L’avantprojecte sotmet els bombers al principi de mobilitat i manté la jubilació

El sistema de jubilació del cos de bombers es mantindrà com està en aquests moments en el cas que s’acabi aprovant l’avantprojecte de llei proposat pel ministeri de Justícia i Interior, que ha pres com a base el text presentat el 2004. Així, la jubilació obligatòria es manté en els 60 anys, amb el cobrament del 70% del salari, i la voluntària queda fixada en els 55, amb el cobrament del 60% del sou, sempre que el treballador acrediti una antiguitat en el cos especial de vint anys de servei.

Així mateix, entre els principals canvis que suposaria l’esborrany de llei, destaca l’aplicació del principi de mobilitat i l’estructuració del departament en unitats tècniques de gestió (UTG), classificades en grups especials: control central operatiu, prevenció, formació i logística. D’aquesta manera, la direcció podrà disposar que els bombers canviïn d’UTG o de caserna segons les necessitats del servei, sempre que el treballador mantingui la mateixa ocupació professional o el tipus de plaça. En aquest sentit, l’avantprojecte estableix que "reglamentàriament, es poden establir les condicions bàsiques de la rotació professional entre els parcs o casernes", que distribueix en dos sectors: A i B.

sistema de vacances

Pel que fa al sistema de vacances, la proposta del Govern estableix que els bombers tenen dret a 25 dies hàbils anuals, "entesos com a vuit hores de treball efectiu de vacances retribuïdes cada any, proporcionalment al temps efectiu de treball". En aquest sentit, l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va matisar que "el factor de la proporcionalitat al temps de treball efectiu suposa que tindríem menys de 25 dies de vacances en el cas que acumuléssim dies de baixa, i això estaria totalment fora de lloc i suposaria un important greuge comparatiu en relació amb altres col·lectius de l’Administració pública".

torns i assegurança

L’avantprojecte de llei estableix que "les guàrdies poden ser de 8 hores i poden tenir fins una durada màxima de 24 hores, segons les necessitats del servei i d’acord amb les necessitats organitzaves i les planificacions dels serveis fetes per la direcció". També apunta que els torns s’hauran de fixar tenint en consideració els criteris d’eficàcia, racionalitat, optimització en la utilització dels recursos humans i tècnics, salut laboral i vida familiar.

El sistema d’assegurança bàsica queda també oberta a la reglamentació i únicament s’estableixen els criteris generals.

competències dels bombers

L’esborrany de llei exposa també les missions i funcions generals i les competències inspectores dels bombers, així com les competències en intervencions operatives. En aquest punt, cal destacar que s’habilita els membres del cos especial a "entrar en immobles i fins i tot a ordenar l’evacuació preventiva temporal, com a màxim durant un període de 24 hores", en el cas que hi hagi "qualsevol situació de perill que pugui ocasionar la mort o el dany físic a persones o propietaris".

drets col·lectius

Pel que fa als drets col·lectius, amb la nova llei els bombers no podrien manifestar-se de forma pública en defensa dels seus drets laborals "utilitzant l’uniforme reglamentari i el material o els vehicles de servei". L’avantprojecte preveu també la creació de la comissió administrativa, un òrgan col·legiat de participació i representació dels treballadors que, segons l’ABA, "és completament obsolet, ja que amb la creació del sindicat no tindria sentit".

accés i formació

La proposta del ministeri diferencia entre el bomber alumne, en pràctiques i professional, i esmenta la formació continuada i el desenvolupament professional. En aquest sentit, apunta que la direcció ha d’establir "l’obligatorietat de l’assistència a determinades activitats formatives i al reciclatge professional". Pel que fa a la promoció interna, s’estableix un sistema de carrera professional que permeti l’accés "en condicions d’igualtat, concurrència i competència".

L’ABA lamenta que el Govern declinés la creació d’una comissió per consensuar l’esborrany de llei

L’Associació de Bombers d’Andorra va lamentar ahir que el ministeri de Justícia i Interior hagi declinat recentment la creació d’una comissió "per analitzar una alternativa a l’avantprojecte de llei". Segons va explicar ahir el vicepresident de l’entitat, Joan Torra, "el ministeri ens va comunicar que si volíem expressar alguna consideració que ho féssim unilateralment, i això tanca la possibilitat de consensuar l’esborrany de llei amb el sindicat". Així mateix, Torra va matisar que el sindicat mai s’ha negat a negociar la llei a partir de l’esborrany del 2004, però va afegir que "al seu moment ja vam presentar les al·legacions i un informe va constatar que es tractava d’una llei obsoleta, de manera que consideràvem que era necessari asseure’s amb el ministeri i consensuar el contingut del text". "L’important no és quina llei s’agafa com a base, sinó arribar al màxim consens", va argumentar Torra, que va sentenciar que "si el ministre no vol entrar a negociar, la llei serà seva i del Govern liberal, ja que els bombers no hem donat cap consens". Finalment, el representant del col·lectiu va reiterar que "l’advocada del sindicat va demanar una reunió amb el ministre a mitjans de març, quan van finalitzar les reunions amb la direcció i, posteriorment, es va repetir la demanda".

L'ABA convida Interior a dur a terme accions legals o a rectificar

• El sindicat va demanar, per diverses vies, una entrevista amb Riberaygua
• La lletrada del cos va constatar el "canvi de posició" del ministeri el 8 de maig

Els bombers, durant unes pràctiques a la caserna de Santa Coloma.
IAGO ANDREU
ESCALDES-ENGORDANY


Com no podia ser d'una altra manera, la reacció dels Bombers a les crítiques rebudes ahir des del Ministeri d'Interior a través de les pàgines de EL PERIÒDIC no s'ha fet esperar. L'Associació Bombers d'Andorra (ABA) es va defensar ahir de les acusacions i va convidar Interior a emprendre accions legals per clarificar la situació o a rectificar les crítiques proferides dimecres.
El resum de la disputa podria ser el següent: mentre que Interior acusa els Bombers de faltar a la veritat en la majoria de punts de la negociació, l'ABA acusa el ministeri exactament del mateix. Els Bombers refusen de pla la imputació que se'ls fa des d'Interior segons la qual estarien seguint una estratègia per demorar sense terme el procés negociador. Des de l'ABA, es va fer arribar ahir una sèrie de correus electrònics a EL PERIÒDIC que demostren que la lletrada del sindicat va manifestar en diverses ocasions la voluntat dels Bombers de reunir-se amb el ministre d'Interior, Antoni Riberaygua, per continuar amb les negociacions. Fins i tot, segons la versió del sindicat, la mateixa lletrada ho va demanar una vegada personalment al titular d'Interior.
D'altra banda, els Bombers també imputen al ministeri l'acusació d'haver canviar de criteri respecte a l'avantprojecte de llei del cos. Des de l'ABA es va afirmar ahir que a l'inici del procés negociador l'únic que es va demanar va ser una regulació per via legislativa i no reglamentària i que es va acceptar el text del 2004 com una base sobre la qual negociar. Des de l'ABA es va explicar que s'havia elaborat una bateria de propostes alternatives per millorar el text i que des del ministeri mai no s'ha donat cap resposta a aquestes propostes. És per això que els responsables del sindicat consideren que qui ha tingut una posició intransigent durant el procés ha estat el ministeri i no pas a l'inrevés.
El 8 de maig, la lletrada de l'associació va rebre un correu electrònic del lletrat del ministeri en què s'explicava que el temps per enllestir la llei s'estava acabant i que qualsevol consideració que els Bombers volguessin fer al respecte s'havia d'expressar unilateralment. La lletrada de l'ABA, així com els seus responsables, van considerar que el ministeri havia dut a terme "un canvi de posició", ja que es negava a continuar amb les negociacions.

ELS TORNS
Les discrepàncies sobre com han anat les coses entre l'ABA i el ministeri afecten també l'espinós assumpte dels torns de treball. Des de l'ABA, es va afirmar ahir que hi ha quatre bombers disposats a declarar que des de la direcció se'ls va fer saber que el juliol començaven els torns de 12 hores entre setmana i els torns de 24 el cap de setmana.

Un estudi proposa una caserna de Bombers al túnel dels Dos Valires

L'estudi de reorganització del cos de Bombers que va demanar el Ministeri d'Interior, després que els serveis sanitaris que desenvolupava el cos van passar al Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS), proposa una nova caserna de Bombers quan estiguin acabades les obres del túnel dels Dos Valires. El mateix estudi tècnic per qüestions de mobilitat i de reorganització del cos proposa fer desaparèixer tres de les actuals casernes, la de Pas de la Casa, la de Canillo i la de la Massana. Amb aquesta nova organització, el nou projecte contempla per a l'eficient mobilitat del cos la caserna als túnels, una nova a Soldeu i la ja consolidada de Santa Coloma.
Aquest plantejament suposa un canvi destacable en la reorganització que s'està fent en la nova llei de Bombers i en el projecte de reorganització del cos, després que deixés d'oferir els 8.500 serveis sanitaris anuals. El projecte de reorganització que el ministeri va proposar a Govern no té en compte, segons van explicar ahir des de l'Associació de Bombers d'Andorra (ABA), la despesa en infraestructures que hauria de tenir la caserna de Canillo, segons la proposta d'Interior. En el projecte de reorganització, el ministeri preveu ampliar a sis bombers diaris els tres que hi ha actualment; això suposa una ampliació doble de personal per a aquesta caserna, que passaria de 15 a 30 bombers, en total. Des de l'ABA, el seu vicepresident, Joan Torra, va criticar que es previngui aquesta ampliació de personal "sense tenir en compte l'adequació que s'ha de fer en la infraestructura, així com també els vehicles i altres mitjans per a tot el personal a la caserna de Canillo". A més, si a la critica se li hi afegeix que, segons l'informe tècnic, aquesta caserna tendirà a desaparèixer amb els nous túnels, no caldria aquest replantejament.

DESPLEGAMENT
En l'avantprojecte de la llei dels Bombers s'esmena, de manera general, el desplegament
territorial del cos que s'efectua "mitjançant una xarxa de casernes o parcs de Bombers existents en diverses parròquies amb l'objectiu de millorar l'eficàcia i la celeritat de les intervencions d'emergència i donar una protecció i resposta operativa similar a qualsevol nucli". A més a més, aquest text sí que contempla operativament "les quatre casernes" que s'integren en dos sectors bàsics d'actuació i no preveu les tres que proposa l'estudi.

PEPA GALLEGO
ESCALDES-ENGORDANY