El titular de Justícia i Interior garanteix que no té cap intenció d’optar a ser cap de Govern ni tampoc de repetir de ministre
• Antoni Riberaygua ha decidit sortir al pas de les travesses que el situen com un dels aspirants a ser cap de llista liberal per a les properes eleccions generals. El ministre de Justícia i Interior vol deixar clar que “en cap cas” aspira a substituir Albert Pintat com a cap de cartell del PLA en els comicis del 2009. La voluntat va més enllà. Afirma, a més, rotundament que tampoc aspirarà a cap càrrec ministerial o en el grup parlamen tari.
“La meva etapa de servei públic al país i al partit ja s’ha complert” i ara “em vull dedicar a d’altres coses perquè no he tingut mai aspiracions a ser cap de Govern”, segons va indicar el ministre. La decisió no significa deixar el partit, sinó col·laborar des d’altres llocs que no siguin la primera línia política.
Riberaygua es mostra força satisfet de la feina que s’ha portat endavant en un any al capdavant del ministeri de Justícia i Interior. “Ens havíem plantejat cinc grans projectes i en un any”, un cop presentat l’esborrany de la carrera judicial, “ja els haurem iniciat tots”, manifesta. Concretament el polític liberal es refereix fonamentalment a la reorganització del cos de policia amb la creació d’un servei de proximitat, la regulació del cos de bombers i la creació del centre de menors. Alguns d’aquests projectes han estat especialment complicats, sobretot pel que fa al cos d’extinció ja que, segons Riberaygua, l’oposició de bona part del personal a la possibilitat de flexibilitzar l’horari ha impedit que es poguessin negociar d’altres aspectes que ell considerava potser més importants, com ara aspectes de formació o la inversió necessària per millorar les condicions de treball i la seguretat.
Quant a la possibilitat que a curt termini pugui canviar d’opinió pel que fa a les aspiracions polítiques, el ministre recorda que “estic en aquest càrrec per un compromís contret personalment amb Albert Pintat i quan acabi la meva tasca tinc altres plans que no passen per la política”. Cal recordar que quan es va plantejar el debat successori de Marc Forné, Riberaygua ja era el favortit en la majoria de les travesses. Una enquesta entre els afiliats liberals el col·locava com el candidat ideal a cap de Govern, però ell mateix va apartar-se de la cursa. Posterioment, però, va compartir tiquet electoral amb Forné a la capital i va perdre.
La proposta 3+1 de Forné a Martí per compartir presidència
Que Marc Forné és un dels polítics liberals que més influència té o vol continuar tenint ningú no ho dubta. De fet, en el procés de reformulació del PLA, l’excap de Govern és un dels més actius. Sobretot després que accedís novament al comitè parroquial del partit a Andorra la Vella. Hi ha qui assegura que Forné no veuria gens malament, ben al contrari, poder tornar a aspirar a encapçalar el projecte electoral dels liberals. De fet, d’aliances prou que en busca. O, almenys, n’ha buscat. En aquest marc, fonts consultades han assegurat que Forné, fa un parell de mesos, va cercar el suport de l’actual cònsol d’Escaldes i antic cap del grup parlamentari, Antoni Martí. Marc Forné hauria proposat al polític escaldenc poder gaudir de la seva confiança per repetir com a candidat després del mandat d’Albert Pintat. L’oferiment hauria estat poder governar durant tres anys i el darrer tram de la legislatura que fos Martí qui agafés les regnes del Govern amb la intenció de ser el primer de la llista liberal en els comicis que, previsiblement, s’hauran de celebrar el 2013. Martí va rebutjar sense dubtar-ho l’oferiment, segons les fonts consultades, que no van descartar que l’exmàxim responsable de l’executiu durant deu anys no hagués fet alguna proposta similar a d’altres dirigents de la formació. No seria tampoc Forné l’únic que hauria pensat a fer mandats compartits. I tampoc no hauria estat l’únic a pensar en Martí. El suport del cònsol escaldenc és un dels béns més preuats que hi ha en l’entorn liberal.
CONCLUSIÓ: NO PODRÀ DIMITIR QUAN ELS BOMBERS GUANYIN A LA BATLLIA
Entrades
