dimarts, 26 d’agost del 2008

Ni àngels ni dimonis

http://albertroig.bondia.ad/

La situació absolutament irrespirable i kafkiana a la qual s’ha arribat en la relació entre la direcció i l’Associació de Bombers d’Andorra es veia a venir fa temps. De fet, des d’aquestes mateixes línies ja havíem advocat fa unes setmanes perquè es desaccelerés l’escalada de declaracions i d’actuacions que s’estaven duent a terme. Reclamàvem una mediació i intervenció per part del ministre d’Interior i Justícia perquè posés pau i retornés el debat a l’origen. El que el ciutadà veu i llegeix ara no és res més que una conseqüència clara d’un diàleg de sords, en el qual, cal dir-ho ben clar i ben alt, ningú n’és l’àngel, però ningú tampoc n’és el dimoni. No hi ha bons ni dolents en aquesta pel·lícula, sinó que hi ha actors que han jugat des del principi cadascú el seu rol, o més ben dit, jugadors que han mogut les seves fitxes en funció de la partida que creia que jugava sense tenir en compte l’estratègia del contrincant. Uns i altres s’han enrocat en la seva visió de la realitat. A Andorra encara estem lluny, molt lluny, de la cultura de les negociacions col·lectives implantades en els països més avançats, on sindicat i patronal -en aquest cas Govern- s’asseuen en una taula per pactar. Aquesta falta de cultura negociadora segurament és la que ens ha dut, amb el pas del temps, on estem ara, amb un ministre, una direcció i uns representants del cos enfrontats i sense possibilitats de diàleg. Aquest diàleg, en el punt que ens trobem ara, només serà possible si alguna de les dues parts es fa enrere en alguna de les seves exigències i possiblement serà l’única forma de tornar a seure’s i tornar a començar. Els posicionaments d’ahir d’uns i altres no conviden a l’optimisme en aquest sentit. Perquè ho repetim una i altra vegada, aquí no hi ha ni àngels ni dimonis, sinó un conflicte laboral en el qual les dues parts creuen tenir raó, la seva raó. Però com tot a la vida, no hi ha blanc ni negre, sinó grisos i matisos. Si no retorna el seny, assistirem dia rere dia a una lluita que cada bàndol considerarà legítima pels seus interessos, però que més d’una vegada l’espectacle pot arribar a ser de pati de col·legi, com ja hem pogut veure en alguns episodis que s’han produït aquestes darreres setmanes.