• Després de més d’un any de conflicte, el ministeri d’Interior i el Sindicat de Bombers es troben en un moment d’incertesa. El pla de reforma s’ha començat a aplicar amb els torns variables i la distribució d’agents per casernes. El sindicat vol negociar i farà el que calgui per aconseguir-ho.
Ara que ha passat tant de temps, com va començar la desavinença amb el ministeri?
El de bombers és un cos estimat pels ciutadans. Veiem un punt clau d’inflexió quan se’ns treu el transport sanitari i es buida de contingut la nostra feina. Allò era el 90% de la nostra feina i l’hem perduda. Ara ha passat un any i s’hauria de fer balanç de com ha funcionat el transport sanitari després que ens el traguessin tant en l’àmbit de qualitat com econòmic.
Recordarà, però, que són els bombers qui inicialment demanen que hi ha una part del transport sanitari que no volen fer?
El transport sanitari es divideix en primari i secundari. El secundari no és d’urgència i entenem que el podia fer la Creu Roja o qualsevol altra entitat. Entenem que el servei d’urgència ens pertoca perquè estem formats i preparats per fer-lo. I, a més, és l’opció més rendible si es volen optimitzar recursos.
En què ha canviat el funcionament dels bombers?
Fa un any i podem fer balanç. El cos de bombers mai ha treballat amb tanta falta de previsió com ara tant de calendari com d’organització. El cos de bombers mai ha tingut tants expedients o tantes baixes com ara. El cos de bombers mai ha tingut tantes despeses com ara, tant en l’àmbit de comandaments com de gestió. Tenim guàrdies localitzables, i si fem números sumen una gran quantitat. Ho trobem innecessari.
El ministeri sempre ha deixat clar que el sindicat no volia negociar ni dialogar perquè el torn de 24 hores era intocable?
Hem fet moltes aportacions al projecte de reforma, però potser no han trobat convenient introduir-n’hi cap. Estem disposats, com sempre però ara encara més, a parlar per arreglar el que calgui. Posarem tots els mitjans per arribar a un acord perquè el tema dels bombers només s’ar reglarà per la via del diàleg i no amb imposicions.
Està superat el suposat escenari de plantar-se si es canviava el torn de 24 hores?
El tema de l’horari mai ha estat un problema. Creiem que el mateix lloc de treball marca les pautes i ni tots hem de fer 24 ni tots 12 ni tots 8 ni tots 6. Hi ha diferents funcions dins del cos i cadascuna té un horari adequat. Però crec que hi ha d’altres problemes més importants.
La conflictivitat ha derivat en diverses accions lamentables. El sindicat manté la condemna a totes aquestes accions?
Nosaltres sempre hem apostat pel diàleg. És cert que en un any de tensió hi ha gent que de vegades fa coses indesitjables o fora de to. Ja vam condemnar un fotomuntatge i continuem mantenint-ho. Qualsevol acció d’ofensa serà condemnada, i més al Govern. Condemnem les que hi ha hagut i les que hi haurà. Esperem que si potser no n’hi hagi més.
Com es reprèn una taula de negociació després d’haver arribat a una situació tan tensa?
Sense idees preconcebudes i buscant l’operativitat i la gestió addient. I en tercer lloc, la situació personal. Tant els bombers com les seves famílies són importants. Un treballador content, que evidentment ha de fer la feina que li toca, sempre rendeix més. Hi ha coses que no són normals, com treballar 300 hores al mes. I això ha passat. O més de 90 hores de guàrdia a la setmana sense els descansos necessaris. En tot cas volem mirar endavant sense rancúnia i buscant una entesa. Si s’arriba a un acord guanya tothom.
I hi ha indicis de represa de negociacions?
La setmana passada vam mantenir una reunió amb el director i havíem pactat començar a reunir-nos tots els matins. No ha pogut ser perquè ell s’ha indisposat, però estic convençut que en breu ens cridarà per parlar. Ens agradaria molt arribar a les festes de Nadal amb tot el problema solucionat. Hi ha gent que fins fa quatre dies no sabia si treballaria o no per Nadal i ara ningú sap si treballa o no per Reis.
I el sindicat està unit o el grupuscle crític té predicament?
Se’ns ha volgut dividir canviant-nos de casernes. D’uns cent bombers gairebé tots estan al sindicat i pràcticament tots han signat el recurs a la batllia contra la reforma. L’últim bombardeig per dividir-nos va arribar amb la carta del bomber esperançat. La idea d’aquesta carta va sortir d’un sopar. El secretari d’Estat d’Interior, Xavier Bardina, va convidar un bomber a casa seva a sopar i d’allà va sortir la idea. Ara, com més mal ens facin més units estarem. I crec que asseient-nos cara a cara les coses s’arreglen millor que no fent aquestes coses. És gairebé de nens petits.
Però segur que hi ha bombers que no han estat d’acord amb la manera com s’ha desenvolupat la situació?
La carta diu que eren 30 persones. Vam enviar un SMS als associats per convocar una reunió. De cop van venir més de la meitat dels associats. Vam posar els llocs al capdavant del sindicat a disposició de qui volgués. Els associats ens van ratificar com a únics i legítims representants. Mentre sigui així complirem el nostre deure.
Si no s’arregla, sempre han parlat de l’opció de fer vaga o posar una querella al ministre.
Va haver-hi un cas de corrupció per un nomenament il·legal (de Sergi Flucha, com a adjunt). Estem disposats si cal a tirar la querella endavant i a fer una vaga de mínims, però sense que el servei es vegi afectat. La vaga la farien els que estan de festa. L’objectiu de la vaga o de la querella no seria fer mal, sinó simplement forçar que ens asseiem a negociar. I si hem de fer mesures de pressió per forçar-los a parlar, les farem. Un cop que estiguem negociant, tot es pararia, perquè s’obriria el diàleg.
Entrades
