Antoni Riberaygua, ministre de Justícia i Interior, va començar a meitat de la legislatura, el maig del 2007, i la primera cosa que va engegar va ser la reforma de la Policia per consolidar l'estructura del cos. Aquest any també ha reprès novetats en diferents departaments policials que es posaran en marxa aquest mes de gener i que van ser avançades per EL PERIÒDIC, com és la formulació de denúncies in situ amb la Policia de proximitat i la instal.lació de càmeres a les sales d'interrogatoris dels detinguts. El ministre, però, fa un balanç de tot allò aconseguit i el que encara falta per treballar.
--¿Quina nota li posa a l'actuació policial de l'any 2008?
--Estic molt content de l'actuació de tot l'equip de la Policia i de la direcció i sobretot perquè hem aconseguit, a més de millorar la seguretat ciutadana, aconseguir fites en el tema d'estupefaents (com ja sabeu) amb operacions molt importants. Hem treballat molt amb el grup antifrau del servei de Duana, per la qüestió del contraban.
--En moments de crisi sempre s'ha dit que el contraban va en augment.
--Sí, és cert. El que passa és que el microcontraban, és a dir, el que fa el particular, és molt difícil de detectar. En canvi, el que sí que tenim bastant controlat, tot i la limitació de mitjans que tenim, és el contraban a gran escala. Estem dins dels marges correctíssims pel que fa a aquest control. Vam crear una comissió entre la Policia an-
dorrana, Guàrdia Civil i Mossos de tota la regió dels Pirineus, que estan fent un treball conjunt eficaç.
--En matèria d'estupefaents, han tingut algun que altre excel.lent, ¿oi?
--Li hem posat molta dedicació. Hi ha dos maneres de combatre la droga: o agafar el petit consumidor, amb la qual cosa no vas a l'arrel del problema, o fer accions a consumidors i locals, però també accions per anar a buscar els traficants. I nosaltres hem optat per aquesta última. No obstant això, en aquest tema tampoc mai es fa prou i fins que jo estigui en aquest càrrec, no pararem.
--¿S'ha incrementat el cos contra estupefaents?
--La secció d'estupefaents de la Policia s'ha reforçat i hi ha molts canvis interns de redistribució de personal, així com altres departaments, com ara l'Ordre Públic al carrer, perquè és important. La llibertat passa perquè tothom es respecti. Perquè Andorra és un país que no té gaire delinqüència, però això no vol dir que no hàgim de lluitar contra la petita, per aconseguir que la gent tingui sensació de seguretat.
--Aquest any també ha comportat una millora al centre penitenciari.
--En Institucions Penitenciàries hem fet un pas de gegant amb el Centre de Menors, que serà una realitat a final del 2009 o principi del 2010. Avantatges d'aquest centre són que serà un centre específic, i no una presó separada. A més, s'ampliarà alguna zona per a aquelles persones que hagin de fer algun tipus d'arrest, nocturn o de tipus especials.
--Allà on s'han invertit esforços ha estat en la reinserció. ¿Té continuïtat aquest any?
--Aquesta tasca s'ha iniciat el 2008 i la direcció de la presó ja té el contacte amb tres empreses per continuar treballant en aquesta tasca. Al 2009 es preveu ampliar el nombre d'empreses que col.laboren en la tasca de reinsercció, però s'ha de tenir en compte que siguin tasques semiindustrials, ja que al centre no hi ha maquinària.
--La situació amb Bombers podria qualificar-se d'història interminable.
--Després de nomenar la nova direcció, vam estar nou mesos discutint i negociant. El meu desencís va ser que l'associació bàsicament l'únic que es vol defensar, malgrat que es digui el contrari, és la qüestió de l'horari. Ni s'ha volgut veure inversions, ni mitjans, ni formacions.
--I per què torns de 24 hores?
--Quan jo els vaig demanar per què torns de 24 hores, ja que, al meu entendre, hi havia un baix rendiment presencial a la caserna en aquests torns, vaig demanar que em donessin causes operatives de per què aquest horari i encara les estic esperant. Em van dir que perquè a tot arreu es fa així, i perquè si m'ho toqueu, tindreu molts problemes. Sota l'imperi de la pressió vaig decidir que tothom treballés de manera proporcionada. A partir d'aquí, la posició ha estat contrària a tot el que venia de la direcció. Dificultant l'acció del dia a dia, no implicant-se, i inclús en mostres, segons alguns bombers, de certa pressió entre els associats per no participar en cap qüestió de la direcció.
--Això fa que la gestió sigui complicada...
--Sí, és dificultosa, sobretot quan tens tot un col.lectiu que es gira d'esquena. Pel que veig, l'ABA no està d'acord amb le ministeri, ni amb la direcció, ni amb el batlle ni amb els tribunals; aleshores, també s'ho hauran de mirar.
--Però la reforma de la llei, ¿es podrà aprovar en aquesta legislatura?
--Sí, jo espero que sí. El projecte és bo, però passa per la implicació de tots els bombers, i aquest no és el cas. Espero aprovar la llei dins de la legislatura, que és el meu compromís. És la llei que em va demanar l'ABA expressament amb una acta. I nosaltres tirarem la reforma sense cap mena de dubte.
--¿Tot depèn de la decisió que prenguin els tribunals?
--Estic esperant una resolució de la Batllia sobre el projecte de reforma que, si es favorable, indicarà que estem treballant en la bona direcció i si no fos avalada pels tribunals en última instància, pel calendari no podria passar i jo presentaria la meva dimissió immediatament per una qüestió de congruència política. Hem apostat per un projecte; en el fons, estic molt segur i molt content del que estem fent.
--Ara sembla que el punt de mira està posat en la figura del subdirector...
-- Sí, estan en contra de tots. Són ganes de desgastar. El nomenament del subdirector és una qüestió personalitzada. El que dic és que, en lloc d'acusar, que facin la querella i que no vagin dient. No hi ha cap nomenament il.legal i, si ho creuen, que facin l'acció corresponent. Així, doncs, se'm fa molt difícil asseure'm a negociar amb algú que em tracta de corrupte.
--Canviem de tema i parlem de les novetats que s'han produït a Immigració i Ocupació per afrontar una situació de crisi que se'ns presenta complicada.
--Al 2007, quan vaig arribar, ja vam començar un moment de decreixement econòmic i havia una sensació que canviaria, però no se sabíem que seria tant de sobte. Abans hi havia poca taxa de gent amb desocupació i hem passat a tenir de 150 a 250 persones. Per això es va proposar fer una política diferent, amb quotes molt més restringides i necessàries, i potenciar el Servei d'Ocupació. Hem anat reduint el nombre de quotes i hem atès sobretot la demanda de treballadors altament qualificats
--A més de les quotes, també és important el programa d'adequació ocupacional.
--Fa cinc mesos que vam reforçar el Servei d'Ocupació. El que pretén és que les persones que no tinguin la capacitació bàsica, poder-la donar, per primer lloc i després facilitar el treball en una empresa amb un tutelatge de 6 mesos. Amb aquest tema es fomenta la formació, la qualificació de la mà d'obra, l'estabilitat laboral i la contractació, amb la qual cosa donem un canvi substancial, on el sector empresarial s'haurà d'acostumar amb la gent que tenim aquí. El fet de no voler el subsidi d'atur tradicional comporta que s'ha d'oferir mesures proactives.
--¿Però en aquesta recessió els sectors no reclamaran personal?
--Es tracta de formar les persones per redistribuir bé els sectors. Tenim un sector, el de la construcció, que tirava molt. Ara no; així, doncs, haurem de formar aquesta gent. També hi ha gent que marxa. Es tracta d'una mesura en què l'Estat pot actuar, perquè en 400 persones es pot fer l'exercici, però en 4.000 persones, doncs no.
--I si ja eren reduïdes, ¿com queden les quotes per al 2009?
--La prioritat és fer treballar la gent que tenim al país que està desocupada. La previsió de les quotes per a l'any 2009 és anar a menys, encara. La qual cosa no vol dir que si hi ha necessitats com ara personal altament qualificat, metges a l'hospital, no s'obri alguna quota, però sempre atenent l'evolució del Servei d'Ocupació.
--Una de les seves màximes és que "si ens podem governar i administrar, també ens hem de poder jutjar".
--Sí. La idea és fomentar la fidelització de les persones que treballin a la Batllia i establir els mitjans perquè ja no sols un batlle andorrà pugui ser magistrat, sinó que un administratiu, des de l'esglaó més baix depenent del seu esforç, també pugui ser magistrat. Això no passa en cap lloc del món. És un text que serà difícil que agradi a tothom, però s'han d'assumir els canvis i s'han de fer.
--¿I en quin estat es troba la llei?
--Està a més de la meitat de l'articulariat tractat amb batlles, fiscals i magistrats, és la segona vegada que fem, i una vegada tinguem les seves propostes, ho passarem al Consell Superior de Justícia perquè en parlin tots els altres operadors, els advocats i la resta d'operadors. Quant a calendari, espero que abans que acabi la legislatura la llei estigui consignada al Consell Superior de Justícia perquè en el pròxim curs legislatiu ja hi hagi un text per tirar-lo endavant en l'àmbit parlamentari, vingui qui vingui, perquè crec que no és una qüestió política, sinó que és una qüestió d'Estat. Personalment m'agradaria que aquest projecte pogués néixer del Parlament com una proposició de llei compartida per tots els grups parlamentaris.
--¿Aquesta reforma té previsions per a l'any vinent?
--S'hauran de passar mòduls i formació obligatòria per a cada estament i s'espera que s'engegui al 2010. Per aquest motiu, per al pressupost d'aquest any es necessitaria una partida molt important per impartir aquesta formació i especialització. Per altra banda, una vella lluita que tenim és que, a més, també es preveu que cada persona que superi una formació tingui un petit augment de salari per tal d'incentivar l'especialització i preparació.
pgallego@andorra.elperiodico.com
Entrades
