Insubmissió permanent

El sindicat de bombers planteja un veritable repte a l’Estat: o és fan les coses com ells diuen o res funcionarà

Marc Vila Amigó


• Tinc el convenciment que, després de mesos i mesos de resistència numantina al canvi per part del sindicat de bombers –que il·lustra, i de quina manera, com de difícil és i serà gestionar col·lectius de funcionaris–, els fets del cap de setmana passat –i sobretot, la reacció posterior del sindicat de bombers– evidencien, si feia falta, que no estem davant un mer conflicte sindical, sinó que el sindicat de bombers està plantejant un veritable repte a l’Estat: o es fan les coses com ells diuen que s’han fet sempre –privilegis notablement enquistats– o bé res funcionarà...
M’ha semblat inacceptable, per exemple, que dos dies després d’una desgràcia natural –gràcies a Déu sense víctimes– surtin dos sindicalistes a donar compte a la població dels dèficits operatius en la intervenció. És aquesta la funció d’un sindicat? Han realitzat ja un informe intern? Propostes de millora? Han contrastat informació amb els responsables lluny dels focus mediàtics? Han seguit els protocols interns d’avaluació? Em temo que estem davant una deriva perillosa –del que són diferències sobre condicions laborals a debats sobre decisions de direcció operativa– que pot fer perdre de cop aquella simpatia tradicional de què gaudeixen els bombers. Una cosa és que els sindicats breguin per aconseguir el que creguin més convenient per als interessos –laborals– dels seus membres, i una altra que s’erigeixin en contrapoder a l’ombra, que opina de tot i a tothora, sempre per desacreditar les actuacions de la direcció i dels responsables polítics del ministeri.
Malgrat la nul·la visió d’Estat d’algun polític atiant el foc sindical amb finalitats electoralistes, ja és hora de posar fre a l’espiral inaudita d’insubmissió permanent: no fa falta ser fan de Sarkozy o de Blair per defensar el principi d’autoritat en el funcionament dels cossos especials de servei públic estatal. No és aquest un tema de pacte: els responsables polítics i directius tenen el deure d’escoltar el que tingui a dir el sindicat en l’àmbit de la seva competència, però no pas el de pactar el funcionament i l’operativa global del cos. Així, vull creure que ho entenen la major part dels bombers, que segueixen fent amb discreció la seva noble tasca en benefici de la comunitat.