El sistema de jubilació del cos de bombers es mantindrà com està en aquests moments en el cas que s’acabi aprovant l’avantprojecte de llei proposat pel ministeri de Justícia i Interior, que ha pres com a base el text presentat el 2004. Així, la jubilació obligatòria es manté en els 60 anys, amb el cobrament del 70% del salari, i la voluntària queda fixada en els 55, amb el cobrament del 60% del sou, sempre que el treballador acrediti una antiguitat en el cos especial de vint anys de servei.
Així mateix, entre els principals canvis que suposaria l’esborrany de llei, destaca l’aplicació del principi de mobilitat i l’estructuració del departament en unitats tècniques de gestió (UTG), classificades en grups especials: control central operatiu, prevenció, formació i logística. D’aquesta manera, la direcció podrà disposar que els bombers canviïn d’UTG o de caserna segons les necessitats del servei, sempre que el treballador mantingui la mateixa ocupació professional o el tipus de plaça. En aquest sentit, l’avantprojecte estableix que "reglamentàriament, es poden establir les condicions bàsiques de la rotació professional entre els parcs o casernes", que distribueix en dos sectors: A i B.
sistema de vacances
Pel que fa al sistema de vacances, la proposta del Govern estableix que els bombers tenen dret a 25 dies hàbils anuals, "entesos com a vuit hores de treball efectiu de vacances retribuïdes cada any, proporcionalment al temps efectiu de treball". En aquest sentit, l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA) va matisar que "el factor de la proporcionalitat al temps de treball efectiu suposa que tindríem menys de 25 dies de vacances en el cas que acumuléssim dies de baixa, i això estaria totalment fora de lloc i suposaria un important greuge comparatiu en relació amb altres col·lectius de l’Administració pública".
torns i assegurança
L’avantprojecte de llei estableix que "les guàrdies poden ser de 8 hores i poden tenir fins una durada màxima de 24 hores, segons les necessitats del servei i d’acord amb les necessitats organitzaves i les planificacions dels serveis fetes per la direcció". També apunta que els torns s’hauran de fixar tenint en consideració els criteris d’eficàcia, racionalitat, optimització en la utilització dels recursos humans i tècnics, salut laboral i vida familiar.
El sistema d’assegurança bàsica queda també oberta a la reglamentació i únicament s’estableixen els criteris generals.
competències dels bombers
L’esborrany de llei exposa també les missions i funcions generals i les competències inspectores dels bombers, així com les competències en intervencions operatives. En aquest punt, cal destacar que s’habilita els membres del cos especial a "entrar en immobles i fins i tot a ordenar l’evacuació preventiva temporal, com a màxim durant un període de 24 hores", en el cas que hi hagi "qualsevol situació de perill que pugui ocasionar la mort o el dany físic a persones o propietaris".
drets col·lectius
Pel que fa als drets col·lectius, amb la nova llei els bombers no podrien manifestar-se de forma pública en defensa dels seus drets laborals "utilitzant l’uniforme reglamentari i el material o els vehicles de servei". L’avantprojecte preveu també la creació de la comissió administrativa, un òrgan col·legiat de participació i representació dels treballadors que, segons l’ABA, "és completament obsolet, ja que amb la creació del sindicat no tindria sentit".
accés i formació
La proposta del ministeri diferencia entre el bomber alumne, en pràctiques i professional, i esmenta la formació continuada i el desenvolupament professional. En aquest sentit, apunta que la direcció ha d’establir "l’obligatorietat de l’assistència a determinades activitats formatives i al reciclatge professional". Pel que fa a la promoció interna, s’estableix un sistema de carrera professional que permeti l’accés "en condicions d’igualtat, concurrència i competència".
L’ABA lamenta que el Govern declinés la creació d’una comissió per consensuar l’esborrany de llei
L’Associació de Bombers d’Andorra va lamentar ahir que el ministeri de Justícia i Interior hagi declinat recentment la creació d’una comissió "per analitzar una alternativa a l’avantprojecte de llei". Segons va explicar ahir el vicepresident de l’entitat, Joan Torra, "el ministeri ens va comunicar que si volíem expressar alguna consideració que ho féssim unilateralment, i això tanca la possibilitat de consensuar l’esborrany de llei amb el sindicat". Així mateix, Torra va matisar que el sindicat mai s’ha negat a negociar la llei a partir de l’esborrany del 2004, però va afegir que "al seu moment ja vam presentar les al·legacions i un informe va constatar que es tractava d’una llei obsoleta, de manera que consideràvem que era necessari asseure’s amb el ministeri i consensuar el contingut del text". "L’important no és quina llei s’agafa com a base, sinó arribar al màxim consens", va argumentar Torra, que va sentenciar que "si el ministre no vol entrar a negociar, la llei serà seva i del Govern liberal, ja que els bombers no hem donat cap consens". Finalment, el representant del col·lectiu va reiterar que "l’advocada del sindicat va demanar una reunió amb el ministre a mitjans de març, quan van finalitzar les reunions amb la direcció i, posteriorment, es va repetir la demanda".
Entrades
