Policies als vàters

Font: Diari mes

La Batllia avala l’escorcoll policíac a la caserna dels bombers de Canillo

El sindicat i alguns agents del cos d’extinció havien denunciat la intervenció a la justícia

Ricard Poy
Andorra la Vella


• La Batllia ha desestimat la reclamació per una presumpta vulneració de drets presentada pel sindicat de bombers i alguns membres del cos contra un escorcoll a la caserna de Canillo que va tenir lloc el 13 d’agost. Segons fonts properes al cas, en aquella intervenció la policia va regirar unes taquilles, mentre que el director adjunt del cos de bombers, Sergi Fluchà, es va endur una torre d’ordinador. L’actuació policial va tenir lloc després que Fluchà presentés una denúncia en veure que li havien desaparegut algunes pertinences, enmig d’una situació de tensió entre els bombers i la direcció per la proposta de canvis de torns. Segons Fluchà, només es van escorcollar les seves taquilles, que havien estat usurpades, i es va endur l’ordinador perquè considerava que s’estava fent un ús indegut no autoritzat. Els agents, però, consideraven que es van escorcollar unes taquilles privades. L’ordinador que es va endur Fluchà va ser posat posteriorment a disposició de la policia.
El sindicat i alguns bombers van denunciar l’escorcoll i la presa de l’ordinador a la Batllia. Concretament, van presentar un procediment 41.1, en el qual es demanen mesures urgents i preferents per aturar la vulneració dels drets. El batlle de guàrdia encarregat de l’afer ha desestimat la petició sobre la base que l’actuació policial va ser correcta. En la denúncia es considerava que l’escorcoll de les taquilles era una vulneració del dret a la intimitat. El batlle indica que les taquilles professionals que l’empresa facilita als treballadors a la feina no es poden considerar inviolables com un domicili, ja que es tracta d’un espai laboral. Respecte a l’ordinador, la Batllia recorda que la policia disposa del PC però que no ha mirat el contingut, ja que es troba en espera que un batlle autoritzi la inspecció. La resolució indica també que l’ordinador és d’ús col·lectiu i per tant el director adjunt està autoritzat a treure’l d’un lloc.

Possibilitat de recurs
La resolució del batlle de guàrdia es pot recórrer davant del Tribunal Superior. Un dels punts que indica, però, la decisió de primera instància és que la reclamació només la poden fer els bombers a títol individual i no el sindicat com a agrupació de treballadors. L’explicació es basa en el fet que la protecció dels drets només la poden demanar individualment aquells que creguin que estan patint una vulneració.
A l’hora de presentar en públic la demanda de tutela de drets fonamentals, el vicepresident del sindicat, Joan Torra, havia lamenta que no se’ls donés “cap explicació per aquesta actuació (l’escorcoll a la caserna de Canillo), ni tampoc pels interrogatoris als quals van ser sotmesos diversos companys”.

Bombers amb problemes, no estem sols!

Una abraçada als companys de Barcelona.

L'Agència de Protecció de Dades investiga una denúncia del sindicat de bombers

El Govern mantindrà el punt que indigna els funcionaris

El posicionament del Govern sobre la Mútua no variarà, asseguren les fonts
Els sindicats ja van avisar que en aquest tema estan disposats a fer el que calgui

ENRIC GUINART
ESCALDES-ENGORDANY


Si ahir era la plataforma de sindicats de l'Administració la que amenaçava en tirar endavant una guerra oberta amb el Govern si els liberals no retiren el que ja es pot perpetrar com a punt 36 (la cessió de la gestió de la Mútua als empleats de l'Administració) del paquet de mesures anticrisi, des de l'Executiu no s'estan de menys, ja que sembla que la voluntat de fer-se enrere no s'estudia, ni de bon tros.
Així, tot i que ni el ministre de Finances, Ferran Mirapeix, ni el cap de Govern, Albert Pintat, van voler fer cap tipus de declaració sobre aquesta qüestió, fons governamentals van indicar ahir que el posicionament del Govern sobre la Mútua "està clar" i no es mourà ni una coma. I és que les mateixes fonts pròximes expliquen que el fet que la gestió de la Mútua fos a càrrec del propi Executiu "era accidental" i per aquest motiu es va decidir retornar-ne la gestió als funcionaris de l'Administració. Si aquesta opció s'acaba confirmant (Mirapeix compareixerà dilluns davant dels mitjans per donar explicacions sobre aquest tema i d'altres relacionats amb el funcionariat), es preveu una disputa molt tensa entre el Govern i els sindicats, que representen els interessos dels treballadors de l'Administració si cadascú actua segons allò que ha dit. I és que, en aquest sentit, la plataforma de sindicats va pactar dilluns a la tarda posar en mans dels seus advocats la proposta del Govern i en el moment que les mesures es facin efectives s'entrarà el text a la Batllia.

FRONT COMÚ
Tot i que entre els diferents sindicats de l'Administració hi ha certes diferències quant a les formes (hi ha un sector encapçalat per l'Apaag i el SEP que prefereix intentar negociar amb l'Executiu per buscar solucions alternatives, mentre que hi ha un altre grup com ara l'USdA o l'ABA que directament descarten el diàleg i són partidaris de portar-ho tot per via judicial), en el fons el col.lectiu es mostra més unit que mai, ja que els representants de cadascun dels sindicats insisteixen que estan disposats a fer el que calgui perquè el Govern retiri la mesura de la discòrdia.

Els funcionaris amenacen amb mobilitzacions

Els funcionaris, sense mútua

Els sindicats critiquen que l’executiu els deixi sense cobertura social com a mesura anticrisi

Pietat Martín Vivas
Andorra la Vella

• El cap de Govern ha crispat l’ambient entre els treballadors de l’administració amb l’anunci de les mesures anticrisi. L’element que ha alterat els ànims dels funcionaris és el contingut de la proposta 36, que estableix que la gestió de la mútua se cedeix als empleats públics. O el que és el mateix, segons les explicacions que han rebut els afectats, que a partir de l’1 de gener del 2009 la mútua desapareix perquè l’executiu se’n deixa de fer càrrec i òbviament tots els sindicats rebutgen rotundament les intencions del Govern.
De fet, els col·lectius de funcionaris asseguren que no permetran que la mútua desaparegui i per evitar-ho el president de l’Associació de Personal Adscrit a l’Administració General (Apaag), David Rios, afirma que emprendran “totes les accions legals i de pressió que calgui si no hi ha marxa enrere”, i el president del Sindicat de Policia (SIPA), Marc Serrat, coincideix que “si fa falta recorrerem a instàncies judicials i també farem totes les mesures de pressió que calgui per conservar aquest dret”. El màxim representant del Sindicat d’Ensenyament, Bruno Bartolomé, aposta per esgotar la via del diàleg: “Els demanem que es replantegin l’article, farem una campanya explicativa i ens reunirem amb partits i ministeris perquè no s’entén la profunditat i la radicalitat de la mesura.” A més, precisa que no deixaran l’assumpte “fins que la mesura sigui reconduïda” i confia que “el Govern no estigui tancat en banda perquè així no crea cap clima de confiança”.

Cap estalvi per al Govern
El que més ha sorprès tots els sindicats és com l’executiu ha pogut incloure la desaparició de la mútua en un paquet de mesures anticrisi, ja que remarquen que “està fora de lloc i ara no tocava”. La vicepresidenta del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA), Mònica Fernández, manifesta que “no té cap vinculació la Mútua dels funcionaris amb les mesures contra la crisi”, i David Rios hi afegeix que “no entenem per què s’aplica amb el paquet perquè no veiem l’impacte que tindrà per millorar l’economia del país”.
Tots els col·lectius coincideixen que així no és lluita contra l’absentisme, en el cas que el Govern consideri que hi ha moltes baixes i que s’abusa de la cobertura de la mútua. I ressalten que si l’objectiu és aquest estan d’acord “que s’han de fer canvis, però negociant-los via reglament”, comenta Rios, mentre que Bartolomé destaca que “no està desmostrat que l’absentisme desaparegui per això i si el que volen és eliminar-la perquè és deficitària ja estem disposats a pagar el deute”.
Els sindicats critiquen l’actuació unilateral del Govern després que la mútua hagi estat un tema força debatut durant les reunions i respecte del qual sempre han deixat clar que s’oposaven a l’externalització. Segons Marc Serrat, aquesta actuació unilateral “és una mica riure’s de tot el procés de negociació”, i insisteix que “és un dret adquirit que no ens poden treure perquè quan vam entrar a l’administració les condicions eren aquestes i voler-les canviar és un greuge”. El mateix qualificatiu fa servir el president de l’Apaag, que assegura que “mai no hem previst l’escenari que l’executiu deixi de cobrir la mútua i serà un greuge importantíssim i una acció molt irresponsable per part del Govern envers els seus treballadors”.
I és que els principals sindicats que representen els empleats públics no s’expliquen com el gabinet Pintat ha pogut prendre una decisió d’aquesta envergadura. “Quan quedaran tres mesos per a les eleccions generals –es preveu que la mútua desaparegui a principi del gener vinent– ens trauran una prestació històrica i això ja serà irreversible”, ressalta Rios, i Bartolomé conclou que “històricament hem tingut la mútua, i quan falten tres mesos per a les eleccions això no es pot fer”.

Sense alternativa i amb poca sensibilitat
El que més ha molestat els sindicats que han negociat amb el ministre Mirapeix els canvis de la Llei de la Funció Pública és que no se’ls hagi tingut en compte per prendre la decisió d’externalitzar la mútua, “perquè és injust que ho facin i rar que no s’hagi plantejat una altra proposta sabent el que pensem tots, sense deixar-nos aportar res”, recalca Marc Serrat. Bruno Bartolomé critica “la poca sensibilitat que ha tingut el Govern perquè és una mesura radical i indiscriminada que arrasa amb tot, perquè no hi ha cap matís i tothom se’n queda a fora. Tant una persona que estigui malalta com una de gran o jove”. I des del punt de vista de David Rios, la decisió els deixa sense marge de maniobra “perquè s’han presentat estudis, però molt generals, i no són vàlids” com a base per a unes possibles negociacions que es puguin iniciar amb una asseguradora privada, “i el que passarà és que ens quedarem sense cobertura”.

Els Bombers denuncien que treballen sota mínims d'efectius

• L'ABA presenta dos nous recursos al Govern per les notes informatives emeses per Boixader

A. M. L.
ESCALDES-ENGORDANY



L'Associació de Bombers d'Andorra (ABA) va denunciar ahir que les casernes estan funcionant, un cop més, sota el mínim d'efectius requerits.
Segons l'ABA, el reglament dicta que la caserna de la Massana ha de comptar amb un mínim de tres efectius, així com la de Canillo, mentre que la del Pas de la Casa requereix quatre bombers i la de Santa Coloma, vuit. En lloc d'això, i sempre segons el sindicat, a causa de les nombroses baixes i indisposicions entre els bombers, la direcció ha optat per reduir els efectius mínims a les casernes, deixant sis bombers a Santa Coloma, tres al Pas de la Casa i mantenir els de la Massana i Canillo.
"De vegades ni tan sols s'han complert els mínims, com ara el dia de l'esllavissada o el 16 d'agost quan es va fer el canvi de guàrdia", van declarar els sindicalistes.

VIA ADMINISTRATIVA
Seguint la via administrativa, tal com ja van anunciar, i paral.lelament a la denúncia sobre la manca d'efectius al país, ahir l'ABA va presentar dos nous recursos sobre la disponibilitat i l'organització del treball. Des de l'associació indiquen que les notes internes que envia el director del cos, Jordi Boixader, per formular els canvis no atenen al reglament, ja que "el director no té potestat" per enviar aquestes missives amb les afectacions, per exemple. Aquests dos recursos se sumen a la resta, ja que cada nota que envia Boixader és resposta per l'ABA amb un recurs.
Més encara, els Bombers asseguren que la direcció no aplica el reglament de compensacions quan els adjudiquen una guàrdia i que, en nombroses ocasions, "se solapen les guàrdies obligatòries amb les disponibles". Denunciant una evident, segons ells, desorganització dels torns i les guàrdies dels bombers, els sindicalistes assenyalen que en cas que sorgís una urgència seria molt difícil atendre-la tenint en compte que només hi ha 15 bombers de guàrdia en tot el país. "Mai abans ens havíem trobat sota mínims o sense saber quan havíem de treballar", van denunciar.

Ubach considera que l’actitud de Riberaygua és “dictatorial”

L’oposició apunta que dissoldre el cos seria una “mesura exagerada”

• El secretari general de la Unió Sindical (USdA), Gabriel Ubach, va mostrar-se força crític amb An­toni Riberaygua pel paper que el ministre d’Interior està jugant en la polèmica amb l’Associació de Bombers. Especialment dolgut es va mostrar pel fet que enmig del conflicte des del ministeri s’arribessin a plantejar la possibilitat de dissoldre el cos, una situació que va qualificar com a “més pròpia d’una dictadura militar que no pas d’una democràcia”.
Ubach va qualificar de “llastimós” que el ministre “empri aquests mètodes” i va lamentar que “no se sigui capaç d’arribar a una entesa amb el sindicat”. Per al di­rigent de l’USdA un plantejament com el de desfer el cos “no ajuda en res en les negociacions”. El líder sindical va defensar que “els bombers han de treballar en condicions dignes i han d’anar a la feina contents”, una circumstància que, segons va assegurar, “havia passat fins l’arribada al càr­­rec del ministre”. Tot i que Ubach va indicar que “en una negociació totes dues parts han de cedir”, la seva posició va quedar clara a l’hora d’afirmar que “si cent persones tenen un problema amb una de sola, potser la culpa és seva”. La possible dissolució del cos de bombers també va ser comentada ahir al Consell General, que tot just reprenia el treball per al nou període de sessions. Els grups de l’oposició van manifestar la seva preocupació per la situació. Així, el parlamentari socialdemòcrata Esteve López va reclamar que “el Govern aclareixi si realment s’ha plantejat aquesta opció, ja que si és així té una important transcendència i seria una mesura massa extrema”.
De la seva banda, el president del grup parlamentari de CDA+Segle 21, Enric Tarrado, va indicar que trobava “desproporcionada i exagerada” la possibilitat d’aplicar aquesta mesura i va instar les dues parts a dialogar. “Les coses s’entenen parlant i s’ha de treballar no en l’interès dels bombers o l’administració, sinó en el de la població”, va apuntar.
El president del grup liberal, Jordi Jordana, va assegurar que des del Govern no se’ls havia comunicat res en aquest sentit i es va limitar a assegurar que “el ministeri està fent el que li sembla millor per reorganitzar el cos”. Per últim, el conseller no adscrit de Renovació Democràtica, David Pérez, va apuntar que “vist des de fora, sembla més una amenaça i un avís als bombers” i va recordar que “quan es negocia tothom ha d’estar disposat a cedir”.