i que ha esdevingut un dels punts més controvertits del projecte de llei qualificada de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, la possibilitat que els torns de treball oscil.lessin entre les 8 i les 24 hores ja estava prevista en el reglament d'organització del cos de Bombers del 1980, encara en vigor.
"L'horari de treball del personal professional, estigui o no allotjat a la caserna, queda fixat en 24 hores de servei seguides i 24 hores de descans. El torn de treball quotidià a la caserna queda fixat en 8 hores per dia." Així ho estableix el reglament aprovat pel Consell General el 1980, una època en què, tal com es desprèn de la lectura del text, bona part del personal residia a la caserna. Els torns de treball eren, doncs, de 8 hores, i les guàrdies, de 24, però amb només 24 hores de descans. Amb el temps, tot i que el reglament continua en vigor, la durada dels torns s'ha equiparat a la de les guàrdies de 24 hores, per bé que ampliant el temps de descans entre guàrdies.
Sigui com sigui, el redactat del 1980 no difereix gaire del del projecte de llei que l'Executiu acaba de remetre al Consell: "Guàrdies que poden ser de 8 hores. Les guàrdies poden tenir fins a una durada màxima de 24 hores", diu el text actual. El dels horaris, a més, no és l'únic punt polèmic de la reestructuració actual que ja estava previst el 1980, ja que el reglament de fa 28 anys ja preveia la figura del director adjunt i li donava un paper concret en la comissió administrativa que regia el cos. Altres membres de la comissió, com ara el conseller delegat de serveis públics, ja han desaparegut amb la posada en marxa de l'Executiu el 1982 i la Constitució del 1993.
Més enllà dels punts de coincidència, la regulació de 1980 era molt més genèrica que el projecte de llei actual, que detalla i precisa les funcions, atribucions, drets i deures dels membres del cos.
CURIOSITATS
El reglament del Servei d'Incendis i Salvament del 1980 data d'una època en què els bombers residien a la caserna i conté diverses disposicions de convivència que, llegides 28 anys després, resulten curioses. Es disposa, per exemple, que els bombers i les seves famílies mantinguin relacions cordials per no comprometre "la bona harmonia que ha d'existir a la caserna". Es prohibeix als fills dels bombers jugar dins de les dependències del parc, així com freqüentar l'habitatge privat durant les hores de treball. Altres interdiccions són les referides a rebre visites durant les hores de treball o aturar-se als portals d'entrada a la caserna i desplaçar-se als comerços propers. Per bé que no tot eren prohibicions, ja que també es facultava els bombers a prendre una consumició al bar interior durant el quart d'hora de lleure.
divendres, 20 de juny del 2008
La llei de Bombers arriba al Consell amb petits canvis respecte al 2004
Es concreten les funcions dels membres del cos i la distribució territorial
• Queda clar que el personal administratiu es regeix per la llei de la Funció Pública
El Consell General va admetre a tràmit el projecte de llei qualificada de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, és a dir del cos de Bombers, dimecres passat. Tal com ja es va anunciar, el text enviat per l'Executiu és molt similar al del projecte del 2004, per bé que presenta algunes modificacions que no deixen de ser significatives. Els grups parlamentaris ara tenen tot l'estiu per endavant per presentar esmenes, ja que el termini finalitza l'11 de setembre.
Més enllà de la desaparició de tots els articles referents a la protecció civil, una matèria que serà objecte d'una legislació específica, s'han introduït modificacions en l'articulat referent a l'àmbit d'actuació, les funcions, les competències, el personal administratiu i la formació, així com també en el paper del Ministeri d'Interior en tant que responsable.
El projecte de llei estableix, per bé que de manera genèrica, la nova distribució territorial dels efectius i de les casernes ja avançada en el decret aprovat fa unes setmanes per l'Executiu. Així doncs, la llei consagra la divisió del territori en dos sectors: un, integrat per Sant Julià, Andorra la Vella, la Massana i Ordino i un altre format per Canillo, Encamp i Escaldes. Pel que fa a les funcions dels membres del cos, el nou projecte hi afegeix una funció més respecte al del 2004: la de fer les inspeccions previstes per la normativa vigent. També pel que fa a les competències hi ha alguna diferència: si el projecte del 2004 disposava que l'evacuació temporal preventiva es podia perllongar més enllà de les 24 hores mentre existissin circumstàncies de risc, el text actual requereix autorització judicial per poder superar el llindar de les 24 hores.
El projecte actual també deixa més clar el règim dels administratius adscrits al cos de Bombers, com és el cas de les telefonistes, especificant que formen part de l'administració general i que estan regits per la llei de Funció Pública.
POLÈMIC DRET DE MANIFESTACIÓ
El projecte de llei manté un article en què es prohibeix als Bombers manifestar-se de manera pública en la defensa dels seus drets laborals vestits amb l'uniforme i amb el material o els vehicles del cos. És un dels punts que portarà algun problema amb el sindicat dels Bombers, ja que es considera que la prohibició de manifestar-se amb l'uniforme ha quedat antiquada. Un supòsit diferent és el de manifestar-se amb els vehicles.
• Queda clar que el personal administratiu es regeix per la llei de la Funció Pública
El Consell General va admetre a tràmit el projecte de llei qualificada de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, és a dir del cos de Bombers, dimecres passat. Tal com ja es va anunciar, el text enviat per l'Executiu és molt similar al del projecte del 2004, per bé que presenta algunes modificacions que no deixen de ser significatives. Els grups parlamentaris ara tenen tot l'estiu per endavant per presentar esmenes, ja que el termini finalitza l'11 de setembre.
Més enllà de la desaparició de tots els articles referents a la protecció civil, una matèria que serà objecte d'una legislació específica, s'han introduït modificacions en l'articulat referent a l'àmbit d'actuació, les funcions, les competències, el personal administratiu i la formació, així com també en el paper del Ministeri d'Interior en tant que responsable.
El projecte de llei estableix, per bé que de manera genèrica, la nova distribució territorial dels efectius i de les casernes ja avançada en el decret aprovat fa unes setmanes per l'Executiu. Així doncs, la llei consagra la divisió del territori en dos sectors: un, integrat per Sant Julià, Andorra la Vella, la Massana i Ordino i un altre format per Canillo, Encamp i Escaldes. Pel que fa a les funcions dels membres del cos, el nou projecte hi afegeix una funció més respecte al del 2004: la de fer les inspeccions previstes per la normativa vigent. També pel que fa a les competències hi ha alguna diferència: si el projecte del 2004 disposava que l'evacuació temporal preventiva es podia perllongar més enllà de les 24 hores mentre existissin circumstàncies de risc, el text actual requereix autorització judicial per poder superar el llindar de les 24 hores.
El projecte actual també deixa més clar el règim dels administratius adscrits al cos de Bombers, com és el cas de les telefonistes, especificant que formen part de l'administració general i que estan regits per la llei de Funció Pública.
POLÈMIC DRET DE MANIFESTACIÓ
El projecte de llei manté un article en què es prohibeix als Bombers manifestar-se de manera pública en la defensa dels seus drets laborals vestits amb l'uniforme i amb el material o els vehicles del cos. És un dels punts que portarà algun problema amb el sindicat dels Bombers, ja que es considera que la prohibició de manifestar-se amb l'uniforme ha quedat antiquada. Un supòsit diferent és el de manifestar-se amb els vehicles.
dijous, 19 de juny del 2008
dimecres, 18 de juny del 2008
La retallada del pressupost afectarà els cossos especials
• Riberaygua assegura que es mantindran les "prioritats"
• L'ABA pressuposa que afectarà la millora de les casernes i el seu proveïment
El ministeri va iniciar ahir la ronda de reunions amb les direccions per veure com afectarà la retallada del pressupost governamental a les diferents àrees de l'Administració.
El ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, va declarar ahir que en tot cas "el nostre projecte continuarà avançant", referint-se a la implantació del model de Policia de proximitat. De fet, el ministre va idnicar que "l'ordre públic és una prioritat per al Govern" i que en cap cas es "posarà en entredit el compromís del nou projecte".
Referent a la retallada de la despesa, Riberaygua va assegurar que encara no s'ha decidit quines seran les partides que es reduiran, però que es procurarà "demorar projectes que no s'hagin iniciat o engegar correccions pressupostàries de projectes incipients". El titular d'Interior i Justícia va qualificar l'actuació del Ministeri de Finances com un "acte de responsabilitat", assegurant que "hem de fer pinya tots" i que "ens hem d'estrènyer el cinturó".
RETALLADES
Des de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), temen que les retallades pressupostàries afectin les millores de les casernes i el proveïment de nou material.
Tot i que el decret de modernització del cos de Bombers preveu aquestes millores a curt i mig termini, els Bombers són escèptics. El president de l'ABA, Israel Amigó, va assenyalar que es tracta "d'un redactat de bones intencions" que, en lloc de millorar les instal.lacions, hauria d'optimitzar recursos en la gerència del cos, que ha passat de ser dirigida per una sola persona a ser portada "per un director, un director adjunt, un assessor i un de protecció civil" amb els costos conseqüents.
• L'ABA pressuposa que afectarà la millora de les casernes i el seu proveïment
El ministeri va iniciar ahir la ronda de reunions amb les direccions per veure com afectarà la retallada del pressupost governamental a les diferents àrees de l'Administració.
El ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, va declarar ahir que en tot cas "el nostre projecte continuarà avançant", referint-se a la implantació del model de Policia de proximitat. De fet, el ministre va idnicar que "l'ordre públic és una prioritat per al Govern" i que en cap cas es "posarà en entredit el compromís del nou projecte".
Referent a la retallada de la despesa, Riberaygua va assegurar que encara no s'ha decidit quines seran les partides que es reduiran, però que es procurarà "demorar projectes que no s'hagin iniciat o engegar correccions pressupostàries de projectes incipients". El titular d'Interior i Justícia va qualificar l'actuació del Ministeri de Finances com un "acte de responsabilitat", assegurant que "hem de fer pinya tots" i que "ens hem d'estrènyer el cinturó".
RETALLADES
Des de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), temen que les retallades pressupostàries afectin les millores de les casernes i el proveïment de nou material.
Tot i que el decret de modernització del cos de Bombers preveu aquestes millores a curt i mig termini, els Bombers són escèptics. El president de l'ABA, Israel Amigó, va assenyalar que es tracta "d'un redactat de bones intencions" que, en lloc de millorar les instal.lacions, hauria d'optimitzar recursos en la gerència del cos, que ha passat de ser dirigida per una sola persona a ser portada "per un director, un director adjunt, un assessor i un de protecció civil" amb els costos conseqüents.
Els bombers recorreran contra el decret del Govern de reforma del cos
Riberaygua “celebra” que el col·lectiu actuï per la via legal si no està d’acord amb el text
L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) prendrà mesures contra el decret de reforma del cos perquè considera que incompleix alguns preceptes de la Llei de la Funció Pública.
• El col·lectiu que representa el cos especial té previst, durant la setmana vinent, presentar un recurs de nul·litat contra el text elaborat pel ministeri on s’estableix la remodelació del cos. “I segons la resposta que doni el Govern, continuarem per la via judicial”, van advertir els representants de l’ABA. Els punts que no aproven des del sindicat fan referència al nomenament de les places de director i a la mobilitat dels bombers dins del cos. En aquest sentit, va assenyalar que, segons la Llei de la Funció Pública, la persona que sigui designada a la direcció ha de ser titular de les places de llocs de treball incloses en uns grups concrets de classificació (Ai B), en els quals no s’hi troba l’actual director adjunt, Sergi Flucha. “Ell prové del C. Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i sabem que al grup B hi havia sis persones que podrien ocupar la direcció adjunta, però el ministre va prescindir d’ells”, va posar en relleu el vicepresident de l’ABA, Joan Torra.
També es queixen que, segons el decret del ministeri, si la direcció creu convenient reubicar alguns efectius cap a una altra caserna ho podrà fer sense tenir en compte l’antiguitat del funcionari. “Sembla que les proves que hagi passat el bomber per estar en una determinada caserna no tinguin valor; ara poden dir: ‘Tu aquí i tu allà’”, hi van afegir. “El decret no deixa de ser únicament un redactat de bones intencions i prou”, va dir el president del col·lectiu, Israel Amigó.
Per la seva banda, el ministre d’Interior, Antoni Riberaygua, en ser preguntat sobre la mesura dels bombers, va celebrar la iniciativa: “Em sembla molt positiu, perquè és en el terreny de la via judicial on s’han de moure les coses. Si l’ABA no està d’acord amb alguna cosa aquesta és la manera d’actuar.”
L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) prendrà mesures contra el decret de reforma del cos perquè considera que incompleix alguns preceptes de la Llei de la Funció Pública.
• El col·lectiu que representa el cos especial té previst, durant la setmana vinent, presentar un recurs de nul·litat contra el text elaborat pel ministeri on s’estableix la remodelació del cos. “I segons la resposta que doni el Govern, continuarem per la via judicial”, van advertir els representants de l’ABA. Els punts que no aproven des del sindicat fan referència al nomenament de les places de director i a la mobilitat dels bombers dins del cos. En aquest sentit, va assenyalar que, segons la Llei de la Funció Pública, la persona que sigui designada a la direcció ha de ser titular de les places de llocs de treball incloses en uns grups concrets de classificació (Ai B), en els quals no s’hi troba l’actual director adjunt, Sergi Flucha. “Ell prové del C. Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats i sabem que al grup B hi havia sis persones que podrien ocupar la direcció adjunta, però el ministre va prescindir d’ells”, va posar en relleu el vicepresident de l’ABA, Joan Torra.
També es queixen que, segons el decret del ministeri, si la direcció creu convenient reubicar alguns efectius cap a una altra caserna ho podrà fer sense tenir en compte l’antiguitat del funcionari. “Sembla que les proves que hagi passat el bomber per estar en una determinada caserna no tinguin valor; ara poden dir: ‘Tu aquí i tu allà’”, hi van afegir. “El decret no deixa de ser únicament un redactat de bones intencions i prou”, va dir el president del col·lectiu, Israel Amigó.
Per la seva banda, el ministre d’Interior, Antoni Riberaygua, en ser preguntat sobre la mesura dels bombers, va celebrar la iniciativa: “Em sembla molt positiu, perquè és en el terreny de la via judicial on s’han de moure les coses. Si l’ABA no està d’acord amb alguna cosa aquesta és la manera d’actuar.”
dimarts, 17 de juny del 2008
El sindicat considera que el principi de mobilitat vulnera el sistema de concurs
L’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va apuntar ahir que el principi de mobilitat inclòs en el decret que regula la reestructuració del cos vulnera el sistema de concurs i oposició que s’ha utilitzat fins ara, tal com està regulat en la Llei de la Funció Pública i en el reglament de selecció, promoció i carrera professional. En aquest sentit, el president de l’ABA, Israel Amigó, va assegurar que "no pot ser que una persona hagi estat lluitant per estar en una determinada caserna mitjançant el sistema de concurs i que ara s’apliqui el principi de mobilitat obligatòria". Es tracta d’un dels arguments que va aportar ahir el sindicat per justificar la presentació d’un recurs d’alçada contra el decret presentat pel Govern.
Així mateix, els representants dels bombers van reiterar que la manca de formació del director adjunt, Sergi Flucha, atempta també contra la Llei de la Funció Pública, ja que Flucha prové del grup C, mentre que la norma estableix que aquest alt càrrec està reservat a funcionaris "que estiguin inclosos en el grup A i en el grup B". Així mateix, el vicepresident del sindicat, Joan Torra, va afegir que "la llei manté que el funcionari designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball, i nosaltres ja ho hem posat en dubte més d’una vegada".
Pel que fa al principi de mobilitat, pel qual el decret marca uns criteris geogràfics i funcionals en funció de les necessitats de servei, el sindicat va al·legar que el reglament de selecció, promoció i carrera professional estableix una sèrie de criteris que no s’adiuen amb el contingut del decret. Així, el reglament fixa que el principi de mobilitat es pot aplicar en cas de reubicació de funcionaris, comissió de serveis o trasllat. Sobre aquesta qüestió, Torra va apuntar que "entenem que la gent té uns drets i que s’han de respectar". Així mateix, el vicepresident de l’associació va afegir que "hi ha d’haver una llei que reguli tot això, però cal que les coses es facin com s’han de fer".
Davant d’aquests fets, l’associació sindical presentarà la setmana vinent un recurs d’alçada amb l’objectiu que la normativa es declari nul·la de ple dret. Així mateix, l’ABA no descarta portar l’assumpte a la Batllia si el procés no prospera per la via administrativa. "Farem els corresponents recursos d’alçada i continuarem amb la via judicial que escaigui, ja que hi ha un clar incompliment de l’article 34 de la Llei de la Funció Pública", va al·legar Torra.
resposta del ministre
De la seva banda, el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, va assegurar que "si l’associació de bombers entén que s’ha menystingut algun dret, la via que s’ha d’emprar és la legal, la jurídica i, per tant, aplaudeixo que l’ABA utilitzi el camí que ha escollit, ja que aquesta és la manera de fer les coses".
contenció pressupostària
D’altra banda, l’associació creu que la contenció pressupostària prevista pel ministeri de Finances pot afectar la millora de les casernes, del parc mòbil i del material. En aquest sentit, Torra va explicar que, a més de les inversions que falten per realitzar a la caserna d’Andorra la Vella, s’ha d’ampliar també la de Canillo per poder acollir més agents.
optimització de recursos
Així mateix, Amigó va increpar el Govern dient que "tot i que s’ha parlat sempre d’optimització de recursos, s’estan gastant una fortuna en personal i la feina no és millor, la gestió i l’organització són cada vegada pitjors i el clima laboral no ha millorat". En aquest sentit, el president de l’associació va argumentar que l’anterior director "cobrava uns 4.000 o 5.000 euros" i assumia també la protecció civil, mentre que actualment es paga a un director i un director adjunt de bombers, un assessor i un director de protecció civil, per una quantitat que Amigó va xifrar en "uns 35.000 euros al mes". Així mateix, el sindicat va recordar que "a aquesta xifra cal sumar-hi les 40 persones que s’han contractat i les 17 ambulàncies que s’han adquirit per al transport sanitari".
Així mateix, els representants dels bombers van reiterar que la manca de formació del director adjunt, Sergi Flucha, atempta també contra la Llei de la Funció Pública, ja que Flucha prové del grup C, mentre que la norma estableix que aquest alt càrrec està reservat a funcionaris "que estiguin inclosos en el grup A i en el grup B". Així mateix, el vicepresident del sindicat, Joan Torra, va afegir que "la llei manté que el funcionari designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball, i nosaltres ja ho hem posat en dubte més d’una vegada".
Pel que fa al principi de mobilitat, pel qual el decret marca uns criteris geogràfics i funcionals en funció de les necessitats de servei, el sindicat va al·legar que el reglament de selecció, promoció i carrera professional estableix una sèrie de criteris que no s’adiuen amb el contingut del decret. Així, el reglament fixa que el principi de mobilitat es pot aplicar en cas de reubicació de funcionaris, comissió de serveis o trasllat. Sobre aquesta qüestió, Torra va apuntar que "entenem que la gent té uns drets i que s’han de respectar". Així mateix, el vicepresident de l’associació va afegir que "hi ha d’haver una llei que reguli tot això, però cal que les coses es facin com s’han de fer".
Davant d’aquests fets, l’associació sindical presentarà la setmana vinent un recurs d’alçada amb l’objectiu que la normativa es declari nul·la de ple dret. Així mateix, l’ABA no descarta portar l’assumpte a la Batllia si el procés no prospera per la via administrativa. "Farem els corresponents recursos d’alçada i continuarem amb la via judicial que escaigui, ja que hi ha un clar incompliment de l’article 34 de la Llei de la Funció Pública", va al·legar Torra.
resposta del ministre
De la seva banda, el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, va assegurar que "si l’associació de bombers entén que s’ha menystingut algun dret, la via que s’ha d’emprar és la legal, la jurídica i, per tant, aplaudeixo que l’ABA utilitzi el camí que ha escollit, ja que aquesta és la manera de fer les coses".
contenció pressupostària
D’altra banda, l’associació creu que la contenció pressupostària prevista pel ministeri de Finances pot afectar la millora de les casernes, del parc mòbil i del material. En aquest sentit, Torra va explicar que, a més de les inversions que falten per realitzar a la caserna d’Andorra la Vella, s’ha d’ampliar també la de Canillo per poder acollir més agents.
optimització de recursos
Així mateix, Amigó va increpar el Govern dient que "tot i que s’ha parlat sempre d’optimització de recursos, s’estan gastant una fortuna en personal i la feina no és millor, la gestió i l’organització són cada vegada pitjors i el clima laboral no ha millorat". En aquest sentit, el president de l’associació va argumentar que l’anterior director "cobrava uns 4.000 o 5.000 euros" i assumia també la protecció civil, mentre que actualment es paga a un director i un director adjunt de bombers, un assessor i un director de protecció civil, per una quantitat que Amigó va xifrar en "uns 35.000 euros al mes". Així mateix, el sindicat va recordar que "a aquesta xifra cal sumar-hi les 40 persones que s’han contractat i les 17 ambulàncies que s’han adquirit per al transport sanitari".
L'Associació de Bombers presentarà un recurs d'alçada contra el decret de modernització del cos
L'Associació de Bombers ha demanat de manera formal tots els estudis en què s'ha basat el ministeri per redactar el decret de modernització del cos al qual presentaran un recurs d¡alçada. A més, han parlat de la situació de crisi per la qual passa el Govern amb la retallada del pressupost, una retallada que afectarà el cos i que preveuen que passarà per deixar les inversions previstes per més endavant.
L'ABA preveu que la retallada pressupostària que patiran tots els departaments de l'administració general també afectarà bombers i, també, punts del nou decret per a la modernització del cos. Pot afectar, segons diuen, la renovació del material, del parc mòbil i de les casernes de la Massana i Canillo, que amb el nou pla han de poder acollir un nombre més gran de bombers. També han criticat els importants sous que cobren els dos directors, d'entre 5.000 i 6.000 euros, a més dels assessors, que segons afirmen cobren uns 15.000 euros al mes cadascun. També han explicat que la setmana que ve presentaran un recurs d'alçada demanant la nul·litat del decret de modernització del cos. Precisament el ministre de l'Interior s'ha pronunciat sobre aquest recurs. Han afegit que un dels punts del decret, que és la mobilitat, no respecta la feina que han fet durant anys ni els concursos aprovats per poder estar en cada caserna. Ara, segons diuen, la direcció podrà decidir on va cada bomber.
dissabte, 14 de juny del 2008
L'Associació de Bombers demana la nul·litat del decret de modernització del servei
L'Associació de Bombers presentarà un recurs d'alçada a Govern per demanar la nul·litat del decret de modernització del cos. Considera que s'han creat noves places que se salten les categories professionals marcades a la llei de la Funció Pública.
Resposta contundent la de l'Associació de Bombers: demana la nul·litat del decret de modernització del cos mitjançant un recurs d'alçada. Es basa en diferents aspectes marcats en el text aprovat ara fa dues setmanes. Un dels punts és la plaça del director adjunt. Assegura que, en entrar a la direcció del cos, ha passat de formar part de la categoria professional C a l'A, un fet no contemplat a la llei de la Funció Pública. Segons el president de l'associació, un treballador per a ser ascendit a direcció ha de provenir de la categoria B. Per això l'associació denuncia que s'ascendeix persones sense passar per concurs.
dimecres, 11 de juny del 2008
El decret d'aprovació del pla estratègic per la modernització dels bombers es publica al BOPA
El decret d'aprovació del pla estratègic per a la modernització del Departament de bombers s'ha publicat aquest dimecres al BOPA. Un decret que es va presentar la setmana passada després de la seva aprovació per part del Consell de Ministres.
El text té com a principal objectiu regular el funcionament del cos en tots els seus aspectes, a més de preveure una inversió en la renovació del parc mòbil entre d'altres. El decret que s'ha publicat aquest dimecres entra en vigor aquest dijous mateix. Amb aquest text el cos de bombers disposa ara d'un nou marc reglamentari que té diferents eixos a seguir. D'una banda, es pretén la modernització del departament; de l'altra, especificar-ne l`estructuctura organitzativa i, finalment, potenciar la mobilitat geogràfica dels bombers.
La modernització del cos també passa per una inversió prevista, la quantitat de la qual no s'ha fet pública, i que estarà destinada a la millora de les casernes, particularment les de Canillo i la Massana. L'aportació econòmica també va dirigida a l'adequació dels vehicles a les característiques dels serveis que es presten a partir d'ara, a la reposició de l'utillatge i la vestimenta. El text publicat al BOPA també apunta que era necessari no retardar més la modernització del cos, ja que s'havien notat dificultats operatives i organitzatives i, a més, una manera de treballar allunyada de les necessitats actuals de la societat andorrana.
Finalment, pel que fa a la llei, està previst que entri aviat a tràmit parlamentari. Aquest text legislatiu és el mateix que es va presentar el 2004 al Consell i que no es va poder tramitar per manca de temps. Ha patit, però, algunes variacions i s`han retirat els apartats que tractaven aspectes del 112 i de Protecció Civil que està previst que estiguin reflectits en una altra llei.
dilluns, 9 de juny del 2008
Riberaygua assegura que no aspira a cap càrrec quan acabi el mandat
El titular de Justícia i Interior garanteix que no té cap intenció d’optar a ser cap de Govern ni tampoc de repetir de ministre
• Antoni Riberaygua ha decidit sortir al pas de les travesses que el situen com un dels aspirants a ser cap de llista liberal per a les properes eleccions generals. El ministre de Justícia i Interior vol deixar clar que “en cap cas” aspira a substituir Albert Pintat com a cap de cartell del PLA en els comicis del 2009. La voluntat va més enllà. Afirma, a més, rotundament que tampoc aspirarà a cap càrrec ministerial o en el grup parlamen tari.
“La meva etapa de servei públic al país i al partit ja s’ha complert” i ara “em vull dedicar a d’altres coses perquè no he tingut mai aspiracions a ser cap de Govern”, segons va indicar el ministre. La decisió no significa deixar el partit, sinó col·laborar des d’altres llocs que no siguin la primera línia política.
Riberaygua es mostra força satisfet de la feina que s’ha portat endavant en un any al capdavant del ministeri de Justícia i Interior. “Ens havíem plantejat cinc grans projectes i en un any”, un cop presentat l’esborrany de la carrera judicial, “ja els haurem iniciat tots”, manifesta. Concretament el polític liberal es refereix fonamentalment a la reorganització del cos de policia amb la creació d’un servei de proximitat, la regulació del cos de bombers i la creació del centre de menors. Alguns d’aquests projectes han estat especialment complicats, sobretot pel que fa al cos d’extinció ja que, segons Riberaygua, l’oposició de bona part del personal a la possibilitat de flexibilitzar l’horari ha impedit que es poguessin negociar d’altres aspectes que ell considerava potser més importants, com ara aspectes de formació o la inversió necessària per millorar les condicions de treball i la seguretat.
Quant a la possibilitat que a curt termini pugui canviar d’opinió pel que fa a les aspiracions polítiques, el ministre recorda que “estic en aquest càrrec per un compromís contret personalment amb Albert Pintat i quan acabi la meva tasca tinc altres plans que no passen per la política”. Cal recordar que quan es va plantejar el debat successori de Marc Forné, Riberaygua ja era el favortit en la majoria de les travesses. Una enquesta entre els afiliats liberals el col·locava com el candidat ideal a cap de Govern, però ell mateix va apartar-se de la cursa. Posterioment, però, va compartir tiquet electoral amb Forné a la capital i va perdre.
La proposta 3+1 de Forné a Martí per compartir presidència
Que Marc Forné és un dels polítics liberals que més influència té o vol continuar tenint ningú no ho dubta. De fet, en el procés de reformulació del PLA, l’excap de Govern és un dels més actius. Sobretot després que accedís novament al comitè parroquial del partit a Andorra la Vella. Hi ha qui assegura que Forné no veuria gens malament, ben al contrari, poder tornar a aspirar a encapçalar el projecte electoral dels liberals. De fet, d’aliances prou que en busca. O, almenys, n’ha buscat. En aquest marc, fonts consultades han assegurat que Forné, fa un parell de mesos, va cercar el suport de l’actual cònsol d’Escaldes i antic cap del grup parlamentari, Antoni Martí. Marc Forné hauria proposat al polític escaldenc poder gaudir de la seva confiança per repetir com a candidat després del mandat d’Albert Pintat. L’oferiment hauria estat poder governar durant tres anys i el darrer tram de la legislatura que fos Martí qui agafés les regnes del Govern amb la intenció de ser el primer de la llista liberal en els comicis que, previsiblement, s’hauran de celebrar el 2013. Martí va rebutjar sense dubtar-ho l’oferiment, segons les fonts consultades, que no van descartar que l’exmàxim responsable de l’executiu durant deu anys no hagués fet alguna proposta similar a d’altres dirigents de la formació. No seria tampoc Forné l’únic que hauria pensat a fer mandats compartits. I tampoc no hauria estat l’únic a pensar en Martí. El suport del cònsol escaldenc és un dels béns més preuats que hi ha en l’entorn liberal.
CONCLUSIÓ: NO PODRÀ DIMITIR QUAN ELS BOMBERS GUANYIN A LA BATLLIA
divendres, 6 de juny del 2008
El sindicat dels bombers critica amb duresa la direcció i el ministeri
Membres del cos dubten de la capacitat de resposta si hi hagués un problema greu
• Tres representants del sindicat dels bombers van comunicar ahir a la tarda la “gran decepció” per l’actitud que va demostrar dimecres el ministre d’Interior, Antoni Riberaygua, mentre presentava el projecte de llei que haurà de regular el funcionament del cos. També van aprofitar per criticar durament la direcció actual, amb la qual no estan “gens d’acord”.
Israel Amigó, president del sindicat, va explicar que entre els bombers hi havia un sentiment generalitzat de por a una emergència gran, perquè dubtaven que l’actual direcció, encapçalada per Jordi Boixader, fos capaç de reaccionar correctament. Entre altres coses, denuncien un alentiment del protocol d’actuació, ja que actualment estan obligats a notificar-li personalment la majoria de les emergències abans d’actuar. A causa d’això, la sortida es retarda més de cinc minuts, un temps que consideren que pot arribar a ser vital.
Els bombers es van desdir del que fins ara ha estat el cavall de batalla més important, l’horari, i van assegurar que ja no és una qüestió que els interessi, perquè estan disposats a acceptar els torns que el ministre proposa. Joan Torra, vicepresident del col lectiu, va aclarir que “el que ens importa és el servei als ciutadans”.
D’altra banda, van assegurar que el ministre Riberaygua no va voler negociar amb ells en cap moment, sense fer cas a cap de les propostes que va formular. També van tornar a retreure-li les declaracions que ha fet en diverses entrevistes i dimecres a la roda de premsa del Govern, cosa que, segons els bombers, els posa en contra l’opinió pública.
• Tres representants del sindicat dels bombers van comunicar ahir a la tarda la “gran decepció” per l’actitud que va demostrar dimecres el ministre d’Interior, Antoni Riberaygua, mentre presentava el projecte de llei que haurà de regular el funcionament del cos. També van aprofitar per criticar durament la direcció actual, amb la qual no estan “gens d’acord”.
Israel Amigó, president del sindicat, va explicar que entre els bombers hi havia un sentiment generalitzat de por a una emergència gran, perquè dubtaven que l’actual direcció, encapçalada per Jordi Boixader, fos capaç de reaccionar correctament. Entre altres coses, denuncien un alentiment del protocol d’actuació, ja que actualment estan obligats a notificar-li personalment la majoria de les emergències abans d’actuar. A causa d’això, la sortida es retarda més de cinc minuts, un temps que consideren que pot arribar a ser vital.
Els bombers es van desdir del que fins ara ha estat el cavall de batalla més important, l’horari, i van assegurar que ja no és una qüestió que els interessi, perquè estan disposats a acceptar els torns que el ministre proposa. Joan Torra, vicepresident del col lectiu, va aclarir que “el que ens importa és el servei als ciutadans”.
D’altra banda, van assegurar que el ministre Riberaygua no va voler negociar amb ells en cap moment, sense fer cas a cap de les propostes que va formular. També van tornar a retreure-li les declaracions que ha fet en diverses entrevistes i dimecres a la roda de premsa del Govern, cosa que, segons els bombers, els posa en contra l’opinió pública.
Els Bombers se senten menyspreats per les declaracions de Riberaygua
• Amigó: "És un projecte ambiciós, però el primer que es fa sense Bombers"
• Remarquen que el conflicte no és pels torns, sinó per un bon servei als ciutadans
"Som bombers, volem fer de bombers i no ens deixen fer de bombers". Així de contundents es van mostrar els membres de l'Associació de Bombers d'Andor-
ra (ABA) ahir, per rebatre les declaracions del ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, sobre la reforma de la llei de Bombers.
El president de l'ens, Israel Amigó, va considerar les declaracions de Riberaygua com un menyspreu a la feina dels Bombers, indicant que "en un ambient de diàleg i transparència les declaracions del ministre sobren". De fet, com a resposta a les afirmacions de Riberaygua que definia la futura llei de Bombers com un "projecte molt ambiciós", Amigó va lamentar que "és el primer que es fa sense Bombers".
Remarcant que en tot el procés de diàleg amb el ministeri s'ha volgut assegurar el bon servei del cos als ciutadans i no "mantenir l'status quo d'aquest, Amigó va assenyalar que ja fa temps que els horaris i torns no són un problema en les negociacions, sinó la rapidesa en les actuacions, les garanties d'una assegurança o la gestió acurada del departament. De fet, els Bombers centren la seva demanda en un procés de diàleg cert, ja que asseguren que tot i que han participat en diverses reunions, no s'han tingut en compte les seves propostes. Entre aquestes, l'ABA indica que cal millorar la gestió, l'organització dels membres del cos i de tots els elements que intervenen en una sortida de Bombers i així optimitzar els recursos. Una de les demandes és que la direcció tingui coneixements tècnics.
TRANSPORT SANITARI
Pel que fa a l'organització, el vicepresident de l'ABA, Joan Torra, va tornar a treure a debat la qüestió del transport sanitari, assegurant que el nou protocol va en contra de les víctimes. El temps de reacció entre que s'alerta d'un incident i s'intervé és ara major que quan el transport sanitari el portaven a terme els propis Bombers. Si més no, així ho van assegurar ahir els portaveus del cos, asse-
nyalant que en ocasions han atès la víctima al lloc dels fets i han hagut d'esperar l'ambulància del SUM perquè fos aquesta la que realitzés el transport cap a l'Hospital. "Si la població es queixa que els Bombers arriben tard, no és culpa nostra, nosaltres obeïm ordres", va assegurar Amigó. Torra va indicar que tot i tenir el dret reconegut a ser informats, no coneixen el decret presentat ahir al Consell de Ministres. Tot i així, Amigó va declarar que, segons la informació que se'ls ha donat sobre la reforma, el titular d'Interior ha fet cas omís dels dos estudis realitzats per l'assessor francès contractat a tal efecte, això com de les propostes fetes des del col.lectiu en les vuit reunions mantingudes.
• Remarquen que el conflicte no és pels torns, sinó per un bon servei als ciutadans
"Som bombers, volem fer de bombers i no ens deixen fer de bombers". Així de contundents es van mostrar els membres de l'Associació de Bombers d'Andor-
ra (ABA) ahir, per rebatre les declaracions del ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, sobre la reforma de la llei de Bombers.
El president de l'ens, Israel Amigó, va considerar les declaracions de Riberaygua com un menyspreu a la feina dels Bombers, indicant que "en un ambient de diàleg i transparència les declaracions del ministre sobren". De fet, com a resposta a les afirmacions de Riberaygua que definia la futura llei de Bombers com un "projecte molt ambiciós", Amigó va lamentar que "és el primer que es fa sense Bombers".
Remarcant que en tot el procés de diàleg amb el ministeri s'ha volgut assegurar el bon servei del cos als ciutadans i no "mantenir l'status quo d'aquest, Amigó va assenyalar que ja fa temps que els horaris i torns no són un problema en les negociacions, sinó la rapidesa en les actuacions, les garanties d'una assegurança o la gestió acurada del departament. De fet, els Bombers centren la seva demanda en un procés de diàleg cert, ja que asseguren que tot i que han participat en diverses reunions, no s'han tingut en compte les seves propostes. Entre aquestes, l'ABA indica que cal millorar la gestió, l'organització dels membres del cos i de tots els elements que intervenen en una sortida de Bombers i així optimitzar els recursos. Una de les demandes és que la direcció tingui coneixements tècnics.
TRANSPORT SANITARI
Pel que fa a l'organització, el vicepresident de l'ABA, Joan Torra, va tornar a treure a debat la qüestió del transport sanitari, assegurant que el nou protocol va en contra de les víctimes. El temps de reacció entre que s'alerta d'un incident i s'intervé és ara major que quan el transport sanitari el portaven a terme els propis Bombers. Si més no, així ho van assegurar ahir els portaveus del cos, asse-
nyalant que en ocasions han atès la víctima al lloc dels fets i han hagut d'esperar l'ambulància del SUM perquè fos aquesta la que realitzés el transport cap a l'Hospital. "Si la població es queixa que els Bombers arriben tard, no és culpa nostra, nosaltres obeïm ordres", va assegurar Amigó. Torra va indicar que tot i tenir el dret reconegut a ser informats, no coneixen el decret presentat ahir al Consell de Ministres. Tot i així, Amigó va declarar que, segons la informació que se'ls ha donat sobre la reforma, el titular d'Interior ha fet cas omís dels dos estudis realitzats per l'assessor francès contractat a tal efecte, això com de les propostes fetes des del col.lectiu en les vuit reunions mantingudes.
dijous, 5 de juny del 2008
L’ABA diu que la reorganització s’ha fet al marge dels bombers i de l’assessor
"Ens sentim decebuts i enganyats, perquè es vol fer veure una cosa que no és. Hem fet aportacions, però no hem pogut participar en el projecte." Amb aquestes paraules, el president de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), Israel Amigó, va voler deixar clar que el sindicat no ha pogut negociar de forma efectiva la reforma del cos de bombers presentada dimecres pel ministeri de Justícia i Interior. El vicepresident de l’associació, Joan Torra, va matisar que "es va agafar el compromís que els lletrats del ministeri i del sindicat actualitzessin la llei, però això es va trencar quan se’ns va enviar un correu que deia que si hi volíem presentar al·legacions havia de ser de forma unilateral".
"S’ha dit que s’ha preparat un projecte molt ambiciós, però pot ser el primer projecte que es faci sense els bombers, de manera que no sé si s’encertarà gaire amb els objectius", va afegir Amigó, que va assegurar que "ningú no sap exactament què s’ha presentat a la llei". Així mateix, el president del sindicat va apuntar: "Volem que realment puguem entrar en una negociació. Parlem de donar un bon servei i si no sabem gestionar i organitzar-nos difícilment el podrem donar."
Torra va posar com a exemples de la manca de consens amb el ministeri el fet que l’última còpia de l’avantprojecte a què va tenir accés l’ABA no inclogués les millores en l’assegurança promeses pel cap de Govern, Albert Pintat, o la prohibició de manifestar-se públicament amb l’uniforme. "El 2004 vam elevar un informe, segons el qual l’uniforme és el que ens identifica, i això no ha canviat", va assegurar el vicepresident del sindicat. D’altra banda, Torra va explicar: "Estàvem d’acord que es preveiessin les jornades laborals de 8 a 24 hores i ja ens sembla bé, perquè hi ha llocs de treball que han de ser de 8 hores, altres de 12 i altres de 24." En aquest sentit, des del sindicat es va assegurar que la preocupació actual és poder "tenir una planificació ben feta" i donar un bon servei al ciutadà ja que, segons la junta, alguns protocols alenteixen els processos d’actuació.
informes de l’assessor
A més, des de la junta del sindicat, que ahir va organitzar una roda de premsa per respondre a les recents paraules del ministre, es va assegurar també que la reestructuració presentada no ha tingut en compte els informes de l’assessor que es va contractar ni els resultats de l’enquesta de clima laboral realitzada per l’empresa Opció. "L’assessor va fer dos informes, que compartim, però últimament se li ha volgut fer dir el que els interessa", va explicar Amigó, que va afegir: "Se’ns va proposar una reorganització i ara es fa tot al revés." Pel que fa a l’enquesta de clima laboral, el president de l’ABA va assegurar que "també s’està plantejant tot al revés".
fer de bombers
El sindicat va lamentar també algunes de les al·lusions realitzades aquest dimecres pel ministre, que va demanar als bombers "que es dediquin a fer de bombers", i va apuntar que "cal que demostrin que són bombers". El màxim responsable de l’ABA va replicar que "el servei que s’ha donat sempre ha estat bo i això demostra la professionalitat".
Finalment, els membres del sindicat van lamentar que la roda de premsa d’ahir s’hagués de celebrar al local de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) en lloc de fer-se a la caserna dels bombers. "No ha pogut ser perquè no ens han donat permís per fer-la ni al nostre despatx del sindicat", van argumentar.
"S’ha dit que s’ha preparat un projecte molt ambiciós, però pot ser el primer projecte que es faci sense els bombers, de manera que no sé si s’encertarà gaire amb els objectius", va afegir Amigó, que va assegurar que "ningú no sap exactament què s’ha presentat a la llei". Així mateix, el president del sindicat va apuntar: "Volem que realment puguem entrar en una negociació. Parlem de donar un bon servei i si no sabem gestionar i organitzar-nos difícilment el podrem donar."
Torra va posar com a exemples de la manca de consens amb el ministeri el fet que l’última còpia de l’avantprojecte a què va tenir accés l’ABA no inclogués les millores en l’assegurança promeses pel cap de Govern, Albert Pintat, o la prohibició de manifestar-se públicament amb l’uniforme. "El 2004 vam elevar un informe, segons el qual l’uniforme és el que ens identifica, i això no ha canviat", va assegurar el vicepresident del sindicat. D’altra banda, Torra va explicar: "Estàvem d’acord que es preveiessin les jornades laborals de 8 a 24 hores i ja ens sembla bé, perquè hi ha llocs de treball que han de ser de 8 hores, altres de 12 i altres de 24." En aquest sentit, des del sindicat es va assegurar que la preocupació actual és poder "tenir una planificació ben feta" i donar un bon servei al ciutadà ja que, segons la junta, alguns protocols alenteixen els processos d’actuació.
informes de l’assessor
A més, des de la junta del sindicat, que ahir va organitzar una roda de premsa per respondre a les recents paraules del ministre, es va assegurar també que la reestructuració presentada no ha tingut en compte els informes de l’assessor que es va contractar ni els resultats de l’enquesta de clima laboral realitzada per l’empresa Opció. "L’assessor va fer dos informes, que compartim, però últimament se li ha volgut fer dir el que els interessa", va explicar Amigó, que va afegir: "Se’ns va proposar una reorganització i ara es fa tot al revés." Pel que fa a l’enquesta de clima laboral, el president de l’ABA va assegurar que "també s’està plantejant tot al revés".
fer de bombers
El sindicat va lamentar també algunes de les al·lusions realitzades aquest dimecres pel ministre, que va demanar als bombers "que es dediquin a fer de bombers", i va apuntar que "cal que demostrin que són bombers". El màxim responsable de l’ABA va replicar que "el servei que s’ha donat sempre ha estat bo i això demostra la professionalitat".
Finalment, els membres del sindicat van lamentar que la roda de premsa d’ahir s’hagués de celebrar al local de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) en lloc de fer-se a la caserna dels bombers. "No ha pogut ser perquè no ens han donat permís per fer-la ni al nostre despatx del sindicat", van argumentar.
Els bombers tindran un horari més flexible i el torn de dotze hores d’eix
La direcció del cos començarà a aplicar al juliol les mesures que inclou el pla de modernització anomenat ‘Horitzó 2010’
• Clar i rotund. I sense embuts. El ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, ho va deixar dit: es prodiga poc en parlaments. I no hi tornarà en dies. Però ahir va remarcar fermament tot el que pensa del cos de salvament i extinció d’incendis. “Dels nostres bombers n’espero treball, implicació i professionalitat. Les tres coses que sé que tenen, però que demano que demostrin i no que es mirin el melic.” Riberaygua va ser ben explícit a l’hora de mostrar la satisfacció per l’aprovació, ahir, de la primera llei (projecte encara) per als bombers, que es basa en un text que ja havia entrat a tràmit parlamentari el 2004, i de la promulgació d’un decret pel qual s’implementa un pla de modernització que pretén dotar el cos de millors condicions humanes, materials, laborals i de formació, entre altres. El projecte, aplicat tímidament ja per l’actual direcció encapçalada per Jordi Boixader, es reprendrà amb força a partir del juliol. Un dels grans cavalls de batalla és l’horari. I el ministre ho va deixar clar: serà flexible, els torns tindran entre 8 i 24 hores. Anirà en funció del servei i serà la direcció qui n’establirà el criteri. Boixader ho va deixar clar també: prevaldrà el torn de 12 hores de dilluns a divendres. El cap de setmana serà de 24.
Riberaygua va mostrar un to conciliador. D’entrada. I de sortida va posar els punts sobre les is. No se’n va deixar ni un. Els horaris, va recordar, no interessen gens ni mica la població. Només el centenar llarg de bombers. El ciutadà el que vol, va deixar clar, és un servei de qualitat. I això és el que pretén el pla Horitzó 2010. El ministre va destacar el volum de reunions mantingudes –el director va assegurar que “dir que no s’ha escoltat no sembla que sigui el més oportú”–, els estudis elaborats i les reivindicacions, ateses i desateses, per a uns i per als altres. “Però arriba el moment que el diàleg no ha de ser una finalitat.” Així, s’han pres decisions. I una, va afirmar, és aprovar una llei que es basa, tal com li va demanar el mateix sindicat de bombers, va dir, en el text que ja s’havia entrat a tràmit parlamentari el 2004. Riberaygua va reconèixer diferències amb el col·lectiu sindical, que “fa legítimament la seva feina com el Govern també la fa”. La llei és el marc normatiu que haurà d’acabar de perfilar el Consell. I el pla de modernització és l’eina per posar en marxa, d’immediat, les mesures que el ministeri i la direcció del cos creuen convenients en matèria de prevenció, formació i protocols d’actuació.
Feina per fer
“Estem per servir i per servir de la millor manera”, va dir el ministre en un dia “important, importantíssim”. Va atorgar als bombers la importància que mereix el seu treball. I els va agrair l’esforç que fan. Però no es va tallar ni un pèl: “Hi ha molta feina per fer més enllà d’esperar que et cridin per anar a un foc.” Així, va recordar que tant si es fan torns de 24 com de 12 com de 8 hores, de manera efectiva només se’n treballen 8. “Ara és l’hora de demostrar que són bombers. Mai abans no s’havia fet un pla tan ambiciós”, va assegurar el titular d’Interior, “il·lusionat” però també “expectant” per la reacció del col·lectiu, al ter rat del qual, va dir Riberaygua, ara hi ha la pilota. El ministre va recordar que els temps han canviat, que a cada país els bombers s’organitzen com millor creuen i que d’Andorra només n’hi ha un. “S’ha d’estar per sobre de qüestions històriques.” Els temps han canviat, va venir a dir, i cal ser “proactius”. “Tota la creativitat que es demostra en reportatges i filmografies que es dediqui ara a fer de bomber”.
• Clar i rotund. I sense embuts. El ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, ho va deixar dit: es prodiga poc en parlaments. I no hi tornarà en dies. Però ahir va remarcar fermament tot el que pensa del cos de salvament i extinció d’incendis. “Dels nostres bombers n’espero treball, implicació i professionalitat. Les tres coses que sé que tenen, però que demano que demostrin i no que es mirin el melic.” Riberaygua va ser ben explícit a l’hora de mostrar la satisfacció per l’aprovació, ahir, de la primera llei (projecte encara) per als bombers, que es basa en un text que ja havia entrat a tràmit parlamentari el 2004, i de la promulgació d’un decret pel qual s’implementa un pla de modernització que pretén dotar el cos de millors condicions humanes, materials, laborals i de formació, entre altres. El projecte, aplicat tímidament ja per l’actual direcció encapçalada per Jordi Boixader, es reprendrà amb força a partir del juliol. Un dels grans cavalls de batalla és l’horari. I el ministre ho va deixar clar: serà flexible, els torns tindran entre 8 i 24 hores. Anirà en funció del servei i serà la direcció qui n’establirà el criteri. Boixader ho va deixar clar també: prevaldrà el torn de 12 hores de dilluns a divendres. El cap de setmana serà de 24.
Riberaygua va mostrar un to conciliador. D’entrada. I de sortida va posar els punts sobre les is. No se’n va deixar ni un. Els horaris, va recordar, no interessen gens ni mica la població. Només el centenar llarg de bombers. El ciutadà el que vol, va deixar clar, és un servei de qualitat. I això és el que pretén el pla Horitzó 2010. El ministre va destacar el volum de reunions mantingudes –el director va assegurar que “dir que no s’ha escoltat no sembla que sigui el més oportú”–, els estudis elaborats i les reivindicacions, ateses i desateses, per a uns i per als altres. “Però arriba el moment que el diàleg no ha de ser una finalitat.” Així, s’han pres decisions. I una, va afirmar, és aprovar una llei que es basa, tal com li va demanar el mateix sindicat de bombers, va dir, en el text que ja s’havia entrat a tràmit parlamentari el 2004. Riberaygua va reconèixer diferències amb el col·lectiu sindical, que “fa legítimament la seva feina com el Govern també la fa”. La llei és el marc normatiu que haurà d’acabar de perfilar el Consell. I el pla de modernització és l’eina per posar en marxa, d’immediat, les mesures que el ministeri i la direcció del cos creuen convenients en matèria de prevenció, formació i protocols d’actuació.
Feina per fer
“Estem per servir i per servir de la millor manera”, va dir el ministre en un dia “important, importantíssim”. Va atorgar als bombers la importància que mereix el seu treball. I els va agrair l’esforç que fan. Però no es va tallar ni un pèl: “Hi ha molta feina per fer més enllà d’esperar que et cridin per anar a un foc.” Així, va recordar que tant si es fan torns de 24 com de 12 com de 8 hores, de manera efectiva només se’n treballen 8. “Ara és l’hora de demostrar que són bombers. Mai abans no s’havia fet un pla tan ambiciós”, va assegurar el titular d’Interior, “il·lusionat” però també “expectant” per la reacció del col·lectiu, al ter rat del qual, va dir Riberaygua, ara hi ha la pilota. El ministre va recordar que els temps han canviat, que a cada país els bombers s’organitzen com millor creuen i que d’Andorra només n’hi ha un. “S’ha d’estar per sobre de qüestions històriques.” Els temps han canviat, va venir a dir, i cal ser “proactius”. “Tota la creativitat que es demostra en reportatges i filmografies que es dediqui ara a fer de bomber”.
PAS DECISIU EN LA REESTRUCTURACIÓ DELS COSSOS ESPECIALS
El Govern dóna l'impuls definitiu a la reforma del cos de Bombers
• El Consell de Ministres dóna llum verd al projecte de llei i el decret de reorganització del DEPEIS
• Un satisfet Riberaygua demana "professionalitat, implicació i treball" als membres del col.lectiu
Després de mesos de polèmica i d'anys d'intents frustrats de dur-la a terme, la reforma i la nova regulació del cos de Bombers està des d'ahir més a prop que mai. El Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de Bombers i el decret de reorganització del cos en un dia que el ministre d'Interior, Antoni Riberaygua, principal artífex de la reforma, va qualificar d'"importantíssim".
Segons va explicar Riberaygua, en la compareixença de premsa posterior a la reunió setmanal de l'Executiu, la reestructuració del cos ja no podia esperar més: "Fa deu mesos que treballem decididament en la reforma de Bombers ... s'acosta el final de la legislatura i no voldria que les coses quedessin tal com estan", va afirmar el titular d'Interior. Riberaygua va qualificar la regulació de Bombers "d'amalgama legislativa" i va tenir paraules de record i agraïment per als seus antecessors en el càrrec que havien intentat dur a terme la reforma. El ministre va citar explícitament Jordi Serra, que va aprovar un projecte de llei el 2004 que va arribar al Consell General, però que va veure aturada la seva tramitació parlamentària per la proximitat de les eleccions generals.
La referència a Serra no podia ser més adequada, ja que, segons Riberaygua, el text que ahir va aprovar l'Executiu és el mateix que el del projecte del 2004, excepte en els articles referents a la protecció civil i al 112, que han estat eliminats. "És un bon text, segur que és millorable, però per això hi ha el Parlament", va afirmar.
El titular d'Interior va reiterar en diverses ocasions la necessitat de dur a terme la reforma de manera imminent. Per no perdre temps durant la tramitació parlamentària de la llei, l'Executiu també va aprovar ahir un decret de reorganització del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments (DEPEIS). Les línies bàsiques del decret ja han estat avançades per EL PERIÒDIC en diverses ocasions durant els darrers mesos: es tracta de flexibilitzar el sistema de torns, donar més importància a la prevenció i la formació i establir una reorganització territorial dels efectius en dues grans zones. Riberaygua va anunciar que el decret aprovat ahir es pot veure modificat per l'aprovació de la llei i per les "aportacions positives" del col.lectiu.
"PROFESSIONALITAT"
Riberaygua no va passar per alt els moments de tensió viscuts durant aquests últims mesos i els nombrosos desencontres entre la cúpula del Ministeri i l'Associació Bombers d'Andorra (ABA). "Dels nostres bombers espero treball, implicació i professionalitat, tres coses que ja sé que tenen, però ara cal que demostrin que són bombers i que no es miren el melic o estan ocupats en qüestions fenícies", va declarar. Una d'aquestes "qüestions" és, segons el ministre, l'espinós assumpte dels torns, que la direcció vol flexibles i l'ABA de 24 hores: "Els horaris no són un problema per a la població, són un problema per als bombers", va dir.
Segons les explicacions que va donar ahir, el titular d'Interior també contempla la possibilitat que la reforma acabi a la via contenciosa i va anunciar que dimitiria si "un tribunal en última instància" desacredita la nova regulació. Mentre aquest moment no arriba, però, Riberaygua va fer una crida als bombers a treballar i va reafirmar la seva voluntat de ferro: "No pararé fins a l'últim dia que estigui en aquest Govern". Malgrat tot, el ministre també va tenir paraules d'agraïment per a l'ABA. "Hem mantingut nombroses reunions, mai masses ... però arriba un moment en què el diàleg no ha de ser una finalitat, sinó un mitjà i la finalitat és millorar el funcionament dels Bombers".
PROGRESSIVITAT
Pel que fa a l'aplicació del decret de reforma, el director del cos, Jordi Boixader, va anunciar que seria progressiva i que no es començaria a posar en marxa fins al juliol. "Deixarem un mes de transició perquè molta gent ja té les vacances planificades", va afirmar.
L’executiu aprova la reestructuració de bombers per decret a l’espera de la llei
El consell de ministres va aprovar ahir per decret la reestructuració del departament de bombers i va avalar l’avantprojecte de llei del cos especial presentat pel ministeri de Justícia i Interior, que s’assegura d’aquesta manera la possibilitat de tirar endavant la reforma mentre la llei passa el tràmit parlamentari. "Una llei té un tractament parlamentari que s’allarga en el temps i, per tant, cal tenir un pla zenital de les qüestions", va argumentar el titular de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, que va aclarir que "cal plantejar des d’un punt de vista jurídic immediat una millora que doni més seguretat i més mitjans, i s’ha de fer ja".
Tal i com va avançar el BONDIA, l’aprovació del decret obre les portes als torns de 12 hores, que s’aplicaran de dilluns a divendres a partir de l’1 de juliol, moment en què entraran en vigor els nous quadrants de servei previstos per la direcció. Les guàrdies de 24 hores es mantindran durant el cap de setmana, mentre que es podran aplicar torns de 8 hores de forma puntual, segons les necessitats del servei. Així mateix, la direcció ha variat la proposta inicial d’hora d’entrada, de manera que els horaris dels torns de 12 hores seran de 8 a 20 hores i de 20 a 8 hores.
Riberaygua va explicar que els canvis de torn "no són una imposició, sinó una flexibilització dels horaris" i va afegir que els canvis es realitzen "per servir la gent". A més, el ministre va demanar als bombers un esforç d’adaptació i va argumentar que "cada país adapta els torns a les seves necessitats". En aquest sentit, el titular de Justícia i Interior va argumentar que "d’un torn de 24 hores se n’aprofiten vuit", i va defensar que "el bomber no ha d’estar parat, sinó que ha de ser productiu". "Hi ha molta més feina a fer que esperar que et cridin per un foc", va sentenciar.
principals canvis
Més enllà de les guàrdies, Riberaygua va apuntar que la reforma és molt més àmplia i va assegurar que "mai no s’havia fet un pla tan ambiciós i tan gran com aquest". En aquest sentit, el director del departament, Jordi Boixader, va desglossar els canvis que suposarà una reestructuració que organitzarà el cos especial en diferents unitats tècniques de gestió (UTG) i sectors, fomentarà la mobilitat, potenciarà la carrera professional dels bombers i donarà un paper important a la formació i la prevenció.
distribució territorial
Pel que fa a la distribució territorial, que es dividirà en dos sectors, el ministeri va acceptar finalment l’aportació del sindicat que el Centre Formatiu de Bombers se centralitzi a la caserna d’Andorra la Vella, on també s’ubicaria el grup de rescat de muntanya, mentre que la caserna de la Massana centralitzarà el grup de rescat caní.
procediments i indicadors
Finalment, el pla de reestructuració preveu la creació d’un full de servei que permeti elaborar indicadors de gestió i el desplegament d’un manual de procediments interns que reflecteixi com s’ha d’actuar davant les diferents operacions, així com l’elaboració de protocols de coordinació institucional que incrementin la col·laboració amb altres departaments i institucions del país.
Riberaygua avança que el director no dimitirà i afirma que deixarà el càrrec si la reforma "no s’adequa a dret"
El ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, va confirmar ahir que "no hi haurà cap dimissió de la direcció", amb referència a la recollida de signatures que es va iniciar des del cos de bombers. Pel que fa a la possibilitat que el col·lectiu li demani que cessi per la presentació del decret, Riberaygua va assegurar que "si algun tribunal considera que [la reforma] no és adequada a dret" deixarà el seu càrrec. No obstant això, posteriorment el ministre va matisar que "pensem que jurídicament el que estem fent és el que hem de fer".
Pel que fa l’avantprojecte de llei aprovat ahir pel consell de ministres, Riberaygua va apuntar que el sindicat havia demanat que s’aprovés una llei basada en el text del 2004. El titular de Justícia i Interior va assegurar que "en el seu moment vam crear una comissió per discutir aquesta llei" i va afegir que "el diàleg no ha de ser la finalitat, sinó una eina per arribar a la finalitat".
Des de la junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) es va reiterar ahir que "desprès d’haver mantingut un total de nou reunions de treball entre el 26 de febrer i el 28 de març del 2008 amb la direcció del cos de bombers per intentar efectuar aportacions a un document d’anàlisi de funcionament elaborat pel ministeri de l’Interior i per la direcció del nostre cos" i "d’haver-nos mostrat disposats a col·laborar, a treballar i a estudiar un document de projecte de Llei qualificada del cos de bombers", s’ha constatat "una manca de receptivitat a les nostres voluntats d’aportació positives".
Així mateix el sindicat va assegurar: "Malgrat el nostre disgust d’haver estat invitats a fer quelcom que no se’ns ha deixat portar a bon terme, perdura ferma la nostra més bona voluntat i es mantenen els nostres objectius perquè el nostre servei pugui continuar sent digne, útil i tan ben aprofitat com sigui possible per la societat."
Tal i com va avançar el BONDIA, l’aprovació del decret obre les portes als torns de 12 hores, que s’aplicaran de dilluns a divendres a partir de l’1 de juliol, moment en què entraran en vigor els nous quadrants de servei previstos per la direcció. Les guàrdies de 24 hores es mantindran durant el cap de setmana, mentre que es podran aplicar torns de 8 hores de forma puntual, segons les necessitats del servei. Així mateix, la direcció ha variat la proposta inicial d’hora d’entrada, de manera que els horaris dels torns de 12 hores seran de 8 a 20 hores i de 20 a 8 hores.
Riberaygua va explicar que els canvis de torn "no són una imposició, sinó una flexibilització dels horaris" i va afegir que els canvis es realitzen "per servir la gent". A més, el ministre va demanar als bombers un esforç d’adaptació i va argumentar que "cada país adapta els torns a les seves necessitats". En aquest sentit, el titular de Justícia i Interior va argumentar que "d’un torn de 24 hores se n’aprofiten vuit", i va defensar que "el bomber no ha d’estar parat, sinó que ha de ser productiu". "Hi ha molta més feina a fer que esperar que et cridin per un foc", va sentenciar.
principals canvis
Més enllà de les guàrdies, Riberaygua va apuntar que la reforma és molt més àmplia i va assegurar que "mai no s’havia fet un pla tan ambiciós i tan gran com aquest". En aquest sentit, el director del departament, Jordi Boixader, va desglossar els canvis que suposarà una reestructuració que organitzarà el cos especial en diferents unitats tècniques de gestió (UTG) i sectors, fomentarà la mobilitat, potenciarà la carrera professional dels bombers i donarà un paper important a la formació i la prevenció.
distribució territorial
Pel que fa a la distribució territorial, que es dividirà en dos sectors, el ministeri va acceptar finalment l’aportació del sindicat que el Centre Formatiu de Bombers se centralitzi a la caserna d’Andorra la Vella, on també s’ubicaria el grup de rescat de muntanya, mentre que la caserna de la Massana centralitzarà el grup de rescat caní.
procediments i indicadors
Finalment, el pla de reestructuració preveu la creació d’un full de servei que permeti elaborar indicadors de gestió i el desplegament d’un manual de procediments interns que reflecteixi com s’ha d’actuar davant les diferents operacions, així com l’elaboració de protocols de coordinació institucional que incrementin la col·laboració amb altres departaments i institucions del país.
Riberaygua avança que el director no dimitirà i afirma que deixarà el càrrec si la reforma "no s’adequa a dret"
El ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, va confirmar ahir que "no hi haurà cap dimissió de la direcció", amb referència a la recollida de signatures que es va iniciar des del cos de bombers. Pel que fa a la possibilitat que el col·lectiu li demani que cessi per la presentació del decret, Riberaygua va assegurar que "si algun tribunal considera que [la reforma] no és adequada a dret" deixarà el seu càrrec. No obstant això, posteriorment el ministre va matisar que "pensem que jurídicament el que estem fent és el que hem de fer".
Pel que fa l’avantprojecte de llei aprovat ahir pel consell de ministres, Riberaygua va apuntar que el sindicat havia demanat que s’aprovés una llei basada en el text del 2004. El titular de Justícia i Interior va assegurar que "en el seu moment vam crear una comissió per discutir aquesta llei" i va afegir que "el diàleg no ha de ser la finalitat, sinó una eina per arribar a la finalitat".
Des de la junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) es va reiterar ahir que "desprès d’haver mantingut un total de nou reunions de treball entre el 26 de febrer i el 28 de març del 2008 amb la direcció del cos de bombers per intentar efectuar aportacions a un document d’anàlisi de funcionament elaborat pel ministeri de l’Interior i per la direcció del nostre cos" i "d’haver-nos mostrat disposats a col·laborar, a treballar i a estudiar un document de projecte de Llei qualificada del cos de bombers", s’ha constatat "una manca de receptivitat a les nostres voluntats d’aportació positives".
Així mateix el sindicat va assegurar: "Malgrat el nostre disgust d’haver estat invitats a fer quelcom que no se’ns ha deixat portar a bon terme, perdura ferma la nostra més bona voluntat i es mantenen els nostres objectius perquè el nostre servei pugui continuar sent digne, útil i tan ben aprofitat com sigui possible per la societat."
dimecres, 4 de juny del 2008
El Govern aprova avui la reforma del cos de Bombers
• El decret que es presentarà al Consell de Ministres no dóna compte dels torns
• Els membres del cos van ser informats ahir del tràmit a través del propi Riberaygua
AINA MAURI I LISA
ESCALDES-ENGORDANY
El Consell de Ministres ha d'aprovar avui el decret sobre la reforma del cos de Bombers, tan àmpliament debatuda els darrers mesos.
Segons fonts properes al Ministeri d'Interior, es tracta del pla estratègic de Modernització del Servei; Horitzó 2010, un text que ha nascut de l'anàlisi del funcionament del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, i de les propostes fetes pel mateix cos de Bombers per a la reorganització del col.lectiu. Segons ha pogut saber aquest rotatiu, el decret no entrarà a valorar el funcionament dels torns de 12 o 24 hores que han de fer els membres del cos. En comptes de regular-ho mitjançant decret, l'organització dels torns dels Bombers es portarà a terme a través del sistema intern, és a dir, en funció de les necessitats del cos.
INFORMATS
El ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, va informar ahir l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) de la seva intenció de presentar avui mateix el decret de regulació del cos al Consell de Ministres. Des de l'ABA, van considerar aquesta notificació com "una reunió buida de contingut" i es mantenen a l'espera de la reunió que està prevista per avui, en la qual el director del cos, Jordi Boixader, els explicarà els detalls del text. En tot moment, des del ministeri es va voler deixar clar l'interès de tirar la reforma endavant de la manera més ràpida i eficient possible.
Segons l'ABA, en la reunió, Riberaygua els va exposar que el decret inclou alguns dels punts presentats per l'associació, com ara el fet de la formació a les casernes. Aquesta afirmació va ser ben acceptada pels membres del cos de Bombers, que resten a l'espera de conèixer amb detalls el contingut del decret, en especial, els punts conflictius que han allargat el procés de diàleg entre el col.lectiu i Interior.
• Els membres del cos van ser informats ahir del tràmit a través del propi Riberaygua
AINA MAURI I LISA
ESCALDES-ENGORDANY
El Consell de Ministres ha d'aprovar avui el decret sobre la reforma del cos de Bombers, tan àmpliament debatuda els darrers mesos.
Segons fonts properes al Ministeri d'Interior, es tracta del pla estratègic de Modernització del Servei; Horitzó 2010, un text que ha nascut de l'anàlisi del funcionament del Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, i de les propostes fetes pel mateix cos de Bombers per a la reorganització del col.lectiu. Segons ha pogut saber aquest rotatiu, el decret no entrarà a valorar el funcionament dels torns de 12 o 24 hores que han de fer els membres del cos. En comptes de regular-ho mitjançant decret, l'organització dels torns dels Bombers es portarà a terme a través del sistema intern, és a dir, en funció de les necessitats del cos.
INFORMATS
El ministre d'Interior i Justícia, Antoni Riberaygua, va informar ahir l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) de la seva intenció de presentar avui mateix el decret de regulació del cos al Consell de Ministres. Des de l'ABA, van considerar aquesta notificació com "una reunió buida de contingut" i es mantenen a l'espera de la reunió que està prevista per avui, en la qual el director del cos, Jordi Boixader, els explicarà els detalls del text. En tot moment, des del ministeri es va voler deixar clar l'interès de tirar la reforma endavant de la manera més ràpida i eficient possible.
Segons l'ABA, en la reunió, Riberaygua els va exposar que el decret inclou alguns dels punts presentats per l'associació, com ara el fet de la formació a les casernes. Aquesta afirmació va ser ben acceptada pels membres del cos de Bombers, que resten a l'espera de conèixer amb detalls el contingut del decret, en especial, els punts conflictius que han allargat el procés de diàleg entre el col.lectiu i Interior.
El sindicat de bombers remarca l’incompliment reiterat dels protocols
La junta de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va assegurar ahir que "els protocols conjunts entre el servei d’urgències mèdiques (SUM) i el cos de bombers no es compleixen". El sindicat va lamentar ahir que la direcció ha incomplert de forma reiterada aquests protocols de col·laboració, un dels fets que hauria motivat la recollida de signatures per la dimissió del director del departament de bombers, Jordi Boixader.
Des del sindicat es va apuntar ahir que 2l cos de bombers va estar 22 hores amb un camió de foc i una ambulància a Canòlic durant la celebració de la diada. Els agents van estar de guàrdia, fent torns, des de les 22 hores del 30 de maig fins a les 20 hores del dia següent, segons va assegurar l’ABA. Des de la junta de l’associació van explicar ahir que "el Comú va demanar la presència de bombers i nosaltres vam apuntar que per preveure qualsevol incidència també volíem tenir una ambulància".
Els representants dels bombers van lamentar que en altres ocasions la lògica o la proximitat suposaria que els bombers es desplacessin també al lloc dels fets amb una ambulància. "Sovint els que estem més a prop som nosaltres, però tot i així s’envien únicament ambulàncies del SUM", van argumentar des de la junta del sindicat. L’ABA va posar com a exemple una recent caiguda d’un arbre al riu de Segudet: "La primera ambulància que s’hauria d’haver activat per proximitat era la nostra, però un cop més vam veure passar per la caserna l’ambulància del SUM."
cop de decret
D’altra banda, el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, va reunir-se ahir amb la junta del sindicat per confirmar-los la presentació, avui, del cop de decret que ha de servir per reestructurar el cos. El ministre va assegurar que s’havien recollit algunes recomanacions del sindicat, però l’ABA va reiterar que "a nosaltres no se’ns ha permès participar". Des del sindicat es va apuntar també que "ens hem sentit utilitzats i enganyats amb aquest procés".
Des del sindicat es va apuntar ahir que 2l cos de bombers va estar 22 hores amb un camió de foc i una ambulància a Canòlic durant la celebració de la diada. Els agents van estar de guàrdia, fent torns, des de les 22 hores del 30 de maig fins a les 20 hores del dia següent, segons va assegurar l’ABA. Des de la junta de l’associació van explicar ahir que "el Comú va demanar la presència de bombers i nosaltres vam apuntar que per preveure qualsevol incidència també volíem tenir una ambulància".
Els representants dels bombers van lamentar que en altres ocasions la lògica o la proximitat suposaria que els bombers es desplacessin també al lloc dels fets amb una ambulància. "Sovint els que estem més a prop som nosaltres, però tot i així s’envien únicament ambulàncies del SUM", van argumentar des de la junta del sindicat. L’ABA va posar com a exemple una recent caiguda d’un arbre al riu de Segudet: "La primera ambulància que s’hauria d’haver activat per proximitat era la nostra, però un cop més vam veure passar per la caserna l’ambulància del SUM."
cop de decret
D’altra banda, el ministre de Justícia i Interior, Antoni Riberaygua, va reunir-se ahir amb la junta del sindicat per confirmar-los la presentació, avui, del cop de decret que ha de servir per reestructurar el cos. El ministre va assegurar que s’havien recollit algunes recomanacions del sindicat, però l’ABA va reiterar que "a nosaltres no se’ns ha permès participar". Des del sindicat es va apuntar també que "ens hem sentit utilitzats i enganyats amb aquest procés".
dilluns, 2 de juny del 2008
El Govern debat demà l’aprovació d’un decret per instaurar torns de 12 hores
El sindicat de bombers avança que iniciarà accions legals si la reestructuració es fa per decret...
Demandes del administratius de la Policia i els Bombers
El règim jurídic no està ben determinat i sovint han de fer altres funcions
IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY
Les reclamacions laborals del personal dels cossos especials --en aquest cas, Policia i Bombers-- no es limiten als agents i als bombers pròpiament dits, sinó que també abasten el personal administratiu de tots dos serveis. La negociació de la nova llei de la Funció Pública ha obert la caixa de les reivindicacions i la del personal administratiu que treballa a la Policia i als Bombers és que se'ls atorgui un tracte específic, diferenciat del personal de l'administració general. Segons s'explica des dels sindicats, la problemàtica és clara: el règim jurídic del personal administratiu dels cossos especials no està ben determinat i sovint es veuen obligats a dur a terme funcions que van més enllà de les d'un administratiu ordinari.
"El problema del personal administratiu és que no està a casa de ningú", explicava a final de la setmana passada el vicepresident del Sindicat Policia (Sipa), Ferran Verdaguer. Segons Verdaguer, la indeterminació que pateixen aquests treballadors fa que orgànicament siguin part de la Policia, mentre que des d'un punt de vista laboral depenen de Funció Pública. Tant el Sipa com el CFPA s'han fet ressò de les demandes del col.lectiu i voldrien que el personal administratiu tingués una consideració diferenciada dels funcionaris de l'administració general. "La gent del carrer els coneix com a policies, o com a treballadors de la Policia i això fa que se'ls associï amb les connotacions negatives del cos, com és la funció repressiva", va afirmar Verdaguer. Des de les associacions professionals, es vol remarcar que es tracta d'un personal que pateix les incomoditats de formar part d'un cos especial i que, en canvi, no es beneficia dels avantatges.
El mateix que es reclama des de la Policia és també una reivindicació per part dels Bombers. "Els administratius tenen una formació específica i haurien de ser considerats bombers i no com una part de l'administració general", es queixava fa uns dies Joan Torra, vicepresident de l'Associació Bombers d'Andorra (ABA). Des del sindicat es lamenta que el personal administratiu estigués contemplat com a part del cos en el projecte de llei de Bombers del 2004 i que l'avantprojecte actual, en canvi, no ho preveu així.
NOVES LLEIS
En el cas de la Policia, també s'han succeït una sèrie de canvis legislatius que han anat modificant el règim jurídic del personal administratiu. Des dels sindicats es recorda que tant els decrets dels veguers com la llei qualificada de la Policia afirmen que el cos està format per agents, administratius i tècnics. De fet, segons va explicar el vicepresident del Sipa, el personal administratiu de la Policia va tenir una consideració diferenciada de l'administració general, com a mínim, fins a final de la dècada dels 80. La llei de la Funció Pública del 2000 va acabar de consagrar la divisió entre els membres del cos, ja que, en dividir l'administració en cossos especials i cos general, els agents van anar a parar al primer grup i els administratius al segon. Verdaguer va admetre la dificultat que aquestes reivindicacions siguin ateses.
IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY
Les reclamacions laborals del personal dels cossos especials --en aquest cas, Policia i Bombers-- no es limiten als agents i als bombers pròpiament dits, sinó que també abasten el personal administratiu de tots dos serveis. La negociació de la nova llei de la Funció Pública ha obert la caixa de les reivindicacions i la del personal administratiu que treballa a la Policia i als Bombers és que se'ls atorgui un tracte específic, diferenciat del personal de l'administració general. Segons s'explica des dels sindicats, la problemàtica és clara: el règim jurídic del personal administratiu dels cossos especials no està ben determinat i sovint es veuen obligats a dur a terme funcions que van més enllà de les d'un administratiu ordinari.
"El problema del personal administratiu és que no està a casa de ningú", explicava a final de la setmana passada el vicepresident del Sindicat Policia (Sipa), Ferran Verdaguer. Segons Verdaguer, la indeterminació que pateixen aquests treballadors fa que orgànicament siguin part de la Policia, mentre que des d'un punt de vista laboral depenen de Funció Pública. Tant el Sipa com el CFPA s'han fet ressò de les demandes del col.lectiu i voldrien que el personal administratiu tingués una consideració diferenciada dels funcionaris de l'administració general. "La gent del carrer els coneix com a policies, o com a treballadors de la Policia i això fa que se'ls associï amb les connotacions negatives del cos, com és la funció repressiva", va afirmar Verdaguer. Des de les associacions professionals, es vol remarcar que es tracta d'un personal que pateix les incomoditats de formar part d'un cos especial i que, en canvi, no es beneficia dels avantatges.
El mateix que es reclama des de la Policia és també una reivindicació per part dels Bombers. "Els administratius tenen una formació específica i haurien de ser considerats bombers i no com una part de l'administració general", es queixava fa uns dies Joan Torra, vicepresident de l'Associació Bombers d'Andorra (ABA). Des del sindicat es lamenta que el personal administratiu estigués contemplat com a part del cos en el projecte de llei de Bombers del 2004 i que l'avantprojecte actual, en canvi, no ho preveu així.
NOVES LLEIS
En el cas de la Policia, també s'han succeït una sèrie de canvis legislatius que han anat modificant el règim jurídic del personal administratiu. Des dels sindicats es recorda que tant els decrets dels veguers com la llei qualificada de la Policia afirmen que el cos està format per agents, administratius i tècnics. De fet, segons va explicar el vicepresident del Sipa, el personal administratiu de la Policia va tenir una consideració diferenciada de l'administració general, com a mínim, fins a final de la dècada dels 80. La llei de la Funció Pública del 2000 va acabar de consagrar la divisió entre els membres del cos, ja que, en dividir l'administració en cossos especials i cos general, els agents van anar a parar al primer grup i els administratius al segon. Verdaguer va admetre la dificultat que aquestes reivindicacions siguin ateses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
